Sembla que hi ha pressa per fer tornar a les presons els nou dirigents independentistes. Però no és tan important qui arriba primer a la photo finish, sinó si realment algú està realment legitimat legalment per a carregar-se l’indult del govern espanyol. La qüestió l’haurà de decidir la sala contenciosa del Tribunal Suprem, que ja ha començat a rebre una pluja de recursos contra la mesura de gràcia. Ahir va ser l’entitat espanyolista Convivència Cívica Catalana, i avui ha estat el torn dels partits polítics de la dreta unionista.
La primera formació ha estat Ciutadans. L’han presentat conjuntament Inés Arrimadas i el seu portaveu i advocat Edmundo Bal. Des de les portes del mateix Suprem han anunciat el registre de nou recursos, que també demanen la suspensió cautelar de la sortida de presó. No es presenten en nom del partit, sinó individualment, en nom de la llavors cap de l’oposició (Arrimadas), del diputat i portaveu Carlos Carrizosa i de l’exmembre de la Mesa José María Espejo Saavedra. Han demanat la legitimació perquè “estaven allà”, al Parlament de Catalunya, “a primera fila”. I “se’ls va privar del seu dret a la participació política”, argumenten.
A continuació ha estat el torn de l’extrema dreta, també a les portes del Tribunal Suprem. El seu recurs també demana mesures cautelars. L’ha presentat el líder de Vox Santiago Abascal, en una compareixença sense preguntes, sense gaires detalls i acompanyat d’un grup de simpatitzants ultres. El dirigent del partit ultradretà ha entonat un ho tornarem a fer particular: "Els tornarem a fer seure al banc dels acusats i acabaran de nou a la presó si ataquen la legalitat constitucional”. Van ser part del judici, com a acusació popular, però no està tan clar que puguin ser considerats part afectada pels indults.
En aquesta equació només hi falta el Partit Popular, que encara no ha presentat el recurs però té previst fer-ho ben aviat. Justifiquen la seva legitimació en una doble via. En primer lloc, al·legarà que és “víctima dels CDR” per una suposada recerca a Google del seu nom (l’Audiència Nacional no li dona aquesta condició de víctima). En segon lloc, els conservadors argumenten que “la Fiscalia va ser la que va actuar contra els independentistes i gràcies a aquestes mesures del govern aquests senyors van anar a la presó”. Tot plegat a instàncies del govern Rajoy.
Avui mateix Pablo Casado ho ha qualificat d'"humiliant". Malgrat tot, quan li han preguntat si l'indult d'Aznar a quinze membres de Terra Lliure era una "humiliació a Espanya", el dirigent conservador no ha tingut més remei que esquivar la qüestió.
Què hi diu el govern espanyol?
Davant la pluja de recursos anunciada pels tres partits de la dreta contra els indults, des de La Moncloa diuen estar "tranquils". En la roda posterior al Consell de Ministres d'avui, la ministra-portaveu María Jesús Montero ha assegurat que no creu que prosperin perquè "aquest govern té competències exclusives en aquesta matèria" i perquè la mesura de gràcia està ben justificada. "Contribueixen a la concòrdia, el diàleg i la millor entesa", ha assegurat la dirigent socialista, que també ha retret que es dirimeixin des de la justícia qüestions que s'haurien d'abordar des de la política.