Fa un any hi havia coses que semblaven impensables. Per exemple, que en l’agenda del debat polític estiguessin temes com la derogació de la legislació contra la violència masclista. O el qüestionament de l’existència de la mateixa violència masclista. O que es parlés amb tanta freqüència d’un concepte com la “ideologia de gènere”. Allò que fa un any era impensable, avui és una realitat gràcies a la irrupció de l’extrema dreta de Vox. Però també gràcies a una dreta tradicional en connivència, que ha comprat alguns dels mantres en plena cursa electoral.

El 8-M del 2018, amb motiu de la vaga feminista internacional, centenars de milers de dones van sortir als carrers de tot l’Estat. Ja eren molts els motius que tenia el moviment feminista per sortir a fer sentir la seva veu. Un any després, encara s’ha carregat de més raons amb l’amenaça de la dreta. La convocatòria d’aquest any mostrarà una radiografia política del debat per la igualtat efectiva entre homes i dones. Tota la dreta, amb més o menys intensitat, ja s'ha desmarcat de la vaga.

Des de les eleccions andaluses, la posició de Vox és molt clara: anar contra totes les conquestes del feminisme. Per si quedaven dubtes, la seva dirigent Rocío Monasterio anunciava aquesta setmana que no hi participarien. “Soc dona i vull alliberar-me del vostre burka ideològic, que preten imposar una doctrina totalitària”, assegurava, al mateix temps que denunciava les “supremacistes feministes” i “ideologies autoritàries i anticientífiques com la ideologia de gènere”.

El PP també se n’ha desmarcat. Aquest dimecres a la tarda, malgrat que havia anunciat la seva participació a la manifestació del 8-M, el Partit Popular feia marxa enrere. En un comunicat, els populars argumentaven que el manifest de la convocatòria està “polititzat” i és “partidista”, i denunciaven la ingerència de l’”extrema esquerra”. Acusaven els organitzadors de "buscar l'enfrontament entre homes i dones". Aquest dijous, Pablo Casado justificava que les “feministes d’esquerres” no defensen les dones dels guàrdies civils d’Altsasu o la secretària judicial Montserrat Toro.

I Ciutadans continua fent el joc d'equilibris que fa des de les eleccions andaluses. El partit va començar la vigília de la vaga feminista amb un spot on se’n desmarcava, reivindicava el que anomenen “feminisme liberal” i deia que “aquest 8-M no tornaran a parlar en el meu nom, ningú". Poques hores després, Albert Rivera aclaria que participaria de la manifestació d’aquest divendres a Madrid per a “no renegar” dels seus principis, malgrat que deixava clar que no compartia el manifest dels organitzadors.

De què parla el manifest dels organitzadors? Que cal combatre la violència masclista, que la justícia ha d’”aplicar de forma efectiva” les lleis contra la violència masclista, que “les dones som propietàries dels nostres cossos”, que s’ha d’educar contra “estereotips sexistes, racistes i LFTBIfòbics” o que “l’avortament estigui fora del Codi Penal”, entre altres demandes.

 

Serveis mínims a Moncloa

A una banda hi ha les tres dretes que van manifestar-se a Colón. A l'altra, el bloc de la moció de censura. El govern de Pedro Sánchez s'ha sumat sense mitges tintes a les mobilitzacions del 8-M. Aquest divendres, l'única activitat institucional de l'executiu serà la reunió del Consell de Ministres. Cap dels ministres tindrà més agenda de treball que aquesta.

Aquest mateix divendres, després de ser publicat al BOE, també entrarà en vigor el decret d’igualtat laboral, que entre altres coses busca lluitar contra la bretxa salarial entre homes i dones a través de diverses mesures. També contempla l’igualació dels permisos de maternitat i paternitat, que no entrarà en vigor fins a l’1 d’abril per donar temps a les empreses per a la seva organització i adaptació. Moncloa confia a tenir els suports suficients a la Diputació Permanent del Congrés, amb les Corts dissoltes. Ciutadans ja ha anunciat el seu vot en contra de tots els decrets de Sánchez, també aquest.