El PSOE manté viu l'enfrontament intern per la reconstrucció del partit, un cop superada l'abstenció en la investidura de Mariano Rajoy. Amb sis derrotes electorals a l'esquena i la marxa de l'exsecretari general, Pedro Sánchez, la gestora i la federació andalusa volen donar-se temps per redefinir tant el projecte polític, com el lideratge. Així i tot, Sánchez no està disposat a rendir-se i presentarà batalla encapçalant una nova facció, que vol que es consumi d'immediat. Ara a aquesta tensió interna, també s'hi sumarà la redefinició de la relació amb el PSC per als propers anys.

Després de renunciar com a diputat, Sánchez vol emprendre el camí pel control de la formació amb un nou projecte polític. De les declaracions a Salvados es desprèn que aquest seria proper a les tesis de Podemos, sobre tot quant al diàleg amb Catalunya com a nació i la denúncia d'uns presumptes "poders". L'enuig pel cop dels barons crítics va portar el socialista a afirmar que recorreria Espanya en cotxe per "recuperar" el PSOE per a la militància i exigia a la gestora que convoqués amb "urgència" un Congrés del partit.

Es desconeix si els seus adeptes habituals combreguen amb la qüestió catalana, però avalen la idea de redreçar el partit d'immediat i acostar-se a Podemos. En són exemples els socialistes d'Euskadi, que demanen un Congrés aviat, on creuen que Sánchez seria un "excel·lent" candidat. Junt amb el PSE hi ha la federació de Madrid, Melilla i les Balears. L'objectiu és donar veu afiliats en unes primàries, fet que Sánchez creu que el permetria imposar-se entre les bases i recuperar visibilitat perduda deixant l'escó. A més, s'evitaria que la gestora controli Ferraz durant mesos i es "cronifiqui".

Díaz apunta però s'aparta

Però tot apunta que l'estratègia vencedora serà la de llarg termini defensada per Andalusia i la gestora actual. El president Javier Fernández diu que l'òrgan està cridat a convocar un Congrés, però no de forma imminent. A ell, s'hi va sumar el portaveu Mario Jiménez, qui va replicar que cal fixar "el millor calendari" per a tots i no per a uns pocs. La idea és repensar el partit en un procés que segons algunes fonts podria perllongar-se de 6 a 7 mesos. La plataforma seria un cicle de conferències polítiques on nodrir-se d'idees de les bases i d'experts.

La importància dels temps recau en què encobreix una tensió de poder. Amb la caiguda electoral, Fernández va admetre que el PP sí tenia un projecte "atractiu", a diferència del PSOE. El líder asturià havia denunciat amb anterioritat la 'podemització' del partit i va reiterar la voluntat de desmarcar-se del 'populisme' de la formació morada. Les tesis són compartides per Susana Díaz, qui fa dies clama que el PSOE ha ser un partit capaç d'aglutinar "majories" i ser "autònom" de PP i Podemos, "sense complexes", i que no atengui "postures personalistes". És a dir, que Díaz assenyala el camí però no es postul·la.

Això és així perquè els temps del PSOE també influiran per a construir el nou lideratge. Habitualment s'ha cregut que Díaz aspira a liderar la formació, però la seva imatge de 'colpista' l'hauria perjudicat. La reconstrucció en un període llarg de temps podria ser cabdal per a ella, en detriment de Sánchez –que podria anar perdent suports entre les bases–. De fet, l'exsecretari general oblida un element clau quan pensa en la reconquesta del PSOE i és que ell va ser triat gràcies a la cessió d'avals andalusos de Díaz –qui volia arraconar el basc Eduardo Madina–. 

En aquesta lluita, el context serà clau per als crítics. Amb l'abstenció a Rajoy, aquests insinuen un PSOE que faci d'oposició però amb "sentit d'Estat". I com més llarga sigui la legislatura per al PP, més forçats estaran a reformular-se en aquesta línia. Així i tot, veus de l'antiga direcció sanchista avisen que la pèrdua d'afiliació i vots es correspon amb una desconnexió amb l'electorat més jove, i és on l'abstenció pot afavorir la puixança dels podemistes. Finalment, les sancions de la gestora als díscols que van votar 'no' podrien atiar el malestar cap a ella i aprofundir la fractura interna.

La tensió amb el PSC

En paral·lel, es troba la relació amb el PSC. Sánchez es va mostrar sempre partidari de mantenir-hi la relació i va demanar a la gestora que no li fessin sancions. Així i tot, com va explicar El Nacional, aquesta estudia reformular la relació amb els socialistes catalans, on fins i tot, els podria treure dels òrgans de direcció. El propi Mario Jiménez va dir que calia cercar un projecte "més equilibrat" i "simètric" a l'estil CDU i CSU alemanys. Això passa, perquè alguns crítics trobaven injust que el PSC pogués votar diferent en la investidura de Rajoy, però prendre de decisions en el comitè o el congrés federal.

Al mateix temps, la darrera proximitat d'un sector d'aquest amb la plurinacionalitat i les tesis dels comuns, també va aixecar ampolles en el seu moment perquè es desmarca de les tesis de la Declaració de Granada i el federalisme. És per aquest motiu que Fernández va considerar la necessitat de repensar-ne la relació, per bé que no de fer fora els catalans, com tampoc sembla que voldria Díaz. Així i tot, la reconstrucció del projecte polític socialista buscarà un encaix per al seu partit germà, que podria sentir-se menys còmode en endavant, de solidificar-se la puixança de l'anticatalisme susanista exhibit els darrers mesos.