Totes les defenses compareixen avui, al Tribunal Suprem, en la vista prèvia al judici de l'1-O per defensar la declinatòria que ha de permetre que es jutgi al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya els 18 acusats de promoure la independència de Catalunya i portar la ciutadania a la revolta.

Els acusats es queden a Catalunya. No han de comparèixer. Això evita, per tant, el trasllat dels nou presos i preses des de les presons de Lledoners, Puig de les Basses i el Catllar fins als centres penitenciaris de Madrid. No hi van perquè no han demanat assistir perquè és una vista tècnica i per la logística que comporta el seu desplaçament a Madrid des de les presons de Catalunya.

Hi haurà 12 advocats que representen els 18 processats, alguns comparteixen lletrat, i els representants de la fiscalia, l'Advocacia de l'Estat i Vox, que exerceix d'acusació popular. Davant d'ells, un tribunal de set jutges, presidit per Manuel Marchena.

Per primera vegada, les defenses dels 18 acusats aniran al Suprem a una vista pública que es podrà seguir en directe per El Nacional a través del senyal institucional.

Precisament aquest fet podria fer que la vista s'allargués o tingués més durada perquè per primera vegada tothom podrà veure la intervenció de totes les parts en viu i en directe, més enllà dels vídeos que s'han filtrat de les primeres declaracions a l'Audiència Nacional. I això pot fer que tothom es vulgui lluir davant l'audiència, especialment les acusacions.

Les defenses tenen coll avall que el cas s'acabarà jutjant al Tribunal Suprem. "Sabem que està dat i beneït", diuen fonts dels advocats a El Nacional. Veuen pràcticament "impossible" que el tribunal accepti traslladar el cas a Catalunya perquè "seria una crisi tan gran que no es pot ni imaginar".

Què es decideix avui

La vista d'avui és prèvia al judici. Es tracta de la vista de l'article de previ pronunciament, l'equivalent a les qüestions prèvies del judici, en la qual els magistrats han d'analitzar la sol·licitud de les defenses que sigui el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) qui jutgi els fets, com així han sostingut des que va arrencar la causa.

Segons la seva versió, és l'alt tribunal català i no el Suprem qui hauria d'asseure'ls a la banqueta, atès que el procés sobiranista català i els fets esdevinguts el 20 i 21 de setembre i el referèndum de l'1-O van tenir lloc íntegrament a Catalunya.

La llei fixa un dia de termini per resoldre les qüestions prèvies plantejades, encara que fonts jurídiques assenyalen que és possible que calgui esperar uns dies més per conèixer la decisió de la Sala.

El Suprem diu que l'anàlisi dels fets al·legats en els escrits, "enriquits per les al·legacions que a l'acte de la vista es formulin per les defenses, serà determinant del desenllaç del present incident". Per tant, la base serà l'escrit d'acusació de la fiscalia i els fets que s'hi detallen.

Les defenses tenen poques o nul·les esperances que el Suprem accedeixi a la seva petició per celebrar el judici a Catalunya, cosa que no treu, afirmen, que esgotin totes les vies ordinàries i extraordinàries per a tal fi. És una posició que forma part de l'estratègia conjunta de totes les defenses de no deixar cap escletxa processal sense abordar ni esgotar per no donar peu que Estrasburg pugui en el futur retreure'ls que no van utilitzar totes les eines jurídiques que contempla la legislació espanyola.

En cas que ratifiquin la seva competència per jutjar els fets, com és previsible, ja que així ha fet el Suprem des que va assumir la causa en diversos escrits formulats pel jutge instructor i confirmats per la Sala d'Apel·lacions, les defenses comptaran amb un termini 10 dies per presentar els seus escrits. Els advocats, però, demanaran més temps de marge tal com va fer també el ministeri públic.

Tot això a l'espera que la Sala fixi definitivament la data del judici que, previsiblement, tindrà lloc a finals de gener. Abans, però, el tribunal haurà de resoldre també quines proves i testimonis accepta pel judici.

Hi ha un alt nombre de testimonis que ja han sol·licitat les acusacions i que les defenses preveuen proposar per declarar en les sessions i que podrien provocar que el judici es prolongui més de l'esperat pel mateix tribunal.