Que Vox és un partit populista no és cap novetat. Com la resta de formacions d'ultradreta d'Europa, i del món, els de Santiago Abascal han fet d'aquesta retòrica el cavall de Troia amb el qual arribar al poder. De moment no ho han aconseguit, però s'han vist reforçats constantment, elecció rere elecció, regió rere regió, gràcies a un discurs marcat per la combinació del relat masclista, racista i xenòfob. I a tot això cal sumar-hi una retòrica subtil, però evident, que cada cop té aires més antielitistes.
No cal anar gaire lluny per descobrir-la. La setmana passada, el president de Vox va visitar Catalunya per participar en un gran acte dels ultres a Cornellà de Llobregat. Acompanyat del líder a Catalunya, Ignacio Garriga, va ser còmplice d'aquesta estratègia. Després de bramar contra el projecte independentista, al qual acusava de "posar el comú al servei d'uns pocs", es llançava a l'atac. "Aquest projecte ha comptat amb el suport inestimable de les elits a Catalunya, unes elits que van veure una oportunitat fa molts anys per fer diners, fer-se amb el monopoli estratègic de certs sectors, i convertir-se en els nous oligarques a Catalunya". Un discurs que no només va recriminar el suport a l'independentisme, sinó també al suposat distanciament amb la gent 'corrent': "Unes elits que estan allunyadíssimes dels problemes quotidians de les famílies i dels treballadors a Catalunya, i que tenen un únic objectiu: lucrar-se a costa de vosaltres".
La candidata ultra a Andalusia, Macarena Olona, també hi ha participat activament. Fa només uns dies, en un acte de campanya davant d'un ampli públic, va autodeclarar-se "la candidata del poble". "Soc la candidata d'Andalusia i per a tots els andalusos". I encara més: "Avui, les elits no són aquí. Soc una de vosaltres. I si jo arribo, si Vox arriba [al govern], arribarem tots". Ja ho va fer, similarment, el candidat de l'extrema dreta per a Castella i Lleó fa uns mesos, també durant la campanya electoral de la comunitat autònoma, carregant contra "aquelles elits que extreuen rentes del poble per pagar-se la seva festa autonomista i globalista". "Mai unes elits polítiques han estat tan allunyades dels interessos reals dels espanyols", afegia.
Record trumpista
Aquest relat en contra de les elits i en contra del sistema no és nou, i recorda clarament la batalla de l'expresident estatunidenc Donald Trump. Durant la seva campanya electoral, i ja com a mandatari a la Casa Blanca, va reivindicar-se en uns termes similars als que ha expressat Vox darrerament, descrivint-se com un "home del poble" en guerra contra l'"establishment". I va funcionar. El magnat va acabar al capdavant de la potència més poderosa de la història, malgrat la seva condició de multimilionari, amb una xifra personal propera als 3 mil milions d'euros, que el situaria just al mig de l'elitisme nord-americà.
Donacions reveladores
L'extrema dreta espanyola tampoc és tan propera al poble com vol fer creure. Fa un any i mig, ja es va revelar l'origen del finançament dels ultres. I és que es va constatar que Vox havia rebut, durant l'exercici del 2019, més donacions privades que la resta de partits junts. En total, 1.564.800 euros en concepte de 'donacions i llegats', segons va revelar elDiario.es. Una xifra que multiplicava per vuit la que havia registrat Vox dos anys enrere (quan va rebre 189.763 euros), i que és gairebé tres cops la suma del PSOE, el Partit Popular, Podemos i Ciutadans (652.785 euros). Les dades no assenyalen qui hi ha darrere d'aquestes donacions, però sí que evidencien que hi ha poders econòmics ocults, i no només les classes populars, com li agrada fer veure al partit ultra.
L'origen sí que pot trobar-se a un altre lloc. L'agost de l'any passat, Wikileaks va desvelar el llistat de les grans fortunes que van finançar el naixement de Vox a través dels lobbies ultraconservadors Hazte Oír i CitizenGo. Entre les desenes de noms, hi havia el propietari de la multinacional de serveis externalitzats Grup Eulen, David Álvarez Díez; la presidenta del grup empresarial espanyol Fomento de Construcciones y Contratas, Esther Alcocer Koplowitz; qui va ser president d'El Corte Inglés, Isidoro Álvarez; i el propietari de l'empresa constructora espanyola OHL, Juan Miguel Villar Mir, qui també va ser vicepresident tercer i ministre del govern del franquista Arias Navarro després de la mort de Francisco Franco.
Les propostes econòmiques, per als rics
I, si encara queden dubtes sobre a qui serveixen els ultres, només cal fixar-se en les propostes econòmiques que va presentar Vox en el seu programa electoral per les eleccions al Congrés dels Diputats del novembre de 2019. En el document, sota el títol España siempre, un dels punts estrella era el de reformar el sistema d'impostos de l'IRPF. Actualment, aquest es divideix en cinc trams, que van des del 19% que paguen aquelles persones amb unes retribucions situades entre els zero i els 12.450 euros anuals, fins al 45% per a aquelles persones que guanyen més de 60.000 euros. La proposta dels ultres simplificaria el sistema amb només dos trams: un 22% d'IRPF per aquells que cobren menys de 60.000 i un altre del 30% per als que superen aquesta xifra. Amb tot, aquelles persones més pobres en sortirien més perjudicades, i els més rics en sortirien millor parats.
I les empreses es veurien beneficiades en una altra qüestió, segons el mateix programa econòmic. Vox vol rebaixar l'impost de societats de tipus general perquè passi del 25% al 22% immediatament, i posteriorment reduir-lo gradualment fins al 12,5% per convertir Espanya en la nova Irlanda del sud d'Europa, amb el dumping fiscal com a principal al·licient per a atreure empreses multinacionals. Per si no fos suficient, la ultradreta també pretén eliminar l'impost especial del 30% que recau sobre la banca i el sector dels hidrocarburs. Una rebaixa d'impostos que Vox intenta dibuixar com a beneficioses per a les classes treballadores, però que només té un objectiu: afavorir les mateixes elits que tant calumnia.