La memòria visual del referèndum de l’1 d’octubre de 2017 ja té custòdia pública. La Fundació Fundem la República (la fundació de Junts per Catalunya) ha fet entrega oficial a l’Ajuntament de Girona d’un llapis de memòria amb més de 54.000 documents audiovisuals —entre fotografies i vídeos— que conformen l’Arxiu 1 d’Octubre, el recull més complet dels fets viscuts durant aquella jornada arreu de Catalunya. L’acte s’ha celebrat aquest matí a la Casa Macià de Prats de Molló, un espai carregat de simbolisme històric, amb la presència del conseller Lluís Puig, l’alcalde de Girona Lluc Salellas, la vicealcaldessa Gemma Geis, el batlle de Prats de Molló Claudi Ferrer i la portaveu de la fundació Titon Lailla. El fons passarà a ser gestionat per l’Arxiu Municipal de Girona, una institució de referència internacional, que en garantirà la conservació i tractament amb criteris professionals i científics propis de l’arxivística contemporània.
Durant l’acte, Puig ha explicat l’origen del fons, impulsat per un grup de persones anònimes que el mateix 1 d’octubre van començar a recopilar i arxivar el material que la ciutadania compartia a les xarxes socials. Davant les dificultats per gestionar-lo de manera particular i el risc derivat del context judicial, el material li va ser transferit perquè en garantís la preservació. El conseller ha contemplat posteriorment el fons amb nous testimonis d’un centenar de municipis més, fins a assolir un arxiu que documenta visualment prop del 98% del que va succeir aquell dia. “No és meu, aquest arxiu. Soc una baula més de la cadena de transmissió”, ha afirmat, destacant el paper de la Fundació com a espai idoni per assegurar-ne la continuïtat.
De la memòria civil a la institució pública
Per la seva banda, Lailla ha posat en valor la dimensió política i comunicativa de les imatges de l’1-O, que ha definit com “un exèrcit visual” clau per a la projecció internacional del referèndum. En aquest sentit, ha anunciat la creació d’una plataforma digital oberta que permetrà consultar el fons per municipis i col·legis electorals, així com incorporar noves aportacions ciutadanes. També ha remarcat que l’elecció de Girona com a dipositària no és casual, sinó vinculada al prestigi reconegut del seu arxiu municipal dins l’àmbit arxivístic.
Des de l’Ajuntament, Geis ha agraït la tasca de la Fundació per preservar el fons i ha subratllat que custodiar-lo significa “preservar la memòria d’un poble que va defensar les urnes i la democràcia”. En la mateixa línia, Salellas ha expressat el “doble orgull” de la ciutat: pel reconeixement a la qualitat de l’Arxiu Municipal i pel paper de Girona com a referent en la memòria del moviment independentista. L’alcalde ha recoradat que l’1-O representa una voluntat democràtica “ofegada per la repressió”, però que continua viva com a record i motor polític.
Prats de Molló, símbol de continuïtat històrica
L’elecció de la Casa Macià com a escenari no ha estat casual. El batlle Claudi Ferrer ha recordat els vincles històrics entre la Catalunya Nord i la resta del país, des dels fets de 1926 fins a l’acollida de refugiats durant la Guerra Civil. “Aquesta frontera no és una frontera per nosaltres”, ha afirmat, reivindicant el Coll d’Ares com un espai de connexió.