El Tribunal Suprem ha començat a aplicar la llei d’amnistia en diversos casos vinculats al procés independentista, una decisió que ha provocat reaccions diverses entre els partits i els afectats. D’una banda, satisfacció per les resolucions favorables; de l’altra, dures crítiques pel que consideren una aplicació parcial i tardana de la norma. El secretari general de Junts, Jordi Turull, ha celebrat l’amnistia a l’exconsellera Meritxell Serret i als exmembres de la Mesa del Parlament del 2017, però ha carregat amb contundència contra l’alt tribunal. "Content per ells. L’amnistia és justícia, no és perdó", ha afirmat, tot denunciant que la seva aprovació representa "una esmena a la totalitat a la repressió de l’Estat via #LaTogaNostra que lidera la sala segona del Suprem". Amb tot, Turull ha criticat el que considera un criteri "selectiu" del Suprem i ha acusat els magistrats de "fanatisme i activisme polític per condicionar des de les togues la voluntat dels ciutadans a les urnes, en pro del 'atado y bien atado'". Segons el dirigent juntaire, aquesta actitud és "una greu anomalia democràtica més de l’Estat espanyol".
El Suprem ha amnistiat els exmembres de la Mesa Lluís Maria Corominas, Anna Simó, Ramona Barrufet i Lluís Guinó, condemnats el 2023 pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per un delicte de desobediència per haver permès la tramitació de votacions vinculades a l’1-O. Les penes, que consistien en multes de 1.200 euros i quatre mesos d’inhabilitació, quedaran sense efecte. La decisió arriba després d’un llarg recorregut judicial marcat per recursos, recusacions i qüestions d’inconstitucionalitat, que van mantenir el cas encallat fins a l’aval definitiu de la llei per part del Tribunal Constitucional i, més recentment, del Tribunal de Justícia de la Unió Europea.
En paral·lel, el Suprem també ha aplicat l’amnistia a l’exconsellera d’Agricultura Meritxell Serret, condemnada el 2023 a un any d’inhabilitació i 12.000 euros de multa per la seva participació en l’organització del referèndum. Serret s’ha mostrat satisfeta amb la decisió i ha reclamat que la llei "apliqui a tothom" que encara en resta pendent. En declaracions a Ser-Catalunya, ha defensat que l’amnistia és "un pas necessari" per avançar en la resolució política del conflicte. "L’objectiu ha de ser que es resolgui, no que s’enquisti ni empitjori", ha afirmat.
Content per ells. L’amnistia és justícia, no és perdó. I per això és una esmena a la totalitat a la repressió de l’Estat via #LaTogaNostra que lidera la sala segona del Suprem.
— Jordi Turull i Negre (@jorditurull) July 28, 2026
Ara bé, com he dit en la piulada anterior, aquest criteri “selectiu” del Tribunal Suprem i la no… https://t.co/j4pO41KX7F
Un altre pas més!! L’amnistia ha de ser aplicada ja! https://t.co/tuEq97PYwF
— Ester Capella Farré (@estercapella) July 28, 2026
ERC i la CUP celebren les aplicacions de l'amnistia
Des d’Esquerra Republicana, la portaveu al Parlament, Ester Capella, ha celebrat la decisió amb un missatge contundent: "Un altre pas més!! L’amnistia ha de ser aplicada ja!". Els republicans consideren que l’aplicació de la norma confirma la validesa de l’estratègia seguida i confien que s’estengui a la resta de causes obertes. En aquesta línia, també han subratllat que, després de la sentència del TJUE que avala la llei, era "inevitable" que el Suprem acabés fent aquest pas, i han remarcat que el principal obstacle fins ara han estat els tribunals que "no els dona la gana aplicar-la i faran tot el possible per no aplicar-la".
Les resolucions del Suprem arriben després d’un llarg procés judicial. Després de la condemna inicial del TSJC, el cas va quedar en suspens a l’espera que es resolguessin diverses qüestions legals sobre la constitucionalitat de l’amnistia. El Tribunal Constitucional va avalar la llei el juny del 2025 i en va confirmar l’abast l’octubre del mateix any, obrint la porta a la seva aplicació definitiva. El pronunciament posterior del TJUE ha acabat de consolidar el marc jurídic.
Malgrat aquests avals, les crítiques a la lentitud i a la manca d’un criteri uniforme persisteixen. Tot i celebrar l'aplicació de la llei, el diputat de la CUP, Xavier Pellicer, també ha recordat que encara hi ha causes obertes i persones pendents d’amnistia, entre elles l’expresident Carles Puigdemont o membres dels Comitès de Defensa de la República (CDR), als quals Turull també ha volgut traslladar el seu suport, assegurant que "tots ells haurien de ser amnistiats".