El juliol del 2024, el Parlament de Catalunya va obrir la convocatòria del procés de selecció per cobrir dues places de xofer polivalent de la cambra catalana. Entre els requisits que havien de complir les persones que volguessin optar a aquest lloc de treball hi havia un nivell B2 de català, considerat intermedi. L'entitat espanyolista Convivencia Cívica Catalana va impugnar les bases de l'oferta de feina, reclamant que el nivell de català exigible per a aquestes dues posicions era el nivell B1, és a dir, l'elemental. Ara, el TSJC ha estimat, en part, el recurs presentat per aquest ens i ha declarat la nul·litat d'aquesta base, considerant que la "imposició" d'aquest nivell lingüístic no és proporcional a les funcions del lloc convocat: "El nivell de català que correspon és el nivell elemental, i no pas l'intermedi", resol.
En la sentència, el TSJC afirma que si el Parlament exigeix, com considera que està fent, un nivell de català "en contra de les previsions normatives i jurisprudencials", això suposaria "una vulneració del dret a l'accés a la funció pública en la mesura que suposaria demanar un requisit que excedeix els elements de mèrits i capacitat, constituint un fre o obstacle a l'entrada o accés". La cambra va informar el tribunal que la plaça en qüestió no es correspon a un grup C2 (al qual s'exigeix un nivell elemental de català), sinó "amb la plaça de xòfer dels serveis dels serveis de representació, existent en l'Administració General de Catalunya", però el TSJC resol que "és la pertinença a un grup el que marca el nivell de català i, en aquest cas, la plaça que es convoca pertany al subgrup C2". "Comptat i debatut, entenem que l'exigència del nivell de català intermedi per a un lloc de treball pertanyent al subgrup C2 comporta una vulneració del dret fonamental previst d'accés a la funció pública".
"Barrera desproporcionada per als castellanoparlants"
Des de Convivencia Cívica Catalana s'han mostrat entusiasmats amb aquesta sentència del TSJC, considerant que "reitera la doctrina constitucional consolidada segons la qual l'exigència de coneixement d'una llengua cooficial només és legítima quan resulta proporcionada i adequada a les funcions del lloc, i és inconstitucional quan s'imposa de manera indiscriminada o excessiva". "La sentència posa de manifest que l'Administració no pot emprar el requisit lingüístic com a mecanisme d'exclusió generalitzada ni imposar nivells superiors als previstos normativament sense una justificació real i suficient", afegeixen en el seu comunicat de premsa, després de la decisió del TSJC, assegurant que aquest B2 era una "barrera desproporcionada que perjudicava, especialment, els ciutadans castellanoparlants, restringint de forma il·legítima el seu accés a la feina pública".