Estan succeint tantes coses i tan importants aquests dies que no és senzill elegir-ne una per explicar-la amb una mica més de calma. Una setmana en què hem vist com el cap de la Guàrdia Civil a Catalunya donava un discurs amb marcat caràcter polític; una setmana en què veiem com el prior de la Vall dels Caiguts anuncia que no complirà la sentència del Tribunal Suprem, quan grups de franquistes es manifesten a les portes de la seu del PSOE amb el braç en alt... Una setmana en què continuen arribant a Catalunya membres dels Cossos i Forces de Seguretat de l'Estat, quan la Guàrdia Urbana i els mossos també es preparen. Per la seva part, els membres dels CDR donen un comunicat clar: mai no han proposat cap acció que pogués ser considerada com a terrorisme.

I troben, quina sorpresa, a un agent del CNI amb llaç groc i estilades en el cotxe, a la nit, a prop del jutjat de Manresa, s'organitzen les respostes a la sentència que està a punt d'arribar: les universitats i instituts ja han anunciat tres dies de vaga.TsunamiDemocratic marca ja el punt de partida amb una cançó.

Amb tot això, com deia al principi, és difícil centrar-se. Hi ha moltes coses per analitzar. Però per quedar-me amb una, que em sembla important, explicaré breument el que ha succeït amb la taula del Parlament: que acaba de ser notificada pel Tribunal Constitucional. Més aviat ha estat advertida de les conseqüències penals que té desobeir les seves resolucions. Concretament el TC es refereix a la suspensió que ha fet de part de la resolució del Parlament, aprovada a l'estiu, en la qual es defensa l'autodeterminació i es torna a reprovar Felip VI.

Això, dit de manera més clara pot explicar-se així: Hi va haver dos membres de la taula, Eusebi Campdepadrós i Josep Costa que es van negar a firmar la notificació. En la roda de premsa que van fer els dos membres de la taula de Juntxcat, Campdepadrós va fer referència a l'origen d'aquesta potestat del TC, una cosa que no pot fer cap altre tribunal equiparable a aquest a nivell europeu.

Des de quan el TC pot tenir capacitat d'executar les seves sentències? Des de quan té capacitat sancionadora? Des de quan pot inhabilitar càrrecs públics? Actua sempre de la mateixa manera?

Campdepadrós l'ha deixat clar: aquestes facultats del TC venen de la modificació que es va realitzar el 2015 de les funcions que tenia fins aleshores atribuïdes el TC. Però a més, assenyala el diputat, que aquestes potestats només es posen en marxa amb Catalunya. Perquè, per exemple amb el Cas Castor, el Parlament ha sol·licitat al TC que faci el mateix respecte al govern d'Espanya i no s'ha posat en marxa aquest tipus de mesures.

De manera breu: la modificació de la Llei Orgànica del TC va tenir lloc en 104, i va ser coneguda com la reforma exprés.

Ja llavors es publicava que l'oposició qualificava l'aprovació de la modificació d'"electoralista i criticava que havia estat elaborada ad hoc contra el president de la Generalitat catalana".

Com es va aprovar la modificació de l'article 92 de la llei, que capacita el Tribunal Constitucional per executar les seves pròpies resolucions?

La reforma es va aprovar mitjançant una proposició de llei del PP en el congrés, que havia estat anunciada a so de bombo i platerets per Xavier García Albiol en plena campanya de les eleccions catalanes. Cal recordar que Albiol ni tan sols era diputat en el Congrés, però anunciava la mesura com si fos el portaveu.

Es va aprovar en el Ple del Senat amb el vot a favor del Partit Popular i d'UPN. Ciutadans es va abstenir. El PSOE, ENtesa, Liu, el PNB i el Grup mixt van votar en contra.

Tant en el congrés com en el senat es va tramitar per la via d'urgència, que escurça els terminis.

De fet, eliminar aquesta modificació va ser una de les eternes promeses de Pedro Sánchez. I és que, el govern d'Espanya ha incomplert en més de vint ocasions el que ha dictaminat el Tribunal Constitucional i no s'han pres mesures com sí que ha succeït amb els membres de la taula del Parlament de Catalunya.

Les crítiques a aquesta modificació de la llei han estat moltes, tant des dels mateixos membres del Tribunal Constitucional, com a juristes de reconegut prestigi, així com organitzacions internacionals que estudien els sistemes constitucionals europeus.

Com assenyalaven els dos membres de la taula que s'han negat a recollir la notificació: "no podem fer una cosa que el reglament del Parlament no permet: jutjar el contingut de les propostes. No podem censurar el fons. Després dels requeriments rebuts, toca seguir amb el lliure debat parlamentari i donar curs a les iniciatives parlamentàries que ens presentin".

Potser això els soni: Carme Forcadell el tenen a la presó precisament per permetre el debat parlamentari d'allò que el Tribunal Constitucional no volia permetre que s'abordés.