Era la primera manifestació de Societat Civil Catalana a la qual assistia oficialment el PSC, que fins ara s’havia mantingut al marge de les grans mobilitzacions unionistes. Però, dos dies després de la declaració d’independència i l’aprovació de l'article 155 amb el suport del PSOE, els socialistes catalans van fer el pas, amb Miquel Iceta al capdavant. El primer secretari socialista, però, va trobar-se en una situació incòmoda. El mateix home que demanava a Pedro Sánchez que els alliberés de Rajoy i el PP, es veia envoltat per Enric Millo, Andrea Levy, Dolors Montserrat, Alicia Sánchez-Camacho i Xavier Garcia Albiol. La imatge va quedar immortalitzada en una selfie. Iceta feia cara de circumstàncies: no sabia com posar-s’hi.
Aquest cop, ja havent entrat en plena precampanya electoral de les eleccions convocades per Rajoy, el dirigent socialista ni tan sols ha volgut sortir a la nova fotografia que proposava Albiol. El líder del PP Català ha demanat aquesta setmana un front constitucionalista pel 21-D, que comparteixi punts en el programa electoral (com els partits independentistes). Concretament, tres: “rebutjar cap acord de legislatura” amb forces independentistes, “apostar per un govern constitucionalista” si els resultats del 21-D ho permeten i “no donar suport a cap tipus de referèndum -pactat o no- per a l’autodeterminació a Catalunya”. Així ho va demanar Albiol en una carta dirigida a Inés Arrimadas i Miquel Iceta.
Ciutadans va acceptar l’oferta immediatament. Abans fins i tot de rebre la carta d’Albiol, el secretari de comunicació de Ciutadans Fernando de Páramo deixava clar que la formació “coincideix” en tots aquests punts. Fins i tot va anar més enllà i va proposar un Govern de concentració unionista. “Volem un Govern transversal, és la nostra proposta”, deia. I es dirigia directament als socialistes, als qui demanava pactar amb els “constitucionalistes”, en comptes d’intentar un nou tripartit amb ERC i els comuns.
Però, malgrat els intents del PP i Ciutadans per atraure el PSC a aquest front unitari de l’unionisme, Iceta oposa resistència. Tracta de marcar perfil propi. Fins a poques hores abans de la declaració d’independència i el 155, va intentar mediar entre les dues parts, malgrat que només l’escoltava una, el president Carles Puigdemont, amb qui va reunir-se en privat.
L’únic senador del PSC, l’expresident José Montilla, va abandonar l’hemicicle per no haver de votar a favor de la suspensió de les institucions catalanes, com sí que ho va fer el PSOE. Al PSC no li interessa alinear-se amb el bloc del 155. El preu a pagar ja ha estat massa alt per al partit, especialment al món municipal, on resideix la seva força. Començant per l'Ajuntament de Barcelona, on Ada Colau hagi decidit trencar l'acord de govern un any i mig després per decisió de les bases de Barcelona en Comú. El 155 també ha fet saltar pels aires una trentena de pactes municipals. Va estar a punt de perdre l'alcaldia de la quarta ciutat del país, Terrassa, després que el llavors alcalde Jordi Ballart decidís dimitir i donar-se de baixa de militància. El mateix camí van seguir cinc regidors socialistes.
El 21-D, l’estratègia dels socialistes catalans no passa per buscar la transversalitat en un front unionista, sinó a través de la seva pròpia candidatura, que va més enllà del socialisme. No només a través de l’acord amb Units per Avançar, la formació hereva d’Unió Democràtica, que ha deixat més d’un descol·locat (Espadaler espera "no haver d'agafar mai més" una papereta socialista). El joc d'equilibris també ha inclòs el vicepresident de Societat Civil Catalana (SCC), Àlex Ramos, membres dels col·lectius Tercera Via i Federalistes d’Esquerres, o l'exeurodiputat de Podemos i exfiscal Carlos Jiménez Villarejo, en una posició simbòlica.
Ciutadans i el PP, en canvi, han optat per candidatures més clàssiques i continuistes. Ciutadans s’ha limitat a fitxar algun independent, com el periodista i tertulià Nacho Martín Blanco. La llista del PP repeteix pràcticament les mateixes cares en els llocs de sortida. L’única incorporació ha estat justament un socialista, l’alcalde trànsfuga de Gimenells (Segrià), Dante Pérez, que va canviar de partit després de la incorporació dels “nacionalistes” d’Units per Avançar.
Per ara, Miquel Iceta s'ha limitat a contestar Albert Rivera, que va acusar els socialistes de buscar un nou tripartit d'esquerres amb ERC i els comuns. Ho ha negat assegurant que no investirà ni Oriol Junqueras ni Carles Puigdemont. Més enllà d'això, ha evitat qualsevol altra consideració sobre futures aliances. "No vendré la pell de l'ós sense conèixer els programes electorals", va afirmar. Aquesta mateixa setmana ha arribat a dir que només pactarà amb qui el faci president de la Generalitat.
En precampanya ja apareixen les primeres esquerdes. L'unionisme no encara les eleccions del 155 amb la mateixa unitat amb la qual va enfrontar l'aprovació del 155. Mentre Ciutadans i el PP busquen transformar aquest bloc en una majoria alternativa a l'independentista, el PSC tracta d'erigir-se en l’opció del centre catalanista amb la bandera del diàleg i, sobretot, taponar la sagnia oberta per la suspensió de les institucions catalanes.