Aquest dimecres el president del Partit Popular, Pablo Casado, ha convocat a Gènova els barons del partit per abordar la crisi interna dels darrers dies. Casado ha fet servir una fórmula curiosa per evitar la presència d’Isabel Díaz Ayuso: només ha convocat als “líders autonòmics del partit”. Per tant, com que Ayuso no presideix el PP de Madrid (perquè ho fa Pío García-Escudero), quedarà fora de la convocatòria. Els barons hauran de preparar la Junta Directiva Nacional que tindrà lloc la setmana que ve, que debatrà la possibilitat d'un congrés extraordinari i on es mesuraran les forces dels dos bàndols. Però, qui són exactament els barons d’un partit i per què tenen tanta rellevància en les decisions?
La figura dels "barons"
La figura dels barons existeix principalment al PP i al PSOE i són integrants importants i destacats de la formació que tenen molt de pes en les decisions. Històricament, eren aquells que manaven a cada comunitat, però ara no necessàriament és així. Si bé la majoria són presidents autonòmics, també ho poden ser altres membres del partit que siguin rellevants per algun motiu com, per exemple, la llarga tradició del seu partit a un territori, per raó d'edat o d'antiguitat al càrrec. És a dir, motius d'autoritat moral.
Es tracta de persones amb una gran influència que tenen veu per opinar i decidir la posició de la formació respecte a un tema i que també tenen potestat per demanar explicacions. Tot i això, d’entre els barons sempre hi sol haver alguns que tenen més poder que altres, segons el territori d’on provenen, el tema a tractar o els jocs de poder i amistat que es creen dins els partits. El terme va començar a fer-se servir a l'època de Felipe González i alguns dels més influents van ser Manuel Chaves, José Bono Juan Carlos Rodríguez Ibarra.
Quin paper tenen els barons del PP en la crisi?
Actualment, al Partit Popular els barons més destacats són Alberto Núñez Feijóo (Galicia) , Juanma Moreno (Andalusia), Alfonso Fernández Mañueco (president en funcions de Castella i Lleó), Fernando López Miras (Múrcia) o Juan Jesús Vivas (Ceuta). També ho és la mateixa presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, tot i que en aquesta ocasió no ha estat convocada.
EFE
De tots ells, només Vivas, un polític molt proper a Teodoro García Egea i amb poc pes, s’ha mostrat obertament a favor de Casado, mentre Feijóo, Mañueco i Moreno han demanat el cap de Casado. D'entre tots, Feijóo és qui té la clau més important, ja que dins del PP sempre han vist com a líder nacional. El president de la Xunta va assegurar que davant la situació de "col·lapse" en què es troba el PP cal adoptar decisions "que no seran fàcils, sinó complexes", però que són "urgents", perquè "el PP és l'única alternativa de govern a un mal govern". En els mateixos termes va expressar-se Mañueco: "Els votants i alcaldes del PP de Castella i Lleó estem indignats" i per això "reclamem una solució ràpida, immediata i eficaç". De fet, segons fonts coneixedores dels contactes, els presidents autonòmics del PP van mantenir converses durant el cap de setmana per valorar la situació i les possibles sortides.
EFE
Aquest pols va fer que la reunió del comitè de direcció del PP s’allargués durant gairebé nou hores i Pablo Casado convoqués per dimarts que ve una junta directiva nacional. Aquesta haurà de decidir si se celebra o no un congrés extraordinari. Aquest òrgan està integrat per unes 550 persones i requereix d’una majoria de dos terços per convocar-lo. Allà Casado posarà a debat el congrés extraordinari i els dos bàndols mesuraran les seves forces.