La polèmica conferència La relevancia constitucional del ministerio fiscal al Col·legi de l'Advocacia de Barcelona ha començat amb una disculpa cap al convidat d'honor, el fiscal Javier Zaragoza, pel "boicot" rebut els últims dies. Advocats, juristes i col·legiats havien retret a la degana de l'ICAB, Maria Eugènia Gay, que hagi convidat al congrés "un dels ideòlegs de la causa general contra l’independentisme" i diverses seccions internes —com la Comissió de Dones Advocades i la de la Llengua— se n'han desvinculat. Zaragoza ha retornat immediatament l'agraïment directament a la degana per "haver de suportar atacs intencionats" i "haver resistit pressions fins al final" per l'organització de la conferència emmarcada en les jornades del V Congrés de l'Advocacia de Barcelona.
Zaragoza també ha lamentat la que ha qualificat de "cobertura interessada" els últims dies de l'acte a l'ICAB per part d'alguns mitjans, sense conèixer en profunditat la matèria tractada: "La premsa m'han relacionat exclusivament amb el judici del procés, no cal dir mitges veritats", ha apuntat el fiscal en començar la seva intervenció. L'acte l'ha presentat José María Fuster-Fabra i al debat hi han participat també Miguel Capuz Soler, president de la secció de Dret Penal del col·legi; Francisco Chamorro, de la secció de Dret Constitucional, i Eloy Moreno, que ha fet de moderador.
Tots l'han rebut amb grans honors i li han dedicat unes paraules a l'iniciar el torn de paraula respectiu. "Zaragoza sempre ha estat considerat un fiscal progressista, marcat per la seva lluita contra el narcotràfic", ha dit Fuster-Fabra. Les lloances s'han multiplicat quan ha recordat que "es va arribar a planificar el seu assassinat", un capítol que "el fiscal ha aconseguit sobrepassar" assumint la Prefectura de la Fiscalia de l’Audiència Nacional, "coincidint també amb la fi del territorisme etarra". “És una d’aquelles persones que quan la coneixes saps que val la pena, des de Barcelona t'estimen", ha conclòs l'introductor.
Referències al judici al procés
Zaragoza ha entrat de ple a desenvolupar les diferències entre la "judicialització de la política i la politització de la justícia", fent més d'una referència al seu paper com a fiscal del judici als líders independentistes de l'1-O. "La clau de la democràcia és la independència del poder judicial i la defensa dels drets dels ciutadans", un factor —diu— que sempre ha garantit des del ministeri fiscal i "així s'ha acabat reconeixent des del tribunal".
Per al fiscal de l'1-O "la clau de la democràcia és la independència del poder judicial", moltes vegades irromput per interessos partidistes, ha lamentat, com ho certifica el repartiment de quotes de poder per part dels partits dins de la judicatura. "El problema ve quan hi ha discrepàncies entre institucions públiques, o quan s'actua conscientment políticament trencant la llei", ha indicat.
El problema ve quan els partits polititzen la política penal. També quan hi ha discrepàncies entre institucions públiques, considera Zaragoza. Les conseqüències "d'instal·lar-se fora de la llei" només repercuteixen a afeblir la democràcia d'un país: per una banda, danyen la imatge internacional d'Espanya i per altra, reforcen els que s'instal·len fora del marc jurídic, ha conclòs.
Modernització del ministeri fiscal
Zaragoza ha admès que és necessària la introducció de modificacions dins el ministeri fiscal espanyol. Aposta per un nou model constitucional públic que no depengui tant del poder executiu (el fiscal general de l'Estat és nomenat pel Rei a petició del consell de govern). Això anul·laria una dependència orgànica del ministeri fiscal del govern, que en ocasions es pot veure com un argument per criticar-ne l'autonomia. El fiscal també ha reclamat que al ministeri públic, com a "peça fonamental de l'arquitectura constitucional de l’estat de dret", cal "reforçar la plantilla de fiscals, incrementar recursos i abordar canvis normatius per reforçar-ne la independència".
Un acte hermètic
La tensió generada dins el Col·legi els últims dies des de diverses seccions de l'advocacia catalana ha fet que els responsables de la conferència comuniquessin prèviament als assistents que no es permetia la gravació audiovisual ni la difusió o exhibició de cap imatge ni tall de veu de l'acte.