L'expresident del govern espanyol José Luis Rodríguez Zapatero ha titllat aquest dijous de "disbarat" i "obscenitat" comparar i posar al mateix nivell la República i la dictadura, en ser preguntat per la Proposició de Llei de Concòrdia en la qual treballen PP i Vox a Castella i Lleó. L'exlíder socialista, que ha inaugurat a Valladolid unes jornades commemoratives del vintè aniversari de la Llei de Mesures de Protecció Integral contra la Violència de Gènere, ha exposat que, a les zones que va dominar el franquisme tot just donar el cop es van derogar les lleis progressistes de la segona República en favor dels drets de la dona. "El primer que va fer la dictadura franquista va ser anul·lar totes les lleis en favor de les dones" i va recuperar l'uxoricidi, que suposava que si un home trobava una dona en adulteri "in fraganti" i la matava no anava a la presó. "Això va ser el franquisme que alguns equiparen amb la República", ha remarcat, abans d'assenyalar que en la segona República les dones van votar per primera vegada, entre altres mesures trencadores. Precisament va ser el govern de Zapatero el que el 2007 va aprovar la primera llei de memòria històrica, per a la reparació dels qui van patir persecució o violència durant la Guerra Civil i la dictadura.
Les anomenades "lleis de concòrdia" que PP i Vox volen implementar en les comunitats autònomes en les quals governen, en substitució de les actuals lleis de memòria històrica, van sortir novament a la palestra del debat públic la setmana passada, quan relators de Nacions Unides van fer saltar les alarmes i van instar Espanya a "prendre les mesures necessàries per garantir l'estricte respecte dels estàndards internacionals dels drets humans". Els tècnics de l'ONU alerten que "les anomenades lleis de concòrdia podrien transgredir l'obligació de l'Estat espanyol de garantir la preservació de la memòria històrica de greus violacions dels drets humans", ja que, "ordenen la supressió de múltiples entitats, projectes, webs i activitats de memòria històrica", "poden suposar límits en l'accés a la veritat sobre el parador de les víctimes" i "obstaculitzen o suprimeixen la subvenció a projectes". Ho consideren, en suma, un revisionisme que pot vulnerar drets de les víctimes i invisibilitzar els crims de la dictadura.
També el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, es va pronunciar sobre la qüestió ahir dimecres. Sánchez ha acusat la dreta espanyola de no haver superat alguns debats, com anomenar dictadura al franquisme, i ha advertit que les normes que preparen en diverses comunitats no poden dir-se de concòrdia perquè en realitat són un intent de "revisionisme històric". Sánchez ha criticat que les denominades 'lleis de la concòrdia' són "un atac al dret internacional". "Així cal anomenar-lo, i també són un atemptat contra la nostra democràcia i davant la dignitat de les víctimes", segons el president, per a qui "mai no ha d'utilitzar-se la història com a tàctica política". "Pensàvem que l'any 2024 la dreta espanyola tindria superats alguns debats, com dir dictadura a un règim" com el franquista o entorn de l'alçament de militars i polítics "que van tenir les mans tacades de sang". Per a Sánchez, "això es diu de moltes maneres, però mai concòrdia: es diu revisionisme històric".
Zapatero denuncia la "deslegitimació" del govern de Sánchez
D'altra banda, preguntat sobre les declaracions del ministre de Transport i Mobilitat Sostenible, Óscar Puente, sobre el president argentí, Javier Milei, Zapatero ha dit que ja les va matisar i va rectificar, i això val en política.
L'expresident ha considerat sobre això que quan es tenen moltes oportunitats de pronunciar-se públicament alguna vegada no s'encerta. Per a Zapatero, el que està sent "seriós, greu, preocupant" és l'intent de deslegitimar un Govern des del primer dia per part de la dreta i del Partit Popular. En aquest sentit, Zapatero ha recordat que ja hi va haver un intent de deslegitimar quan ell va guanyar les eleccions el 2004, el que ha qualificat d'un costum del PP. Ha opinat que un dels límits que s'han traspassat han estat els atacs a la família i a la dona del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i ha manifestat que espera que, quan es vegi que no hi ha res en aquest assumpte, la dreta i altres actors de la vida pública facin una reflexió i una autocrítica. "El final no justifica els mitjans i encara menys quan els mitjans van a la personalització deshumanitzadora i a l'atac a una família", ha subratllat.