La hipòtesi de sortida és que hi ha un espai electoral que Artur Mas va deixar orfe amb el cop de timó cap a la independència. Arrelats a aquesta premissa, tot un amalgama de moviments polítics i socials treballen des de fa mesos per bastir una candidatura de "centre liberal" que sedueixi tant defensors com combatents del procés que hagin decidit reconvertir-se, superar aquella etapa i apostar per l'era post-referèndum. Un dels passos clau d'aquesta recomposició arribarà el mes que ve, amb la fusió de dos dels principals actors d'aquest espai, la Lliga i Lliures

Astrid Barrio Antoni Fernández Teixido lliga lliures convergents - Sergi Alcazar

L'escenari d'aquesta confluència serà el Congrés d'Unitat Catalanista, que han convocat per al proper 27 de març. Dirigents de les dues formacions confirmen a ElNacional.cat aquesta voluntat de materialitzar la integració cap a "un gran partit transversal catalanista de centre" que aspira a incorporar altres forces com Units per Avançar, Convergents, El País de Demà -conegut com el col·lectiu de Poblet de Pascal i companyia-, així com exlíders històrics del PP català com Santi Fisas, Montserrat Nebrera o Ricard Fernández Deu. Llevat dels de Poblet, tots ells van celebrar una primera reunió pública al setembre, impulsada per la Lliga, el partit que comanden l'expresident de Societat Civil Catalana Josep Ramon Bosch i la politòloga Àstrid Barrio

Des de llavors els contactes s'han anat succeint. La fusió de la Lliga amb Lliures -que lidera l'exconseller convergent Antoni Fernández Teixidó i que es quedarà amb el nom de la Lliga- serà la primera pedra del que ells mateixos bategen com "l'espai de la reconciliació". A partir d'aquí la feina de Boshc, Barrio, Teixidó i companyia serà convèncer i arreplegar la resta d'organitzacions de "la tercera via" en una sola plataforma, en una sola estructura, per evitar un fraccionament de l'espai que els debilita de cara a unes eleccions. 

Poblet, l'os més dur de rosegar

L'os més dur de rosegar és Poblet. És a dir, els crítics del PDeCAT -Pascal, Campuzano, Xuclà, Recoder, Vila- que advoquen per un "independentisme light". Àstrid Barrio confessa a aquest diari que al llarg de les converses mantingudes no han trobat en aquest espai "l'acollida" que esperaven. Els allunya el punt on posen el focus. Mentre El País de Demà segueix insistint en el referèndum com la solució, la Lliga aspira a "girar full" i deixar enrere aquest debat. 

En canvi, segons Barrio, han detectat més sintonia amb Convergents, el partit que va fundar l'exconseller de CDC Germà Gordó i a qui els intents de presentar-se en solitari no li han resultat fructífers. 

Espadaler i el PSC

Una de les peces importants en aquest puzzle és Units per Avançar, que com Lliures va néixer de la ruptura de Convergència i Unió l'any 2015. Amb Ramon Espadaler al capdavant i després de dues experiències fallides provant sort en solitari, l'any 2017 van optar per presentar-se en coalició amb el PSC, una operació amb que van assolir un escó al Parlament i presència a una trentena d'ajuntaments. 

Aquest dissabte el partit celebra el seu Consell Nacional, durant el qual debatrà quina aliança els pot ser més convenient de cara a les properes eleccions. Han mantingut diversos contactes amb la Lliga i veuen amb simpatia la reorganització del centre catalanista. L'aposta de 2017 d'aparellar-se amb els socialistes va ser fruit de l'emergència del moment, amb la Declaració d'Independència i el 155. Ara que la sensació d'esgotament de l'independentisme sembla més estesa, pren força la possibilitat buscar una alternativa que els encaixi més amb la seva ideologia de centre-dreta catalanista.

I amb el PSC? És probable una aliança? El dia que va consolidar-se com a líder indiscutible dels socialistes catalans, Miquel Iceta va anunciar que iniciaria una ronda de contactes amb les organitzacions de centre moderat per explorar possibles col·laboracions. Les converses han existit, apunten fonts properes, però en cap moment no hi ha hagut cap oferta formal, malgrat que "les relacions personals són bones". 

Des de la Lliga assenyalen que "en condicions normals -on el debat no el centri el procés-" el seu "principal rival a les urnes seria el PSC". "Som el centre liberal", recorda Barrio. 

300.000 vots orfes: realitat o mite?

Els actors que impulsen la reordenació del centre catalanista calculen que hi ha 300.000 vots orfes, una xifra que podria ben bé equivaldre a uns 7 o 8 escons al Parlament. Per fer-nos-en una idea, actualment els comuns tenen 8 diputats amb 326.000 vots. 

Ara bé, val la pena recordar que des de l'extinció de CiU i fins ara, els intents de representar aquest sector han estat diversos i tots han acabat sent fallits. Poc després de la separació de CDC, Unió va pensar que comptava amb prou suport electoral com per fer un bon paper a les eleccions al Parlament del 27-S. Amb Ramon Espadaler com a cap de cartell, els democristians van recollir 103.293 vots, insuficients per obtenir representació a la cambra catalana. 

Malgrat la rebolcada, tres mesos després, Duran i Lleida va presentar-se a les eleccions generals de desembre de 2015. Ell també va quedar fora del Congrés, amb 65.388 vots, és a dir, empitjorant els números d'Espadaler.

L'última experiència, la més recent, ha estat encara més discreta. El partit que encapçala Germà Gordó, Convergents, va decidir presentar-se a les últimes eleccions espanyoles, les del 28-A. Amb Sílvia Requena com a cap de llista van acumular 2.406 vots.  

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat