És casualitat que el logo de Sumar tingui una ratlla de divisió? És sorprenent, si més no, que Yolanda Díaz reivindiqui el seu nou partit com la plataforma que ha d’aglutinar tot allò que està a l’esquerra del PSOE mentre, alhora, una bona part de la seva estratègia electoral es fonamenta en una divisió: la dels dos socis del govern espanyol. Durant tota la legislatura, PSOE i Podemos han tingut diversos conflictes, però han començat a tirar-se els plats pel cap especialment en els darrers mesos, quan s’ha encetat un curs electoral marcat pels comicis autonòmics i municipals del 28-M i els generals de finals d’any.

I ha estat precisament en els darrers mesos quan Yolanda Díaz ha posat en marxa el seu nou projecte polític, Sumar, un partit que pretén absorbir Podemos, convertir-se en el pal de paller de l’esquerra del PSOE i, de pas, esgarrapar alguns vots socialistes. Tot, alhora, seguint una estratègia molt clara: quan hi ha setmanes marcades per qüestions que generen un enorme conflicte entre els dos socis del govern espanyol, Díaz desapareix: rarament es pronuncia sobre la polèmica del ‘només sí és sí’, l’enviament d’armes a Ucraïna o, fins i tot, la llei d’habitatge.

“Hi ha qui interpreta que quan hi ha qüestions que divideixen l’electorat el millor que poden fer és no parlar-ne o parlar d’una altra cosa”. En Toni Rodon és professor de Ciències Polítiques a la Universitat Pompeu Fabra. En declaracions a ElNacional.cat, explica que l’estratègia de desaparèixer quan s’han de tractar qüestions incòmodes “la segueixen alguns polítics i la continuarem veient en un futur”. “Però està estudiat que aquestes estratègies no acaben de funcionar gaire perquè generen frustració entre l’electorat que vol saber quina és la teva opinió”, adverteix. Segons el politòleg, és preferible optar per “parlar-ne sense llançar un missatge clar”, amb posicionaments que no acabin de concretar-se.

Tampoc no està convençuda que sigui una excel·lent estratègia la catedràtica en comunicació política María José Canel. Argumenta en declaracions a aquest diari que Yolanda Díaz corre un risc situant-se sempre al marge dels aspectes polèmics. No es podrà beneficiar de la baralla constant entre PSOE i Podemos si la vicepresidenta espanyola “no és capaç d’arribar a acords”. “A ella li compensa mostrar-se com a pont” entre els dos socis del govern, manifesta la professora de la Universitat Complutense de Madrid.

Eficaç o no, l’estratègia de la impulsora de Sumar és més que evident, i es va poder comprovar, per exemple, en la roda de premsa posterior al Consell de Ministres d’aquesta setmana. La vicepresidenta va comparèixer davant dels mitjans del bracet de la portaveu de l’executiu, Isabel Rodríguez, i la ministra d’Educació, Pilar Alegría. Va ser preguntada sobre què opina del rebuig del PSOE a les esmenes de Podemos a la reforma de la llei del ‘només sí és sí’ i quina és la seva posició sobre la necessitat o no de reformar la norma. La seva resposta: “Soc vicepresidenta del govern, deixo la feina als grups parlamentaris i no emeto opinions sobre què fan; estic segura que tindrem una llei fonamental pel nostre país i el govern treballa per millorar la vida de les dones al nostre país”.

Fins i tot Podemos ha utilitzat aquesta fórmula de Díaz per fer campanya contra ella. Aquest dissabte el partit ha celebrat a Saragossa l’anomenada ‘Festa de la Primavera’. En el vídeo per publicitar aquest esdeveniment, Podemos ja va començar a llançar dards contra la vicepresidenta espanyola, amb comparacions entre les ministres Irene Montero, Ione Belarra i “els que callen”. “Podemos és el militant de tota la punyetera vida que al·lucina i s’indigna quan veu com els seus ministres es posen de perfil davant l’OTAN i la guerra d’Ucraïna”, afegeix el vídeo.

Els atacs de Podemos van dirigir-se també als ministres Alberto Garzón i Joan Subirats, per la seva predilecció al projecte de Sumar. En el vídeo, la formació es reivindica com a “molt més que un partit”, i dispara de forma clara contra Díaz quan assegura que Podemos “és molt més que dos ministeris”, en referència al d’Igualtat, capitanejat per Irene Montero, i el de Drets Socials, en mans de Ione Belarra, secretària general del partit. No inclouen en la llista, doncs, el de Treball, que pertany a la vicepresidenta espanyola, ni el de Consum i Universitats, liderats per Garzón i Subirats, respectivament.

La relació entre el PSOE i Yolanda Díaz

En la moció de censura de Ramón Tamames, Pedro Sánchez va deixar ben clar la presència que vol donar-li a Yolanda Díaz en un futur; amb la voluntat de pressionar Podemos perquè s’uneixi a la plataforma Sumar. Això, però, ha provocat un debat a Madrid sobre l’encert o no de donar-li tanta visibilitat a la vicepresidenta. De fet, El Mundo publicava aquesta setmana una enquesta en la qual s’assegurava que el PSOE sortia perjudicat d’alimentar Díaz.

No ho veu igual María José Canel. La professora de la Complutense assegura que a Espanya hi ha una tendència a “tornar al bipartidisme”, de manera que Sánchez no ha de patir per un eventual sorpasso. Per a ella, l’estratègia té lògica perquè les pròximes eleccions generals es decidiran “per un grapat de vots”: qui sigui tercera força a l’Estat tindrà a les seves mans la conformació del pròxim govern espanyol.