L'Ajuntament de Verges (Baix Empordà) vol acabar amb la "impunitat" de les brigades que, després de l'1-O, han anat a la població fins a vuit vegades a arrancar llaços grocs i estelades o a fer pintades de contingut feixista a façanes de cases particulars. L'alcalde, Ignasi Sabater (Junts fem poble-CUP), explica que la junta de govern local i el ple van acordar per unanimitat exercir d'acusació en els procediments judicials contra aquests grups.

Sabater tornarà a ser alcalde després del 26-M perquè, aquest cop, la candidatura que encapçala és l'única que s'ha presentat a les eleccions. L'alcalde creu que formacions com Cs o el PP català "donen ales" a aquests grups quan els seus dirigents retiren llaços grocs públicament i acompanyats de mitjans de comunicació. Aquests partits, per contra, avalen que hi hagi qui "tregui simbologia independentista" amb la qual "no se senten representats" i asseguren que és perquè ajuntaments com el de Verges no garanteixen la neutralitat de l'espai públic.

Les càrregues de Policia Nacional i Guàrdia Civil a col·legis electorals durant el referèndum de l'1 d'octubre, l'empresonament dels líders independentistes i la marxa de part del Govern a Bèlgica van tenyir de groc i van omplir d'estelades molts municipis de Catalunya. Una denúncia pública que, per a l'independentisme, serveix per visualitzar i rebutjar la repressió de l'estat espanyol contra el moviment. 

Poc temps després, van començar a aparèixer grups autoorganitzats que s'han dedicat a anar a diferents poblacions per arrancar llaços i estelades. Un dels municipis que ha estat al "punt de mira" d'aquestes brigades és Verges, un poble amb 1.189 habitants i governat per Junts fem poble-CUP. Fins a vuit atacs feixistes denuncia la població que ha rebut, el darrer aquest diumenge passat. 

L'equip de govern, amb el suport de tot el ple municipal per unanimitat, va decidir "no deixar passar cap acte vandàlic" i personar-se com a acusació, de la mà de l'advocada Montserrat Vinyets, per intentar acabar amb la "impunitat" d'aquestes brigades i aconseguir que els seus actes tinguin conseqüències penals. 

"No podem deixar aquests fets impunes perquè estaríem donant carta blanca a aquestes persones a venir al poble a buscar conflicte", ha assenyalat l'alcalde, Ignasi Sabater, que considera que és responsabilitat de les administracions públiques actuar amb contundència contra aquestes accions. 

L'acord de la junta de govern local aprovat al febrer resol que l'ajuntament es personi com a acusació popular a una investigació oberta al Jutjat d'instrucció 1 de la Bisbal d'Empordà. "En atenció als greus fets ocorreguts la nit del 31 de juliol a l'1 d'agost del 2018 quan, per part d'algun o alguns dels integrants d'aquest grup organitzat que es dedica a inutilitzar les estelades, es van donar cops i amenaçar amb un ganivet a dos veïns del municipi", detalla la resolució que afegeix que això va generar "una notable sensació d'alarma i inseguretat entre els veïns i veïnes". 

Per aquests fets, els Mossos d'Esquadra van detenir a l'agost un veí de Banyoles de 51 anys (un multireincident que acumulava, amb aquest, 26 antecedents al seu historial delictiu) com a suposat autor dels fets i també va identificar quatre persones més que formarien part del grup. 

Però més enllà d'aquest cas concret, Sabater subratlla que l'ajuntament ha decidit utilitzar totes les eines possibles al seu abast per frenar els atacs. L'alcalde també mostra poca confiança en el paper de la justícia perquè, de fet, en l'únic cas que ha arribat a judici fins ara la fiscalia ni tan sols va acusar. 

Va acabar en sentència absolutòria perquè el jutjat va considerar que robar una vuitantena d'estelades està "emparat" per la llibertat d'expressió i no és cap delicte ni de furt ni de danys ni de coaccions (l'acusació formulada per l'acusació particular, exercida en aquest cas per l'Assemblea Vergelitana per la Independència). Han presentat recurs a la sentència.

L'equip de govern també reclama al Govern, i sobretot al Departament d'Interior, que actuï amb "més contundència" contra aquests "atacs feixistes". Una petició reiterada públicament dilluns i que ja ha tingut resposta perquè el president de la Generalitat, Quim Torra, va anunciar ahir que el Govern denunciarà els "agressors" de Verges que van participar en els incidents de diumenge. "No podem cedir ni un mil·límetre davant el feixisme", va dir Torra. 

"Per què Verges?"

"Moltes vegades ens ho preguntem, per què Verges?", afirma Sabater. De fet, l'alcalde recorda que al municipi fa de deu anys que hi onegen les estelades i compten fins i tot amb autorització municipal i "mai hi havia hagut cap problema, ni amb la gent del poble, ni amb ningú". El primer episodi va ser la punxada massiva de rodes de 139 cotxes del 4 de novembre del 2017. 

"Els veïns de Verges estem, d'una banda estupefactes perquè no entenem per què ve gent de fora del municipi a fer aquestes accions que jo considero molt greus i de l'altra, cansats d'aquestes visites", ha exposat l'alcalde. 

La presidenta de l'Assemblea Vergelitana per la Independència, Noe Castillo (que en aquestes eleccions va al número 5 de la candidatura encapçalada per Sabater), també destaca que "espanta la impunitat" amb la qual actuen aquestes brigades: "No saps si un dia vindran a casa teva i et trauran l'estelada del balcó, ens sentim agredits com a poble".

Verges és un municipi amb una àmplia majoria independentista. A les darreres eleccions municipals, s'hi van presentar tres candidatures (Junts fem poble-CUP, ERC i CiU), i totes elles recollien al seu programa electoral treballar per la independència de Catalunya. Amb una participació del 76,35%, la llista municipalista va aconseguir la majoria absoluta amb cinc regidors i la resta de formacions dos cadascun. 

El butlletí d'informació municipal d'aquesta primavera recull textos que els grups municipals han fet arribar als veïns valorant el mandat i, com no podia ser d'una altra manera, també fan referència als episodis viscuts els darrers mesos. El grup del PDeCAT anima els vergelitans a "no deixar d'expressar mai els seus anhels personals i col·lectius, siguin els que siguin". ERC, per la seva banda, rebutja "les agressions constants a la llibertat d'expressió i la repressió manifesta de tot el que no és ni pensa com ells". 

Altres partits polítics com Ciutadans o el PP català avalen l'actuació de grups de persones que despengen estelades i treuen llaços grocs perquè consideren que és conseqüència directa perquè els ajuntaments no garanteixen la neutralitat de l'espai públic. De fet, dirigents de les dues formacions han retirat públicament llaços, una actuació que per a Sabater "dona ales" als comandos que els arranquen: "Respecto sempre les persones però les idees les combato sempre també".

"Jo mateix he anat a treure llaços perquè entenc que l'espai públic ha de ser preservat i la gent no s'hauria de mobilitzar per fer-ho si els ajuntaments ho respectessin", apunta Jean Castel (Cs). "Si hi ha veïns que volen treure aquesta simbologia independentista per garantir la neutralitat, jo ho respecto totalment perquè considero que és una feina que han deixat de fer els equips de govern i la irresponsabilitat de permetre-ho és de l'alcalde", ha opinat Concepció Veray (PP català). 

Única candidatura

De cara a les municipals del 26 de maig no hi ha cap incògnita a desvetllar. Junts fem poble-Alternativa municipalista és l'única candidatura que es presenta i, per tant, Ignasi Sabater continuarà com a alcalde. "La veritat és que ens ha sorprès perquè en les darrers eleccions s'hi havien presentat almenys dues candidatures", ha exposat l'alcalde que reconeix que li hauria agradat que alguna altra formació també hagués format llista. "Sempre pensem que com més pluralitat hi ha en un poble molt millor, en tot cas ha anat així i nosaltres continuarem treballant per a tots els vilatans", ha dit. 

Fent balanç a nivell polític d'aquests quatre anys, Sabater lamenta que no poguessin arribar a un acord amb els regidors dels altres partits per fer un govern de concentració i treballar plegats pel poble. 

L'alcalde no ha tingut un mandat plàcid i no només pels comandos que arranquen llaços i estelades. La fiscalia el va denunciar com a suposat autor d'un delicte d'incitació a l'odi per unes declaracions fetes als mitjans de comunicació per l'afer de la punxada massiva de rodes, quan va dir "de dia uniformats, de nit incontrolats". Per aquesta denúncia, va declarar el juny passat a un jutjat de la Bisbal d'Empordà. 

A més, la Policia Nacional el va detenir el 16 de gener en l'operatiu per arrestar els presumptes autors del tall de vies de l'AVE a Girona durant les protestes per l'aniversari de l'1-O a Girona. Per això també va declarar com a investigat per desordres públics a un jutjat de Girona. En seu judicial va explicar que aquell dia no va participar en la mobilització perquè estava treballant.

La part bona de tots aquests episodis amargs, subratlla l'alcalde, és "l'onada de solidaritat" que han rebut des de tots els punts del país i, també, que ha servit per unir encara més el poble i "fer pinya".