Turquia actua amb els polítics independentistes kurds com Espanya amb els polítics independentistes catalans i bascos. Aquesta és l’explicació que ha donat a la premsa internacional el ministre de l’Interior turc, Suleyman Soylu, per justificar la destitució de tres alcaldes del Partit Democràtic dels Pobles (HDP, socialista), molt arrelat al Kurdistan turc. “Tot i que no hi va haver cap acte violent, dotze representants catalans han estat processats pels delictes de destrucció de l'ordre constitucional, violència i desobediència”, ha dit, demostrant bon coneixement del procés a l'1-O.

El periodistes el qüestionaven sobre la repercussió a Europa d’aquest nou episodi repressiu, que encara continua provocant manifestacions i aldarulls com els de la foto. El ministre s’ha defensat assenyalant que la Unió Europea no els pot criticar mentre calla sobre la persecució de càrrecs electes en un estat membre de la UE, en al·lusió a Espanya.

Imposició d'Ankara

Els tres alcaldes suspesos han estat rellevats per batlles directament imposats pel govern d’Ankara. El ministeri de l’Interior acusa els primers de connivència amb el Partit Obrer del Kurdistan (PKK, separatista, comunista) al que les autoritats turques consideren una organització terrorista.

Els càrrecs destituïts són Adnan Selcuk Mizrakli, co-alcalde de Diyarbakir, la capital del Kurdistan turc; Ahmet Turk, alcalde de Mardin, i Bedia Ozgokce, co-alcalde de Van. A les eleccions del 31 de març passat, tots tres havien derrotat alcaldes designats pel govern.

Mesura antidemocràtica

Soylu pertany al Partit de la Justícia i Desenvolupament (AKP, islamista), que encapçala el president Recep Tayyip Erdogan.  La destitució d’aquests alcaldes arriba tot just uns mesos després de les eleccions municipals en què l’AKP va ser derrotat a les grans ciutats del país, entre altres Istanbul i Ankara.

Fins i tot pesos pesants de l’AKP, com els exprimers ministres Ahmet Davutoğlu i Abdullah Gül, aquest últim també expresident, entre altres, han criticat les destitucions com una mesura antidemocràtica.

El cas Demirtaş

El membre més conegut de l’HDP és el diputat Selahattin Demirtaş, que du dos anys empresonat sense judici. Demirtaş és el protagonista d’un dictamen del Tribunal Europeu dels Drets Humans que els presos polítics catalans van fer servir per aconseguir la seva excarceració, sense èxit.

El dictamen conclou que impedir Demirtaş de prendre part a les activitats del parlament com a resultat de la presó preventiva és una injustificable interferència en la llibertat d’expressió i d’opinió, i en el seu dret a ser escollit i a ocupar el seu escó. Així mateix, denuncia que la prolongació de l'empresonament persegueix l'objectiu de “sufocar el pluralisme i limitar la llibertat del debat polític”.

El Tribunal considera que aquest empresonament “posa en perill el sistema democràtic” i no només els drets i llibertats del diputat, i reclama que l’Estat truc adopti les mesures necessàries per “posar fi a la detenció preventiva del demandant”. Demirtaş és encara a la presó.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat