La Universitat Pompeu Fabra (UPF) ha llançat un mapa interactiu amb els resultats electorals de les eleccions celebrades durant la Segona República, que de moment inclou només les de 1936 i aviat tindrà les de 1933. Es tracta d'un atles consultable per internet que inclou qui va guanyar i detalls de què es va votar en els comicis municipi a municipi, amb dades d'unes 9.000 localitats de tot l'Estat. El projecte l'han portat a terme els investigadors Toni Rodon, Pau Vall i Diego Martín, que han navegat pels arxius de municipis d'arreu d'Espanya per trobar les dades en documents que són ja gairebé centenaris. Es tracta de la primera vegada que es fa un recull sistemàtic a escala municipal de les tres eleccions celebrades en època republicana i, segons expliquen els autors, el mapa ve a omplir aquest buit.

A banda del mapa, que encara està en fase beta i en procés de construcció, el projecte inclou una base de dades descarregable i consultable on es pot accedir al detall dels resultats electorals. Com es pot comprovar, encara hi ha molts buits al mapa, per la qual cosa Rodon ha fet una crida a les xarxes socials per a qui tingui informació fefaent i traçable dels resultats en els municipis que encara apareixen en blanc. Algunes de les dades que tenen, de fet, provenen d'historiadors que prèviament han fet una tasca d'investigació "ingent i sovint poc agraïda". Per ara, el mapa interactiu té els resultats del 1936, si bé l'investigador que lidera el projecte ha explicat a les seves xarxes que aviat arribaran els de 1933 i que, en esperar "un xic", les de 1931.

Les eleccions republicanes de 1933 van ser les primeres a la història espanyola en les quals les dones van poder votar. La Constitució de 1931 els va atorgar aquest dret, que tenien garantit tots els ciutadans majors de vint-i-tres anys. Espanya es va convertir així en un dels primers països de l'Europa continental a introduir el sufragi universal igualitari. La Carta Magna republicana, aprovada el 9 de desembre del 1931, va proclamar Espanya com una "república democràtica de treballadors de tota classe" amb un poder legislatiu unicameral de 473 escons —el Senat es va suprimir— i un executiu bicèfal amb el president de la República com a cap d'estat i el president del Consell de Ministres com a cap de govern.

Cal destacar, però, que les eleccions en època republicana tenien un model diferent de l'actual. Els mateixos investigadors assenyalen que es basava en una versió modificada de la coneguda com a Llei Maura de 1907, amb llistes parcialment obertes i un biaix de sistema majoritari que propiciava la formació de grans coalicions electorals. Espanya estava dividida electoralment en una seixantena de circumscripcions plurinominals, que coincidien a grans trets amb la cinquantena de províncies. Aproximadament, s'assignava a cada territori un escó per cada 50.000 electors. Les ciutats grans, com ara Madrid, Barcelona, València, Sevilla, Saragossa o Bilbao, eren circumscripcions pròpies.