La penúltima jornada del judici del fiscal general de l’Estat, a l’espera de la declaració d’Álvaro García Ortiz, ha estat marcada per la presència de la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil. Han comparegut com a testimonis i com a pèrits dotze agents que van participar en l’escorcoll del despatx del fiscal general de l’Estat i de la fiscal cap provincial de Madrid i que van elaborar, entre altres, els informes que van concloure que Álvaro García Ortiz havia tingut un paper “preeminent” en la filtració del correu en el qual Alberto González Amador reconeixia que havia comès dos delictes fiscals i que van corroborar que va esborrar els seus missatges de WhatsApp el dia que el Suprem va obrir una causa contra ell. “Mostra un modus operandi de recaptar informació i presumptament filtrar-la i durant tot el procés es veu un domini a tots els nivells del fiscal general de l’Estat”, ha verbalitzat el tinent coronel Antonio Balas, que ha al·ludit a la “participació directa” d’Álvaro García Ortiz.
“Té un seguit de col·laboradors, es veu el domini i la jerarquia, no només dins de la Fiscalia General de l’Estat, sinó també en els diferents nivells, a escala autonòmica i provincial”, ha afegit. I el fiscal que l’estava interrogant ho ha corroborat: “Som un cos jerarquitzat, naturalment”. En un altre moment, els agents han al·ludit a l’esborrament íntegre del mòbil que va fer el fiscal general de l’Estat: “No vam poder recuperar els missatges que haurien estat d’interès per a la investigació”. Així mateix, ha fet una defensa de la tasca de la Guàrdia Civil: “Nosaltres no fem investigacions prospectives i, evidentment, la instrucció es concentra en persones sobre les quals hi ha indicis de propòsit, oportunitat i disponibilitat. Hi havia un elenc de persones que es van anar decantant fins a una de concreta”.
L’UCO també apunta cap a la Moncloa: “Hi va haver dues filtracions”
En un altre moment, un dels agents ha esgrimit que hi va haver “dues filtracions”. La primera va ser les “frases entre cometes” del correu del 2 de febrer que va publicar la Cadena SER el 13 de març a les 23.51 hores. Ahir, en la seva declaració com a testimoni, el periodista que va signar la informació, Miguel Ángel Campos, va assegurar que va veure el correu a la pantalla de l’ordinador de la seva font aquell mateix dia al voltant de dos quarts de quatre de la tarda. De fet, l’UCO ha qüestionat i contradit la versió del periodista (que va dir que no havia aconseguit parlar amb el fiscal general de l’Estat), escudant-se en el fet que en el registre de trucades van aparèixer quatre segons: “En cap altre cas ha aparegut una altra cosa que no sigui zero. Amb quatre segons, s’ha establert comunicació”.
La segona filtració va ser de “tot el correu en si”, de “tot el document complet” i va arribar per “un altre circuit” i amb “un altre propòsit que no és el mateix que es persegueix en el primer”. “Entenem que això va per una altra via”, ha afegit. En relació amb la segona, la Guàrdia Civil ha apuntat en direcció a la Moncloa, atès que va ser Pilar Sánchez Acera (que era la mà dreta del cap de gabinet de Pedro Sánchez) qui va enviar la captura de pantalla del correu a Juan Lobato (que era el líder del PSOE de Madrid). “El que és cridaner és que Lobato s’adona que publicar un correu amb aquestes dades personals sense que prèviament estigui als mitjans de comunicació pot arribar a incórrer en una irregularitat”, ha relatat l’agent de l’UCO. I ha conclòs que va ser la publicació de la Cadena SER la que “va possibilitar” que l’endemà es pogués difondre la nota de premsa.
“Em va dir que havia destruït el mòbil”
Els agents de l’UCO també han donat detalls sobre l’escorcoll que van fer el 30 d’octubre del 2024 al despatx del fiscal general de l’Estat. “Ell ens va comunicar que havia canviat recentment de mòbil i li vaig demanar si em podia donar l’anterior i em va dir que l’havia destruït”, ha relatat un dels agents que ha comparegut com a perit. Ara bé, tots els agents han reconegut que Álvaro García Ortiz va admetre des del principi que havia canviat recentment de mòbil i va posar de la seva part per possibilitar el registre. “Cap problema, de fet”, ha admès un dels pèrits. “Va donar totes les contrasenyes que li van demanar o es va resistir?”, els han preguntat. “La col·laboració va ser total durant el registre”, ha contestat. I els seus predecessors s’han expressat en la mateixa línia. “Van estar col·laboradors, van facilitar el PIN del telèfon i alguna gestió posterior, va mantenir una col·laboració activa”, havia assenyalat el primer agent. “Col·laborador en tot moment”, havia afegit el segon.
“Quan es fa bolcat, és inviable fer una selecció prèvia”
Un altre dels punts que ha estat insistentment sobre la taula durant els interrogatoris ha estat l’abast del bolcat de la informació dels dispositius electrònics del fiscal general de l’Estat. De manera recurrent, la defensa d’Álvaro García Ortiz ha posat en dubte l’actuació de l’UCO i ha denunciat que es va excedir en la còpia de la informació. No obstant això, els agents han al·legat que era materialment impossible circumscriure-la només al període que anava del 8 de març al 30 d’octubre, que és el que havia demanat el jutge instructor, i que primer van copiar tota la informació i després, en la fase d’anàlisi, van fer una “expurgació”. “Les eines forenses no permeten fer una selecció abans d’un processament”, ha argumentat un dels agents. “La informació és tanta que revisar els arxius és inviable per temps, el bolcat es fa de tota la informació perquè tècnicament és impossible filtrar per dates”, ha afegit un altre.
“Si s’hagués pogut fer aquest filtre, entenc que hauríem fet la descàrrega de la part temporal. Calia fer això [acatar el límit temporal] en la mesura del possible, però si tècnicament no es pot, vam fer el que vam fer”, ha insistit un tercer. “És que és impossible, hauríem de passar setmanes per poder fer aquest filtratge”, ha insistit un altre. Ell mateix ha justificat la seva actuació: “En tota entrada i registre, quan es fa el bolcat, és inviable fer una selecció prèvia. Quan hi ha molta quantitat d’informació, s’intenten evitar carpetes que no tinguin a veure amb documentació. [...] Jo no sabia què es buscava. A mi em diuen que necessiten tipus de documents i vaig a l’estructura de carpetes que hi ha tipus de documents”. “A la interlocutòria, hi havia un rang de temps que interessava, però tècnicament és inviable”, ha conclòs l’últim.