El llançament d’una alerta generalitzada al mòbil dels catalans dimecres a la nit per advertir-los del risc del temporal que va escombrar el país durant la matinada i el matí d’ahir, ha reobert el debat sobre les ES-Alert, afectades per la síndrome de la DANA que va provocar 229 morts al País Valencià fa un any. El so potent i estrident d’aquests avisos provoquen algunes queixes entre la ciutadania, i trobar l’equilibri entre l’excés i la conveniència de l’activació d’aquest tipus d’alertes també va reobrir el debat polític, davant el risc que massa alertes puguin acabar provocant rebuig entre la població i un efecte contrari i reduir l'eficàcia del sistema El Parlament va aprovar aquest dimecres una moció de Junts que inclou instar al Govern a revisar els protocols de les ES-Alert. Des de l’Executiu de Salvador Illa es defensa l’enviament de l’alerta per aquest darrer episodi de pluges intenses, argumentant que “és millor pecar per excés que per defecte”, com va expressar el conseller d’Empresa i Treball, Miquel Sàmper, que era millor avisar la població abans d'anar a dormir perquè pogués planificar-se l'endemà, i que les dades ho avalen. Segons dades de Trànsit, que va anunciar la consellera d’Interior Núria Parlon, aquest dijous van entrar a Barcelona 22.000 cotxes menys que el mateix dia de l'any passat. Així i tot, el Govern admet que cal fer canvis i Protecció Civil ja ha anunciat que està treballant per incorporar prealertes d’emergències que, a diferència de l’ES-Alert enviat dimecres, servirà per avisar de forma preventiva amb un so que no serà tan invasiu i alarmant. “Les prealertes mòbils serviran per a situacions en què el risc no sigui imminent i so de l’alarma no serà tan estrident”, va explicar la directora general de Protecció Civil, Marta Cassany.
En una entrevista al programa No ho sé de RAC1, Cassany fa afegir que aquestes prealertes “estarien pensades per a situacions preventives, abans que el risc sigui imminent. Es donaran joc en aquest tipus de situacions per poder anticipar episodis”, va argumentar, tot i que no va concretar quan aquestes prealertes estarien disponibles per poder utilitzar-les donat que l’eina depèn del govern espanyol i del Ministeri de l’Interior. En aquest sentit, la sotsdirectora de Protecció Civil, Imma Soler, havia explicat a 3Cat que el Ministeri de l’Interior ja preveu afegir al sistema ES-Alert avisos per situacions de menys risc amb un so més suau i menys invasiu, i que l’executiu estatal ja té l’eina en previsió i desenvolupada, articulada “com una mena de prealerta”, i es podrà deshabilitar al telèfon mòbil si la persona considera que no li interessa rebre-les.
El sistema ES-Alert respon a una directriu europea que insta cada país a crear una plataforma d'avisos com aquesta. La plataforma la crea i la gestiona el Ministeri d'Interior, i les comunitats autònomes en són usuràries, segons ha explicat Soler. En aquest sentit, la sotsdirectora de Protecció Civil ha explicat que l'eina "és jove" -es va començar a testar el 2023- i té "molt desenvolupament" per endavant. Un d'aquests desenvolupaments és la "gradació d'alertes menys estridents, menys incisives en la vida de la persona i que també doni la possibilitat d'anul·lar-la". Una opció que podria ser útil en col·lectius vulnerables com per exemple persones afectades per malalties mentals. Soler ha explicat que és un col·lectiu que els preocupa perquè "de vegades aquests sons estridents els afecten moltíssim".
Les ES-Alert no estan obligades a tenir exactament el mateix so a tota Europa, tot i que existeixen estàndards comuns per al protocol EU-Alert que busquen harmonitzar l’experiència i garantir que siguin reconeixibles i efectives en situacions d’emergència. Cada país adapta el sistema a la seva legislació i pot especificar detalls tècnics com sons i modalitats, sempre que compleixin amb les directrius europees sobre eficàcia i accessibilitat. La normativa europea estableix des del 2018 l’obligació que tots els països membres disposin de sistemes d’alerta pública basats en la telefonia mòbil, utilitzant la tecnologia Cell Broadcast. El so ha de ser estrident, persistent i capaç de sobresortir fins i tot quan el telèfon està en mode silenci, per captar l’atenció de l’usuari per força major. Aquest so és obligatori per al nivell 1 d’alerta (amenaça extrema), que no pot ser desactivat per l’usuari. L’objectiu és garantir que el missatge d’emergència sigui rebut amb la màxima atenció immediata possible. Cada estat membre defineix la seva pròpia variant nacional (com ES-Alert a Espanya, FR-ALERT a França i NL-ALERT als Països Baixos), cosa que pot incloure diferències en el so específic, tot i que tots han de complir amb la funció d’avís urgent. Els diferents tipus de missatge (alerta extrema, greu, informativa, proves) poden tenir variants en el format i el so segons la legislació local.