Diu la tradició popular que a la vida tot acaba tornant. Fent honor a la dita, els orfes de Convergència i Unió es troben immersos en un procés de reunificació per reconstruir una opció política que representi el "catalanisme moderat de centre". Els contactes entre l'amalgama de partits i plataformes d'aquest espai s'ha intensificat i n'hi ha dos que, segons expliquen, veuen que l'entesa és viable. Ramon Espadaler, líder d'Units per Avançar, ha anunciat aquest dijous que "les converses amb El País de Demà i el seu entorn progressen adequadament". Es refereix al col·lectiu que integren els sectors crítics del PDeCAT -Pascal, Campuzano, Recoder, Xuclà, Vila-, que van conjurar-se a Poblet a finals de 2019. 

L'anunci d'avançament electoral de Quim Torra ha fet prémer l'accelerador a totes aquestes organitzacions. Aquest mateix cap de setmana, El País de Demà es reunirà en assemblea per decidir definitivament si fa o no el pas de presentar-se a les properes eleccions catalanes. Així ho defensen bona part dels seus membres, que segueixen apostant pel dret a decidir però reneguen obertament de la unilateralitat i l'estratègia seguida durant els últims anys per l'independentisme. A més, plantegen un programa econòmic ancorat al centre-dreta. 

A les portes d'aquesta cita, Units per Avançar ha subratllat en un acte públic la necessitat de "presentar una oferta catalanista integradora perquè després de les eleccions hi hagi un govern de qualitat que parli, actuï i gestioni per a tot Catalunya i no només per a una meitat". Des de 2017, Units -el partit hereu d'Unió Democràtica- manté una aliança electoral amb el PSC, gràcies a la qual Ramon Espadaler -exconseller d'Interior de Mas- és diputat al Parlament. Malgrat la distància ideològica -serveixi com a exemple l'oposició d'Units al matrimoni homosexual- tots dos partits van prioritzar el nexe en la qüestió nacional: no al referèndum unilateral, però sense les estridències de Cs i PP.

Per evitar conflictes, el pacte ja preveia que poguessin votar diferent quan no estiguessin d'acord. I així ho han fet en votacions com el suport a les escoles concertades o l'eutanàsia. La coalició va repetir-se després en alguns municipis catalans, el més important, Barcelona, on la principal cara visible és el tinent d'alcalde de seguretat, Albert Batlle, que governa de la mà d'Ada Colau. Units destaca que la convivència amb els socialistes és bona i descriuen l'experiència com a positiva. Ara bé, són conscients que els de Miquel Iceta no són el seu aliat natural. De fet, el recent pacte de govern entre els socialistes i Podemos al govern espanyol certifica la distància. 

I la Lliga?

Durant la seva intervenció en una trobada de partit a Sarrià, Espadaler ha defensat que cal "crear una nova oferta electoral sòlida que sigui alternativa a la deriva de l'actual Govern de la Generalitat cap a posicions de l'esquerra més dogmàtica". Amb tot, el secretari general d'Units ha puntualitzat que no dóna per trencat l'acord amb el PSC i ha deixat clar que passi el que passi seran "lleials" als compromisos que hi mantenen tant al Parlament com als ajuntaments. 

En el mapa del centre-dreta moderat català hi ha encara un altre actor a tenir en compte. Es tracta de la dupla de la Lliga i Lliures. Tots dos partits es fusionaran oficialment d'aquí a dues setmanes. Els seus dirigents, l'ex de Societat Civil Catalana Josep Ramon Bosch, la politòloga Àstrid Barrio i l'exconseller convergent Antoni Fernández Teixidó, aposten també per una gran aliança. Ara bé, tot i que abracen la possibilitat d'incorporar independentistes moderats, situen el debat sobre el dret a decidir fora del seu focus. 

Segons els seus propis càlculs, aquest espai del centre moderat podria aspirar a uns 300.000 vots en unes eleccions al Parlament. Aquest resultat equivaldria a uns 7-8 escons.