Noranta anys després del cop d'estat que va desencadenar la Guerra Civil espanyola, la història de milers de persones que van sortir voluntàriament a defensar la República deixa de quedar amagada als arxius. El Memorial Democràtic de la Generalitat ha fet públic aquest 18 de juliol, data que marca l'inici de la Guerra Civil, el primer gran cens de les Milícies Antifeixistes de Catalunya, una base de dades que recull per ara 37.002 milicians i milicianes que van combatre contra les forces franquistes entre el juliol del 1936 i l'abril del 1937. La nova eina, d'accés lliure a través del Banc de la Memòria Democràtica, permet consultar el nom i els cognoms dels combatents, el lloc de residència, l'afiliació política o sindical, la data d'incorporació, la columna o unitat on van servir, el front on van ser destinats i diverses referències documentals que ajuden a reconstruir la seva trajectòria. És la primera base de dades d'aquestes característiques dedicada exclusivament a les Milícies Antifeixistes de Catalunya i és fruit d'onze anys d'investigació de l'historiador Gonzalo Berger Mulatteri, doctor en Història Contemporània per la Universitat de Barcelona i especialista en aquest període.
El projecte Les Milícies Antifeixistes de Catalunya és una iniciativa conjunta del Memorial Democràtic i l'Arxiu Nacional de Catalunya i es presenta com una eina oberta, que continuarà incorporant nous registres a mesura que avanci la investigació. Té com a objectiu preservar i difondre la memòria dels milicians antifeixistes que es van organitzar de manera voluntària a Catalunya per defensar la legalitat republicana després del cop d'estat del juliol de 1936. La iniciativa ha permès crear la primera base de dades dedicada a les Milícies Antifeixistes, constituïdes el 21 de juliol de 1936 per iniciativa del president de la Generalitat, Lluís Companys, per frenar l'avenç de les tropes revoltades. L'arxiu és d'accés públic i la nova base de dades permet consultar els combatents que es van allistar per defensar la República després del cop d'estat del 18 de juliol de 1936 i reconstruir les seves trajectòries personals i militars.
Els Papers de Salamanca, una peça clau
Gran part de la informació procedeix dels anomenats Papers de Salamanca, la documentació confiscada per les tropes franquistes durant la Guerra Civil i retornada a la Generalitat el 2006. Aquests documents han permès identificar milers de combatents i recuperar dades que fins ara restaven disperses en diferents arxius.
El perfil dels milicians
Les dades permeten dibuixar el perfil dels primers voluntaris que es van organitzar per frenar l'aixecament militar. El 95% dels combatents eren homes, mentre que les dones representaven el 5% del total. Pel que fa a l'origen, nou de cada deu residien a Catalunya. Un 7% procedien d'altres territoris de l'Estat —principalment Aragó, País Basc, Illes Balears i País Valencià—, mentre que un 3% eren voluntaris estrangers, sobretot de França, però també d'Itàlia, Alemanya, el Regne Unit i altres països.
La base també permet conèixer l'afiliació política dels combatents. La CNT-FAI concentra el 39% dels registres, seguida del PSUC, amb un 25%. La resta es reparteixen entre ERC, el POUM, la FAI, la UGT i Estat Català. Aquesta informació relativa a l'afiliació política s'ha establert a partir dels avals de militància aportats pels mateixos combatents en la documentació de sortida, vinculada a percepció dels subsidis de guerra. La doble militància era freqüent en aquella època i les dades reflecteixen l'adscripció declarada en el moment de tramitar la documentació administrativa.
Les primeres forces que van sortir al front
Les Milícies Antifeixistes de Catalunya van ser creades pel president de la Generalitat, Lluís Companys, el 21 de juliol de 1936, només tres dies després del fracàs del cop militar a Barcelona. Integrades principalment per voluntaris de les organitzacions obreres i antifeixistes i per militars fidels a la República, tenien la missió de contenir l'avenç de les tropes revoltades i recuperar Saragossa. Els seus membres van combatre als fronts d'Aragó, Catalunya i les Balears durant els primers mesos de la guerra, abans de la militarització de les milícies dins l'Exèrcit Popular de la República.
Una història que continua creixent
El Memorial Democràtic subratlla que la base de dades és un projecte viu. La incorporació de noves fonts documentals i els avenços de la investigació permetran ampliar el cens i completar la informació de molts dels combatents. Més enllà del seu valor per als investigadors, la nova eina ofereix també la possibilitat que qualsevol ciutadà pugui descobrir si un avi, una àvia o qualsevol altre familiar va formar part d'aquells milers de voluntaris que van respondre a la crida per defensar la legalitat republicana en els primers dies de la Guerra Civil. El director del Memorial Democràtic, Jordi Fonts, ha valorat molt positivament la creació d'aquest cens, que considera una "gran aportació" per la precisió i el volum d'informació que incorpora. Fonts ha destacat que” no es tracta només d'una base de dades amb noms i cognoms, sinó que inclou molta més informació sobre els milicians”. En aquest sentit, ha defensat que la iniciativa és “un exercici d'història pública", ja que posa a disposició de tota la ciutadania els resultats de la recerca.
