L'exconsellera de Salut Alba Vergés ha negat aquest divendres haver donat cap ordre per aturar la vacunació contra la covid dels agents de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil destinats a Catalunya. Durant la seva declaració davant l'Audiència de Barcelona, en el judici contra ella i l'antiga cúpula del Departament de Salut, Vergés ha defensat que el procés de vacunació es va desenvolupar seguint els criteris aprovats pel Consell Interterritorial de Salut i condicionat, en tot moment, per l'arribada limitada de dosis.
Vergés ha explicat que les vacunes es van administrar tan de pressa com era possible i atenent principalment el criteri d'edat, també dins dels anomenats col·lectius essencials. Segons la seva versió, la Generalitat no va establir cap discriminació envers els cossos policials, sinó que va aplicar les decisions acordades en l'estratègia estatal de vacunació.
Suspensió de la vacuna AstraZeneca
El conflicte es remunta al març del 2021, quan es va suspendre temporalment l'administració de la vacuna d'AstraZeneca després de l'aparició de possibles casos de trombosi associats al fàrmac. L'aturada va afectar diversos col·lectius essencials que ja tenien cites programades, entre ells policies, guàrdies civils, docents i bombers.
Quan la vacunació amb AstraZeneca es va reprendre el 24 de març, el Consell Interterritorial de Salut va establir que la vacuna s'administraria a persones d'entre 55 i 65 anys, tant de la població general com dels col·lectius essencials. A Catalunya, aquest grup incloïa prop d'un milió de persones, però només hi havia unes 100.000 dosis disponibles, fet que va obligar a prioritzar inicialment les persones de 60 a 65 anys.
"La decisió no la vaig prendre jo", ha assegurat Vergés, que ha insistit que altres grups professionals també es van veure afectats pel canvi de criteri. L'exconsellera ha remarcat que la intenció inicial era vacunar tots els policies i guàrdies civils, independentment de l'edat, però que l'estratègia es va haver d'adaptar a la disponibilitat de vacunes i a les noves indicacions sanitàries.
No es va voler discriminar cap col·lectiu
Durant la seva declaració, Vergés ha explicat que Salut havia demanat els censos dels diferents col·lectius essencials per organitzar la vacunació i ha reconegut que els llistats corresponents als cossos policials van arribar amb retard. Tot i això, ha defensat que es va actuar "amb la màxima bona voluntat i celeritat" i ha agraït la feina dels professionals encarregats de la logística.
L'exsecretari general de Salut, Marc Ramentol, també ha comparegut al judici i ha ratificat aquesta versió. Ramentol ha assegurat que en cap moment es va voler discriminar cap col·lectiu i ha destacat que la Policia Nacional i la Guàrdia Civil van tenir, de fet, un tractament específic durant la campanya de vacunació.
Segons ha explicat, Salut va acceptar adaptar el sistema habitual i desplaçar equips als edificis policials perquè aquests cossos poguessin rebre les dosis als seus centres de treball. Aquesta decisió, ha dit, va comportar més complexitat logística, però responia a la voluntat de facilitar la vacunació.
Ramentol ha recordat que el nou model es va començar a aplicar el 12 de març i que, abans de la resolució del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que reclamava accelerar la vacunació dels agents, ja s'havien administrat centenars de dosis a membres de la Guàrdia Civil.
La defensa de Vergés i de l'antiga cúpula de Salut se centra així en la idea que Catalunya va executar una estratègia comuna per a tot l'Estat i que les decisions adoptades durant aquelles setmanes van estar marcades per la manca de vacunes disponibles i pels canvis constants en les recomanacions sanitàries.