"Un episodi insuficientment explicat des de l'òptica de l'independentisme". Així defineix Ferran Dalmau un dels capítols menys estudiats de la Guerra Civil: la participació dels militants d'Estat Català en la lluita armada contra l'aixecament militar del 1936. Noranta anys després de l'esclat del conflicte, i malgrat la gran quantitat d'investigacions que s'han publicat sobre aquest període, l'autor considera que encara hi ha una part de la història de l'independentisme català que no ha rebut prou atenció. "De llibres i recerques sobre el període històric de la Guerra Civil Espanyola n'hi ha tants com vulguis", explica, però assenyala que el paper d'aquest espai polític havia quedat pràcticament al marge de les investigacions. Per contribuir a omplir aquest buit, la Fundació Reeixida i l'editorial Base presentaran dimecres vinent Voluntaris d'estel i enclusa. Les Milícies Antifeixistes d'Estat Català en la Guerra Civil (1936-1937), una obra en què Dalmau reconstrueix la participació militar de l'independentisme obrerista i insurreccional entre el juliol del 1936 i el juny del 1937. El llibre posa el focus en Estat Català, el partit fundat per Francesc Macià el 1922, que durant la guerra va viure una nova etapa com a punt de trobada de l'independentisme català i va prendre les armes en defensa de la República i contra el cop d'estat.
Dalmau atribueix aquest buit historiogràfic, en part, a les dificultats que tradicionalment han trobat els investigadors que s'han interessat per la història de l'independentisme català. Segons l'autor, "el sistema polític i jurídic posterior al que avui coneixem com el règim del 78", ha contribuït a desincentivar l'estudi d'aquest moviment. Una situació que, assegura, s'ha fet especialment evident en l'àmbit universitari català, on determinades línies de recerca han gaudit de més reconeixement acadèmic que d'altres. "Si tu investigaves el PSUC, quedava molt bé i tenia molt currículum, però investigar una mica la història de l'independentisme no t'obria tantes portes".
Més enllà dels obstacles en l'àmbit acadèmic, Dalmau s'ha trobat amb una dificultat encara més directa a l'hora de reconstruir la participació dels independentistes en el conflicte: la desaparició de bona part de la documentació original d'Estat Català. L'autor explica que, quan la guerra ja estava perduda i faltava poc perquè les tropes franquistes entressin a Barcelona, van ser els mateixos militants del partit els qui van decidir cremar-ne l'arxiu central. L'objectiu era evitar que els documents acabessin en mans de les autoritats franquistes i facilitessin la persecució dels seus membres. La destrucció d'aquest material va afectar especialment el coneixement de l'activitat d'Estat Català, que durant la Guerra Civil havia actuat com a "paraigua de les forces independentistes".
1.946 militants independentistes
Tot i els elements que hi jugaven en contra, el llibre identifica fins a 1.946 militants d'Estat Català que es van incorporar voluntàriament als diferents fronts de guerra entre el juliol del 1936 i el juny del 1937. És a dir, l'obra de Dalmau ofereix, per primera vegada, una reconstrucció de les llistes dels milicians que van integrar les principals unitats armades de l'independentisme obrerista durant el primer any del conflicte. L'autor, però, adverteix que la recerca no permet establir una xifra definitiva de combatents. "Sempre dic que almenys he pogut documentar la presència de 1.946 voluntaris independentistes que van a combatre als diversos fronts de guerra repartits per la geografia espanyola", explica, convençut que "segurament en són molts més" dels que ha aconseguit identificar.
Els milicians independentistes identificats per Dalmau no van combatre en un únic escenari, sinó que van participar en les principals operacions militars de les forces antifeixistes catalanes durant els primers mesos de la Guerra Civil. El llibre reconstrueix els destins i les unitats en què van servir els voluntaris d'Estat Català, que van actuar als mateixos tres fronts que la resta de milícies vinculades al Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya, on convivien organitzacions de diferents ideologies, des d'anarquistes fins a comunistes. Un dels primers escenaris va ser Mallorca, on l'agost del 1936 militants independentistes van participar en l'expedició dirigida pel capità Alberto Bayo, que tenia com a objectiu recuperar les Illes Balears del control de les forces colpistes. L'Aragó també va concentrar una part important dels combatents d'Estat Català, que van ser distribuïts entre diverses unitats i destinacions del front. Finalment, l'organització va intervenir en la defensa de Madrid amb l'enviament de la Columna Germans Badia, formada per voluntaris que es van desplaçar fins a la capital espanyola per intentar frenar l'avenç de les tropes revoltades.
La recerca també permet reconstruir l'organització militar que Estat Català va desplegar durant els primers mesos del conflicte, tant a través d'unitats pròpies com de la incorporació de militants a altres columnes antifeixistes. Entre les formacions impulsades directament pel partit destaquen la Columna Santaulària i la Columna Volant Catalana, dues de les principals unitats del separatisme obrerista. Dalmau assenyala que la Santaulària va ser "la primera columna pròpia del partit" i explica que ha pogut reconstruir-ne la composició combinant documentació conservada a l'Arxiu Nacional de Catalunya, una part de la qual continuava inèdita, amb altres registres localitzats al llarg dels anys d'investigació. Estat Català també va tenir un paper destacat en la creació del Regiment Pirinenc Núm. 1, l'única unitat militar catalana que depenia directament de la Generalitat, i va aportar nombrosos voluntaris a formacions com les columnes Hilario-Zamora i Zapatero.
Corprenedor per a les famílies
Una de les parts més emotives de la investigació de Dalmau ha estat el contacte amb els descendents dels milicians, que en molts casos han descobert una faceta desconeguda de la història familiar. L'autor explica que, tot i saber que els seus avis o pares havien lluitat al bàndol republicà durant la Guerra Civil, moltes famílies ignoraven que també militaven en organitzacions independentistes. "Moltes famílies descobrien: 'Ostres, el meu avi era independentista, quan en aquest país d'independentistes n'hi havia pocs'", relata. Per a Dalmau, aquests homes i dones "no només van anar a combatre a favor de la República, sinó per la llibertat de Catalunya", subratlla.
La clau d'aquestes descobertes és, en molts casos, un document que Dalmau ha aconseguit recuperar durant la recerca: el Certificat de Permanència al Front, expedit pel Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya. Es tractava d'una acreditació que permetia als combatents justificar el servei militar i accedir a una petita retribució econòmica quan tornaven a Catalunya. El seu valor actual va molt més enllà de la funció administrativa que tenia aleshores. Les fitxes conserven el segell d'Estat Català, amb les signatures dels dirigents del partit i, sovint, la del mateix milicià. "Veuen la signatura del seu avi, que això també és una cosa bastant corprenedora", explica Dalmau. La descoberta ha arribat a tenir un significat tan especial per a algunes famílies que han decidit imprimir i emmarcar el certificat per conservar-lo a casa com a record dels seus avantpassats.
La recerca continua
La publicació de Voluntaris d'estel i enclusa no representa, per a Dalmau, el final de la investigació, sinó el primer pas per reconstruir una història que considera pràcticament inexplorada. "La reconstrucció de la participació de l'independentisme a través d'Estat Català durant la Guerra Civil és inexistent fins avui", assegura. El llibre se centra en l'aportació militar dels voluntaris independentistes fins al juny del 1937, però l'autor ja treballa en una segona part dedicada a l'etapa posterior, marcada per la militarització de les milícies i la creació de l'Exèrcit Popular de la República. Segons explica, Estat Català també va tenir un "paper determinant" en aquest nou escenari, que encara està pendent d'una reconstrucció detallada. I el projecte podria anar més enllà. Dalmau planteja completar la recerca amb una tercera obra dedicada a Antoni Blavia Esquirol, a qui identifica com el principal responsable militar d'Estat Català durant totes dues etapes del conflicte.