En qüestió de dues setmanes arrencarà la campanya de les eleccions al Parlament del 12 de maig. Des de la irrupció de Carles Puigdemont a l’arena electoral, les enquestes apunten que la seva candidatura pujaria a la segona posició i avançaria Esquerra Republicana, mentre que Salvador Illa seguiria al capdavant de la cursa. Al llarg d’aquest mes, els moviments demoscòpics poden ser múltiples i tot el que passi pot canviar el comportament electoral d’alguns votants. En aquest sentit, el Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) va incorporar en la darrera onada del baròmetre de 2022 una pregunta en què planteja als enquestats quin seria el segon partit o coalició al qual votarien si tinguessin dret a triar una segona papereta. Amb els resultats a aquesta qüestió, es pot analitzar quines formacions pugnen per determinades bosses de votants i quines són les fronteres electorals que tenen.
🗳️ Eleccions a Catalunya 2024: calendari, candidats i tota la informació
En el cas del primer baròmetre del CEO d’aquest any, realitzat entre el 9 de febrer i 7 de març —abans de l’aprovació definitiva de la llei d’amnistia, de l’anunci de les eleccions i de la candidatura de Puigdemont—, els resultats reflecteixen que Esquerra Republicana podria ser el més beneficiat com a segona opció dels electors (13,8%), però també hi ha un bon grapat de votants que no es quedaria amb cap altra formació en cas que hagués de votar una segona llista (12,5%). Les altres tres forces amb millors perspectives són el PSC (9,1%), els comuns (8,3%) i Junts (7,8%). Ara bé, una altra lectura és que —malgrat situar-se com una de les opcions preferides de sufragi per als votants del PSC, Junts per Catalunya, la CUP i els comuns— això també complica els eixos estratègics d’Esquerra Republicana, perquè els seus potencials electors estan en disputa amb múltiples partits que tenen diferències en l’eix nacional i ideològic.
Els votants del PSC: abans a ningú que a cap altra llista com a segona opció
Per partits, els electors del PSC es mantenen força fidels al seu partit. Un de cada tres —el 32%, per ser exactes— no votarien a cap altra formació encara que tinguessin dret a un segon vot. De fet, són els votants que expressen en un percentatge més gran que no triarien cap altre partit. A partir d’aquí, la primera formació que els socialistes escollirien com a segon vot és Esquerra Republicana (22%), seguida de Comuns Sumar (21%). En grau més baix, també hi ha qui optaria per Junts per Catalunya (7%), el PP (6%) o altres partits (6%).
Els electors d’ERC, entre l’eix nacional (46%) i l’ideològic (37%)
Pel que fa als enquestats que simpatitzen amb Esquerra Republicana, ho fan en segon lloc amb Junts per Catalunya (25%). Un de cada quatre votants dels republicans triaria els juntaires com a segona opció. Després del partit fundat per Carles Puigdemont, hi hauria el PSC (23%), seguit de la CUP (21%) i Comuns Sumar (14%). En aquest sentit, els seus electors es divideixen entre el vot més independentista (46%, la suma corresponent a Junts i els cupaires) i l’ideològic (37%, entre els socialistes i l’espai de Jéssica Albiach). La dada ‘negativa’ per a Esquerra és la referent a aquells que no triarien cap altre partit com a segona opció: només un de cada 10 assegura que no faria un segon vot, sent el partit que té el percentatge més baix en aquesta resposta.
Sis de cada deu votants de Junts seguirien votant una formació independentista
En la llista de ‘prioritats’ com a segon partit o coalició que els votants de Junts tenen, un bon gruix d’ells escolliria Esquerra Republicana (43%). A partir d’aquí, l’ordre seria el següent: no triarien cap segona opció (18%), anirien a triar la CUP (14%), altres (11%) o bé el PSC (7%). Així doncs, un 57% d’ells escolliria com a segona llista una formació independentista, siguin els republicans o els anticapitalistes.
El PP, la ‘millor’ segona opció de Vox
Respecte a l’extrema dreta, gairebé un de cada tres votants de Vox votaria el PP si pogués tenir dret a un segon vot. Això no obstant, un de cada quatre no votaria ningú altre, mentre que un altre 25% d’ells es repartiria entre el PSC (13%) i Ciutadans (12%). Una dada sorprenent, en aquest sentit, és que hi hauria un 7% d’ells que triaria la papereta de Junts com a segona opció i un 5% faria el mateix amb Esquerra Republicana.
Dos de cada tres electors dels comuns, dividits entre el PSC i ERC
En relació amb els simpatitzants de Comuns Sumar, també val a dir que és una altra formació que es veu ‘afectada’ pel baix nombre dels seus votants que no escolliria cap segona opció (14%). Això fa que pràcticament dos terços d’ells volguessin, també, poder triar el PSC (36%) i Esquerra Republicana (27%) com a ‘segon plat’. Tot i tenir similituds programàtiques amb la CUP, només un de cada deu escolliria els anticapitalistes com a segona llista; mentre que fins i tot hi hauria un 3% que votaria Junts.
Esquerra Republicana, la segona opció clara dels votants de la CUP
Si fem una ullada a les respostes dels votants de la CUP, ens adonem que la segona opció predilecta per als anticapitalistes seria Esquerra Republicana, amb un 38%. Els republicans estan al capdavant seguits de Comuns Sumar (23%), cap altra opció (18%), altres (11%) i Junts per Catalunya (10%). D’aquesta manera, la meitat dels electors cupaires seguirien apostant per una formació independentista.
El PP també atrau els propers a Ciutadans
Els populars no només obtindrien suports com a segona opció entre els electors de Vox: també ho farien entre els de Ciutadans. Tot i que la mostra del CEO sobre potencials votants de Cs és molt petita (17 enquestats), aquesta reflecteix que un 23% escolliria el PP com a segon vot. Posteriorment, triarien el PSC (18%), Junts (18%), cap (17%), Vox (12%) i Esquerra Republicana (12%).
Vox pesca al PP
De la mateixa manera que els votants de Vox tindrien el PP com a segona opció preferida, els electors dels populars fan el mateix amb la llista d’Ignacio Garriga: un 35% exerciria la segona opció de vot cap a l’extrema dreta. Paral·lelament, el 24% no escolliria cap altra formació, en tant que un 16% agafaria la papereta del PSC i un 14%, la de Ciutadans. De fet, encara hi hauria un 3% que es decantaria per Junts, mateix percentatge que els que ho farien per ERC.
La pregunta del CEO també recull què farien aquells que votarien altres partits. La segona opció dels qui escollirien altres candidatures és, majoritàriament, cap (45%). Ara bé, la primera formació que aplegaria més adeptes és Junts (16%), llista que continuen Comuns Sumar (13%), Esquerra Republicana (11%), el PSC (5%) i la CUP (5%).