Evitar que se segueixi adoctrinant ideològicament els alumnes i que el Ministeri d'Educació revisi tots els llibres d'història abans d'autoritzar-los pel seu ús a les aules. És el que proposa un informe encarregat pel sindicat Acció per la Millora de l'Ensenyament Secundari (AMES), que denuncia "adoctrinament ideològic" als llibres d'història de segon de Batxillerat de Catalunya. Aquest sindicat ha comparegut aquest dimarts en roda de premsa del Parlament convidat per Vox, Cs i PP, des d'on ha assegurat que els alumnes catalans són formats en "nacionalisme separatista" i han fet propostes per aturar aquest suposat adoctrinament que denuncien. Quines propostes fan? Volen que els llibres recullin que Lluís Companys va fer "un cop d'estat" durant la proclamació de l'Estat Català el sis d'octubre del 1934, o bé que es deixi ben clar que la monarquia va ajudar al canvi d'Espanya "cap a una democràcia".

L'informe, segons ha explicat el president d'AMES Antonio Jimeno, l'han elaborat sis professors: tres professors d'Història en universitats de fora de Catalunya i tres d'ensenyança secundària, dos d'ells jubilats. Asseguren que han revisat nou llibres de l'assignatura de la història de segon de Batxillerat i a partir d'aquí han elaborat l'informe. Entre els compareixents en el faristol que han elaborat l'informe hi havia la historiadora Vera-Cruz Miranda, que va ser alcaldable del PP a Cardedeu. El sindicat ha demanat establir mesures per evitar que s'ensenyi als alumnes que "la unitat d'Espanya no és correcta", i per aquest motiu proposen una "prova única a final del batxillerat" a totes les comunitats autònomes que sigui supervisada des del ministeri d'Educació per assegurar que "l'assignatura és compatible amb la constitució".

Quins són els aspectes adoctrinadors segons el sindicat?

Catalunya i Espanya. "En el decret de la Generalitat sempre que es fa referència a Espanya, es fa en els termes 'Espanya i Catalunya' o 'espanyola i catalana', com si es tractés de dos estats diferents. Per altra banda, tots els llibres de text estan redactats exclusivament en llengua catalana, ja que el castellà, la llengua comú de tota Espanya, no se la considera llengua vehicular als centres educatius catalans.

El procés. "En alguns llibres el temari s'allarga fins el 2018, que és massa recent per tenir perspectiva històrica, però si permet predisposar ideològicament a uns joves que votaran per primera vegada al cap de pocs mesos".

Els governants d'Espanya. "En els llibres catalans, es presenta els governants d'Espanya com enemics de la cultura, la llengua, els drets i les llibertats dels catalans, i als governants de Catalunya com els seus defensors heroics i desinteressats".

Monarquia. "La monarquia amb prou feines és analitzada i molt menys és ben valorada. Per exemple, es diu que Juan Carlos I havia jurat els Principis del Movimiento, que són la base del franquisme, i no s'explica que això va facilitar el canvi d'Espanya cap a una democràcia. Amb freqüència els monarques són representats mitjançant caricatures, cosa que no es fa mai amb els líders defensors del secessionisme".

Stalin. "S'oculten els fets més vergonyosos de la història de Catalunya, com per exemple, que Companys, ERC, PSUC i el govern d'Indalecio Prieto van pactar amb Stalin poder acabar amb troskistas, o que Estat Català era un grup de caràcter paramilitar feixista".

Etnicisme. "Es considera que Catalunya es va industrialitzar simplement per la laboriositat de les seves gents i per la seva cultura de l'estalvi, el que és un clar exemple de supremacisme ètnic, sense dir que el govern d'Espanya va prohibir la compra de productes estrangers, que eren més econòmics, per potenciar així la industria catalana".

Cuba. "No es diu que quan Espanya va perdre Cuba i per tant la burgesia catalana ja no va poder negociar en aquesta illa, és just quan va sorgir el desig de separar-se d'Espanya, perquè ja no compensava pagar impostos al govern d'Espanya". 

Republicanisme. "S'exalça el model republicà comentant els aspectes positius i ocultant els greus conflictes que es van produir durant la segona república. I es valoren les ideologies d'esquerra, que es consideren èticament superiors, negant així que siguin admissibles solucions que proposen el centre i la dreta".