Vox ha proporcionat, sense voler-ho, una bateria de munició al Govern per defensar davant del Tribunal Constitucional (TC) el Fons Complementari de Riscos que va crear la conselleria d'Economia, que encapçala Jaume Giró, per avalar les fiances dels exalts càrrecs perseguits pel Tribunal de Comptes. Les al·legacions que el Govern ha presentat per recolzar el decret davant del TC han aprofitat els arguments que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va esgrimir el passat 14 de novembre per inadmetre la querella que Vox va presentar contra Giró i contra el president, Pere Aragonès, i la consellera de Presidència, Laura Vilagrà, acusant-los de prevaricació i malversació.
A aquella querella de Vox davant del TSJC s'hi va sumar amb sengles denúncies Convivència Cívica Catalana i el president del grup parlamentari de Ciutadans, Carlos Carrizosa. El TSJC, però, va decidir no admetre a tràmit la querella ni les denúncies amb l'argument que els fets que denunciaven no constituïen delicte, per la qual cosa es va arxivar la causa.
Jaume Giró, Pere Aragonès i Laura Vilagrà, contra els quals Vox va dirigir la seva querella, al Pati dels Tarongers / Jordi Bedmar
Bona part dels arguments que es desgranaven en aquella interlocutòria del TSJC apareixen ara a l'escrit d'al·legacions que la setmana passada, en ple pont de la Constitució, va presentar el Gabinet Jurídic de la Generalitat davant del Tribunal Constitucional, per oposar-se al recurs que més d'una cinquantena de diputats de Vox al Congrés van presentar contra la creació del Fons Complementari de Riscos aprovat pel Govern.
TSJC, Consell de Garanties i advocat de l'Estat
Les al·legacions del gabinet jurídic de la Generalitat rebutgen els supòsits d’inconstitucionalitat que argumenta Vox en el seu recurs davant del TC. Ho fa recollint el dictamen del Consell de Garanties Estatutàries que va avalar el text abans de la seva convalidació al Parlament i l’informe de l’Advocacia de l’Estat davant del Tribunal de Comptes, però també hi ha inclòs l’informe de la Fiscalia del TSJC recomanant la inadmissió a tràmit de la querella de Vox i la interlocutòria del Tribunal del 17 de novembre passat sobre la inadmissió a tràmit de la querella.
El text recull part de les consideracions en què el TSJC sustena el rebuig dels arguments de Vox, en el sentit que la norma ha estat dictada a l’empara de les competències estatutàries i té una vocació de generalitat i rebutjant que existeixi malversació de cabals per administració deslleial. “Res permet afirmar que el marc legal aprovat pel Govern de la Generalitat sigui arbitrari per ell mateix”, afegia la interlocutòria del TSJC que cita el Govern.
Així mateix, recorda que el Tribunal considera que el decret llei deixa clar el seu objectiu cautelar i la seva naturalesa com a fons complementari. “La norma, en fi, és l’expressió de la discrecionalitat política de l’òrgan emissor en l’exercici de la seva potestat normativa”, concloïa el TSJC, segons recorden les al·legacions.
Jurisprudència del Suprem
En resposta a les acusacions de Vox, les al·legacions del Govern recorden que el decret llei del Fons Complementari de Riscos de la Generalitat se sustenta en els principis de protecció i indemnitat dels servidors públics, regulat per la legislació estatal. Subratlla que el principi d’indemnitat en relació a l’exercici de funcions públiques comporta que “cap servidor públic es pot veure perjudicat com a conseqüència de l’exercici legítim del càrrec públic que ocupa” i que aquest principi ha estat consolidat per la jurisprudència del Tribunal Suprem.
Destaca que aquest dret a la protecció es fa extensible també a directius, alts càrrecs i membres del Govern de la Generalitat i que no hi ha cap impediment constitucional, estatutari o legal.
De fet, el document, que cita els exemples d’altres territoris de l’Estat sobre la cobertura que es brinda a alts càrrec, recorda que la Generalitat està obligada per llei a establir un sistema de cobertura de responsabilitats mitjançant una assegurança de responsabilitat civil.
Principi d'indemnitat
El Govern justifica també l’existència d’una situació d’extraordinària i urgent necessitat per aprovar el decret; destaca l’adequació de les mesures adoptades pel Decret llei; se subratlla que no és norma de destinatari únic i que obeeix a “l’exclusió sobrevinguda” de determinats riscos a les pòlisses d’assegurances subscrites per l’Administració. A més, assenyala que no és una norma que respongui a un supòsit singular sinó que la seva vocació és de “generalitat i permanència”.
El text s’empara en els escrits de la Fiscalia i la interlocutòria del TSJC per negar l'arbitrarietat que denuncia Vox, i recorda que tant el fiscal com el tribunal coincideixen a afirmar que el decret llei es limita a aplicar “el principi d’indemnitat i protecció dels servidors públics”. Així mateix, rebutja que s’hagi vulnerat el principi de divisió de poders i que s'ataqui l’exclusivitat de la funció jurisdiccional del Poder judicial i el Tribunal de Comptes, com esgrimeix Vox. De nou en aquest punt el text assenyala els arguments exposats pel TSJC.
A la imatge principal, el conseller d'Economia, Jaume Giró, durant el debat del Fons Complementari de Riscos al Parlament de Catalunya / Sergi Alcàzar