El comissari jubilat José Manuel Villarejo ha sol·licitat al jutge que investiga la seva presumpta implicació en els registres i detencions relatius a l'agència de detectius Mètode 3 que es desclassifiquin els arxius que el CNI posseeixi sobre ell i les seves actuacions davant l'independentisme català. Aquesta és part d'una sèrie de peticions amb què pretén evidenciar que aquesta peça separada de la macrocausa 'Tàndem' seria en realitat un "muntatge".

En un escrit del passat 19 de juliol, el comissari denuncia que és víctima de "la més absoluta indefensió", "no només per la més que variada interpretació sempre restrictiva dels seus drets, privant-lo de gran part de la documentació que utilitza l'acusació, sinó per l'elaboració d'informes falsos i la seva acceptació, sense les mínimes comprovacions de la seva veracitat".

Fabricació de proves

El comissari centra l'atenció en la denúncia presentada el juny de 2020 pel cap de Mètode 3, Francisco Marco. Unitat d'Assumptes Interns (UAI) la va recollir en un ofici que va desencadenar l'obertura de la peça 28, on s'investiga si l'agent jubilat va fabricar proves per a propiciar el registre que en va tenir lloc el 2013 a les seus de Mètode 3 a Madrid i Barcelona. Aquesta es va saldar amb la detenció de Marco i altres persones per apoderar-se de documentació sensible.

Durant 44 pàgines, l'escrit al qual ha pogut tenir accés Europa Press, dissecciona la denúncia formulada per Marco, a qui acusa d'incórrer en "contradiccions" per carregar contra el comissari jubilat per l'esmentat operatiu. A la denúncia no s'assenyala al llavors cap d'Assumptes Interns, Marcelino Martín Blas, i als seus agents, malgrat que, subratlla Villarejo, van ser ells que van concebre i van executar el dispositiu policial.

Denúncia falsa

Arran d'un nou escrit, Villarejo adverteix al magistrat de l'Audiència Nacional Manuel García-Castellón que "tot ha obeït a una denúncia falsa (...) per a així tenir accés als diaris personals" de l'expolicia que no van ser confiscats el 2017 i que es van acabar decomissant el mes d'octubre passat.

Per pal·liar aquesta presumpta indefensió, el comissari reclama "l'accés íntegre a tot el que se li ha confiscat, per a poder disposar de les mateixes dades amb què se l'acusa". En cas de no ser així, apunta "el principi de contradicció, pilar essencial i garantista del nostre Estat de Dret, serà simplement un eslògan publicitari".

Exigeix agendes confiscades

En particular, insisteix que se li tornin les agendes confiscades amb l'"excusa" de l'esmentada peça 28, les més de mil microcintes datades anteriorment a l'any 2000 a què atribueix "valor històric" per contenir "converses amb alts mandataris polítics, especialment del PSOE, sobre el 23-F, el GAL, l'11 M, el Faisà i tants d'altres"; i els seus efectes personals, queixant-se que estan retinguts per mostrar-los com a "trofeu".

Així mateix, planteja que es desclassifiquin els arxius del CNI referits a ell mateix, "en especial a les seves actuacions sobre l'independentisme català", i que el titular del Jutjat Central d'Instrucció Número 6 indagui l'origen de les "filtracions reiterades" de la causa.

 

 

 

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat