Manuel García Castellón, titular del jutjat número 6 de l'Audiència Nacional, ha decidit processar el comissari Marcelino Martín Blas. Ell va ser l'encarregat de seguir a la cúpula policial investigada en la trama Kitchen des del moment en què va ser nomenat cap d'Assumptes interns, entre 2012 i 2015.  

Segons explica el diari Público, després que el cessessin fulminantment el març de 2015, Martín Blas és recuperat pel jutge Arturo Zamarriego, conegut per ser el primer instructor del cas Nicolás, perquè lideri una comissió judicial per portar la investigació, substituint la unitat d’Assumptes Interns i el nou cap, Francisco Migueláñez, a qui aparta.

Aquest va ser un moviment molt inusual dins la història processal espanyola amb el qual el jutge Zamarriego volia deixar clar que ni la cúpula policial ni el ministeri d'Interior eren de fiar. Tot i que el temps li ha acabat donant la raó, possiblement, apunten des del mitjà, sense la feina de Martín Blas i el seu equip no s'hauria conegut mai l'entramat del cas Villarejo. 

Conèixer el fet delictiu 

 Ara, el jutge García Castellón processa a bona part d'aquella cúpula policial (també a Martín Blas) per participar o conèixer el fet delictiu investigat en la Peça 7 Kitchen: els fets succeïts entre juliol i octubre de 2013 per sostraure documentació sensible que pogués tenir l'extresorer del PP, Luís Barcenas, en el seu poder, utilitzant recursos públics. 

D'aquesta manera el jutge estaria processant Martín Blas sense indicis. Així, el magistrat utilitza una "conversa" sobre la Kitchen entre ell i Villarejo que no existeix per imputar-lo, una declaració d'un cap de vigilàncies d'Assumptes interns sobre una gestió que li ordena Martín Blas sobre un vehicle que mai es va arribar a atribuir, i una única vigilància d'Assumptes Interns sobre la que no hi ha cap prova documental. Aquest és el mateix quadre que va emprar per citar-lo com a investigat.

Sense base 

Així, segons fonts policials i jurídiques, tot plegat són indicis sense cap base per una imputació i molt menys per a un processament. Així, per exemple, el suposat primer encàrrec d'Eugenio Pino (Director Adjunt Operatiu) a Martín Blas per executar el pla Kitchen només es reflecteix a les declaracions de Villarejo i el mateix Pino, però les dades demostren que és fals.

Tampoc hi ha constància documental de la suposada ordre de Martín Blas al cap de la secció de vigilàncies, per indagar en un cotxe a prop d'on vivia l'extresorer, i respecte a la vigilància feta als Bárcenas sota les seves ordres, aquesta no s'hauria produït, ja que al sumari consta que totes les vigilàncies acreditades les va fer la unitat d'Enrique García Castaño.

Falsa enemistat  

Per altra banda, García Catellón compra la versió de Villarejo que refereix una relació de "notòria enemistat" entre ell i Martín Blas, fent seva una de les grans estratègies de defensa del comissari jubilat: recrear als mitjans una enemistat amb els que l'investiguen per poder sol·licitar que siguin retirats de les investigacions per "manca de parcialitat". De fet, els mitjans havien inclòs aquesta suposada enemistat en una "guerra de comissaris". 

El 2016, els advocats de Villarejo van utilitzar aquesta estratègia el 2016 contra Martín Blas, per intentar que l'apartessin del cas Nicolas. Tant el jutge com l'Audiència Provincial van desestimar aquesta petició, ja que entenien que aquesta enemistat només existia en la imaginació del comissari. 

El principal beneficiat 

De tot plegat, apunten des de Público, qui en resulta el principal beneficiat és l'inspector cap Jesús Vicente Galán, qui veu arxivada la seva imputació en assumir-se que Martín Blas és el responsable, i per tant, només complia les seves ordres i el jutge descarta que pogués actuar per lliure. 

A la imatge principal, Martín Blas compareix al Congrés / Europa Press