Vox ha incrementat l'atac contra el català a l'escola balear i ara vol tombar el decret de mínims. El partit d'extrema dreta ha registrat aquest dilluns al Parlament una proposició de llei per modificar la llei educativa de les Illes Balears, per tal d'incloure el castellà com a llengua vehicular. En les paraules del grup ultra, l'objectiu és "començar a retornar al sistema educatiu balear la llibertat, l'equilibri i la igualtat entre les dues llengües oficials". La iniciativa és fruit de l'acord assolit amb el PP per aprovar els pressupostos del 2025, tot i que els populars ja han avançat que rebutjaran la reforma educativa de Vox.
La formació d'extrema dreta ha assegurat que la proposta respon a una suposada "demanda històrica" d'uns determinats sectors socials i educatius "que han estat marginats i silenciats durant dècades per polítiques lingüístiques excloents i sectàries", i que pretén revertir el model d'immersió en català "imposat pels governs nacionalistes, i garantir la presència del castellà com a llengua vehicular en condicions d'igualtat". "No es pot parlar d'igualtat mentre s'exclou el castellà de les aules. No es pot parlar de llibertat mentre es margina la llengua que és comunia a tots els espanyols. Aquesta llei marca el camí cap a l'objectiu final, la lliure elecció de llengua", ha afirmat la portaveu ultra al Parlament, Manuela Cañadas.
Què és el decret de mínims?
Abans de continuar, cal recordar que el decret de mínims és la llei que regula l'ús i l'ensenyament de la llengua catalana als centres docents no universitaris de les Balears. Va ser aprovat el 4 de juliol del 1997 pel primer govern del popular Jaume Matas, i va establir que un mínim del 50% de l'escolarització s'ha de cursar en català. Els articles clau són el 16, el 17, el 18 i el 19: el setzè diu que, en l'educació infantil, "l'ús de la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, com a llengua de comunicació i d'ensenyament, serà com a mínim igual al de la llengua castellana", sense especificar una distribució horària concreta per a cada idioma; el dissetè concreta que, en l'educació primària, com a mínim la meitat de les hores de classe s'han de fer en català i que coneixement del medi natural, social i cultural serà obligatòriament en català; el divuitè insisteix en el mínim del 50% en català a l'educació secundària obligatòria, i especifica que les assignatures de ciències socials, geografia, història i ciències de la natura han de ser en català; i el dinovè, en referència a l'educació secundària postobligatòria, no concreta les matèries en català, però sí que manté el mínim del 50%.
El que reclama ara Vox són canvis en el redactat de la llei 1/2022 d'educació de Balears, i proposa que els centres puguin organitzar agrupaments flexibles en funció de la llengua elegida per les famílies, alhora que promou l'ús i difusió de les modalitats insulars de la llengua catalana. Segons els canvis proposats, "la llengua castellana i la llengua catalana seran les llengües d'ensenyament i aprenentatge" i "amb l'objectiu de garantir la competència comunicativa plena i equivalent en les dues llengües oficials en acabar els ensenyaments obligatoris, ambdues llengües estaran en una proporció d'equilibri i igualtat, quedant reflectit en cada centre educatiu mitjançant l'aprovació del seu projecte lingüístic.
El 'no' del PP a la proposta de Vox
El redactat proposat també assenyala que "les condicions d'ús de les llengües en els centres educatius es desenvoluparan d'acord amb un bilingüisme marcat per la cooficialitat de les dues llengües". Alhora, es proposa que els pares, les mares i els tutors legals que vulguin fer efectiu el dret a rebre el primer ensenyament en la seva llengua (català o castellà) puguin exercir el dret en el moment que es fa la matrícula en quart d'educació infantil o, excepcionalment, en el primer cicle de l'educació primària, sempre que no s'hagi matriculat abans en l'educació infantil.
Davant d'aquest text, el portaveu del PP al Parlament, Sebastià Sagreras, ha avançat que rebutjaran la reforma educativa de Vox per introduir el castellà com a llengua vehicular. "Es va acordar que portaríem una modificació de la llei perquè les dues llengües siguin vehiculars. I punt. L'hem llegida ràpidament, però la proposició no té res a veure amb els acords i es carrega el decret de mínims", ha assenyalat Sagreras en roda de premsa, alhora que ha assenyalat que els ultres han presentat la reforma de manera "unilateral". Finalment, ha insistit que la proposta de Vox sobrepassa "algunes línies vermelles", tot i que no ha avançat quan els populars presentaran la seva proposta per complir amb els acords amb l'extrema dreta i introduir el castellà com a llengua vehicular. Abans de la roda de Sagreras, el conseller d'Educació, Antoni Vera (PP), ha respost a les preguntes d'IB3 i ha garantit el compliment dels acords amb Vox, tot i que s'ha referit als projectes lingüístics de centre com a principis rectors que no tenen per què canviar.
L'oposició en culpa el PP
Però ni les paraules de Sagreras ni les de Vera no han evitat que l'oposició culpi el PP de l'intent de Vox per fulminar el decret de mínims. La diputada del PSIB Amanda Fernández ha demanat als populars que no blanquegin la reforma plantejada per l'extrema dreta, i ha recordat que la proposta va en contra de les lleis ja consensuades i que tenen l'aval del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears (TSJIB).
En la mateixa línia, el portaveu dels ecosobiranistes de Més per Mallorca, Lluís Apesteguia, ha afirmat que li fa "mandra i vergonya" el que proposen els socis de la presidenta Marga Prohens. "El que han pactat el PP i Vox no és el que s'ha presentat avui. S'han carregat absolutament tot el decret de mínims. La pregunta és què farà el PP. Aprovarà carregar-se el decret de mínims? Que reflexionin sobre els socis que han elegit", ha dit, criticant els populars pel seu seguidisme respecte dels ultres.