El meló és una de les fruites més esperades de l’estiu. Refresca, és dolç, té molta aigua i funciona igual de bé com a postres, com a berenar o fins i tot en plats salats amb pernil, formatge fresc o amanides. Però també té un inconvenient molt conegut: des de fora no sempre és fàcil saber si sortirà bo. Tothom ha comprat alguna vegada un meló amb molt bona pinta que després era insípid, massa dur o passat. Per això, abans de posar-lo al cistell, convé fixar-se en una sèrie de detalls que ajuden a triar millor.
El misteri d'escollir un bon meló és molt més important del que sembla
El pes i la base donen moltes pistes
Un dels trucs més útils és agafar el meló amb les mans i valorar el seu pes. Un bon meló hauria de pesar força en relació amb la seva mida. Això indica que té una bona quantitat d’aigua i que la polpa pot ser més sucosa. Si en veus dos de mida semblant, normalment convé quedar-se amb el que pesa més.
També és important mirar la part inferior, la zona oposada al peduncle. Si la pressiones molt lleugerament i cedeix una mica, pot ser senyal que el meló està madur. Ara bé, cal anar amb compte: si està massa tou o s’enfonsa amb facilitat, pot estar massa passat. El punt ideal és una lleugera flexibilitat, no una textura tova.
L’olor també és una pista clàssica. Un meló madur acostuma a tenir una aroma dolça i agradable, sobretot a la zona del tall o del peduncle. Si no fa cap olor, pot ser que encara estigui verd. Si fa una olor massa intensa o fermentada, potser ja ha passat el seu millor moment. Un altre detall és la pell. Ha de tenir un aspecte sa, sense cops importants, esquerdes ni zones enfonsades. Les petites marques superficials no sempre són un problema, però les abonyegadures fortes poden indicar que la polpa interior està tocada.
El so també pot ajudar a decidir
Moltes persones també piquen suaument el meló amb els dits. Si el so és una mica buit i ressonant, sol ser un bon senyal. Si sona molt apagat o massa dens, potser encara no està al punt. No és una prova infal·lible, però combinada amb el pes, l’olor i la textura pot ajudar molt.
També cal tenir en compte que no totes les varietats són iguals. Alguns melons tenen la pell més rugosa, altres més llisa, i el color pot variar segons el tipus. Per això no convé valorar només un aspecte. El millor és sumar pistes com pes, olor, pressió, pell i so. Un cop a casa, si el meló encara no està obert, es pot conservar a temperatura ambient si li falta una mica de maduració. Quan ja s’ha tallat, ha d’anar a la nevera, ben tapat, perquè no perdi aroma ni agafi olors d’altres aliments.
Així doncs, triar un bon meló no depèn només de la sort. Cal tocar-lo, olorar-lo, mirar-lo bé i comparar-lo amb altres peces. Amb aquests petits gestos, és molt més fàcil encertar i portar a casa un meló dolç, sucós i perfecte per als dies de calor.