L’assessor de Ciutadans que va ser membre de la Junta Electoral Central i que va maniobrar per aprovar els recursos que presentava la formació d’Inés Arrimadas en contra de l’independentisme, Andrés Betancort, va incomplir la llei administrativa durant aquesta etapa. Segons un informe de la Universitat Pompeu Fabra que publiquen diversos mitjans, Betancort, que també és professor d’aquest centre, no va sol·licitar a la Universitat la compatibilitat professional.

Per una banda, assessorava Ciutadans –i cobrava per fer-ho–, i per l’altra exercia com a vocal de la Junta Electoral Central (JEC) sense avisar i tenir el permís de la universitat pública. No fer aquest tràmit suposa un incompliment i un dèficit administratiu, ja que legalment un catedràtic no pot exercir aquests càrrecs sense sol·licitud prèvia. És per això que la UPF ha reconegut en un informe que Betancor ha comés una infracció.

Aquest membre de la JEC va participar en resolucions decisives com l'exclusió de la candidatura de Carles Puigdemont a les europees de 2019. També va prohibir les candidatures de Toni Comín i Clara Ponsatí.

La UPF excusa Bentacor

Segons la llei d’incompatibilitats del Personal al Servei de les Administracions Públiques, els professors universitaris que volen realitzar una segona activitat laboral han de presentar de manera “indispensable” una autorització prèvia per part del centre. L’assessor de Ciutadans, en canvi, només va sol·licitar, segons la UPF, una reducció de la jornada i ja va treballar amb el partit i a la JEC.

Tot i això, el vicerector de la Universitat ha explicat en l’informe que es tracta d’una pràctica “habitual” entre els professors i ha admès que hi ha una percepció errònia sobre aquest procediment, ja que molts docents pensen que només sol·licitant la reducció ja n’hi ha prou. En aquest sentit, fins i tot, el vicerector s’atreveix a defensar l’actuació de Bentacor i afirma que és un error “comú”. 

El passat mes de febrer, la Universitat Pompeu Fabra ja va obrir un expedient al professor per estudiar el cas. En aquella ocasió, però, el rector, Jaume Casals, va ser més contundent i va expressar la seva "profunda preocupació personal davant la possibilitat que un professor de la comunitat pugui tenir una actuació èticament tan reprobable".