Les universitats que formen part de la Xarxa Vives —present en territoris de parla catalana— juntament amb diverses institucions acadèmiques de Galícia, Navarra i el País Basc, han difós un manifest en què expressen el seu suport a la petició del govern espanyol perquè el català, l’euskera i el gallec siguin reconeguts com a llengües oficials a la Unió Europea. Els centres universitaris insten els representants polítics de l’Estat a donar suport a la proposta i apel·len al "consens social ampli" que hi ha entorn de la qüestió lingüística. A més, defensen que aquest reconeixement representaria una aposta pels drets lingüístics, la llibertat acadèmica i la diversitat cultural de la UE.
Les universitats signants també valoren positivament les gestions que el govern espanyol està duent a terme al Consell de la Unió Europea per incloure el català, l’euskera i el gallec dins l’article 1 del Reglament Primer. Recorden que els territoris amb llengües cooficials representen prop del 40% de la població estatal i que aquestes llengües sumen més de 13 milions de parlants. Les institucions educatives desenvolupen les seves activitats docents, investigadores i administratives tant en aquestes llengües pròpies com en castellà i altres idiomes oficials de la Unió, especialment l’anglès.
Les universitats signants
Entre les universitats que subscriuen el manifest hi ha, dins la Xarxa Vives: la Universitat Abat Oliba CEU, la d’Alacant (UA), l’Autònoma de Barcelona (UAB), la de Barcelona (UB), la Cardenal Herrera (CEU), la de Girona (UdG), la de les Illes Balears (UIB), la Internacional de Catalunya (UIC), la Jaume I (UJI), la de Lleida (UdL), la Miguel Hernández (UMH), la Oberta de Catalunya (UOC), la Politècnica de Catalunya (UPC), la Politècnica de València (UPV), la Pompeu Fabra (UPF), la Ramon Llull (URL), la Rovira i Virgili (URV), la de València (UV) i la de Vic - Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC).
També s’hi han sumat la Universidade de Santiago de Compostela (USC), la Universidad Pública de Navarra (UPNA), i del País Basc, l’Euskal Herriko Unibertsitatea / Universidad del País Vasco (EHU), la Universidad de Deusto, Mondragon Unibertsitatea i l’EUNEIZ.
La UE ajorna de nou la decisió sobre l'oficialitat del català
Per la seva banda, la Unió Europea ha tornat a posposar la decisió sobre l’oficialitat del català a causa de les reserves que encara mantenen diversos estats membres. Tot i que el govern espanyol ha presentat una nova proposta amb l’objectiu de dissipar els dubtes existents, els ministres d’Afers Europeus dels 27 països de la UE s’han limitat a discutir la qüestió durant la reunió del Consell d’Afers Generals celebrada aquest divendres, sense arribar a cap resolució, com ja s’esperava. Des de l’inici de la trobada, alguns representants estatals han deixat clar que la iniciativa espanyola continua generant incerteses, tant en l’àmbit jurídic com econòmic, i han descartat qualsevol acord immediat.