La gran polèmica que va sorgir arran dels crits masclistes d'un grup de nois que vivien al col·legi major exclusivament masculí contra unes noies que vivien en una residència femenina ha acabat recollida per la nova llei de universitats. Així ho ha celebrat Íñigo Errejón, líder de Más País, que va presentar una esmena perquè aquesta mena de centres que segreguen per sexes (com l'Elías Ahúja o el Santa Mónica de Madrid) no puguin estar adscrits a universitats públiques. Per exemple, el noi que viva en aquest col·legi major masculí, estudia Administració i Direcció d'Empreses i Dret a la Universitat Complutense de Madrid, de titularitat pública. "Ho hem aconseguit: no hi haurà col·legi majors adscrits a la Universitat Pública que separin per gènere, S'han acabat els Elías Ahuja amb els diners de tots. Així serà en la nova llei d'Universitats a proposta nostra", ha escrit Errejón a Twitter.
Més col·legis que segreguen que mixtes
Aquesta Llei Orgànica del Sistema Universitari (LOSU), elaborada pel ministeri que dirigeix Joan Subirats (Comuns), es votarà al Congrés el pròxim 22 de desembre, i recollirà la petició del partit d'Errejón per la qual les universitats públiques deixaran de tenir com a centres adscrits aquells que separin els nois de les noies. Què suposarà això? Doncs pels col·legis que segreguen per sexe significarà perdre exempcions fiscals i deixar emprar les instal·lacions esportives i culturals de la universitat. A partir d'ara, aquesta mena de centres hauran d'estar adscrits a un centre privat com a única opció, i perdran els vincles amb els públics. Cada universitat pot tenir més d'una residència o un col·legi major adscrit: sense anar més lluny i seguint l'exemple de Madrid, la Complutense està vinculada amb 28 col·legis, entre els quals els dos protagonistes de la polèmica. La lletra petita consisteix que els convenis que estiguin vigents quan entri en vigor la nova llei, es podran mantenir fins que vencin, però no renovar-se. Habitualment, aquest vincle dura quatre anys.
Cal tenir en compte que dels 109 col·legis majors que hi ha Espanya, la majoria són o exclusivament masculins o femenins (59), mentre que els mixtos (50) són menys. Si volen sobreviure, aquests s'hauran de replantejar el seu futur, que ara queda només lligat a les universitats privades.
Insults masclistes i denigrants habituals
El partit d'Errejón va registrar aquestes esmenes a la llei d'Universitats, el gran projecte del ministeri dirigit per Joan Subirats i abans Manuel Castells, quan es van fer virals les imatges en què estudiants del col·legi masculí Elías Ahuja insultaven amb crits masclistes denigrants a les noies d'una altra residència. Aquestes no van ni immutar-se pels crits, i de fet, els van defensar, assegurant que eren normals i habituals, cosa que encara va encendre més les alarmes. A partir d'aquí, van tornar a transcendir de vídeos que s'havien enregistrat anys enrere, en què els alumnes feien càntics masclistes, racistes i fins i tot nazis, que van fer la volta al món.