El Tribunal Superior de Justícia de Cataluna (TSJC) es va declarar competent, el passat mes de juny, i va acordar obrir la investigació de la causa contra la presidenta del Parlament, Laura Borràs, per la seva etapa com a directora de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC), que va rebre del Tribunal Suprem (TS) després que Borràs deixés de ser aforada del Congrés i passés a ser-ho de la cambra catalana. Ara, el magistrat del TSJC que instrueix la causa, Jordi Seguí, ha decidit prorrogar sis mesos més la instrucció del cas de la presidenta del Parlament. Així, la instrucció podrà seguir fins a finals de juliol, tot i que el tribunal podria tancar-la abans si considerés que ja ha investigat suficient.

Un cop escoltada l'opinió de les parts sobre una possible pròrroga de la investigació, el ministeri fiscal s'ha mostrat favorable a allargar la instrucció sis mesos més ja que "hi ha recursos pendents contra decisions de l'instructor i la necessitat d'examinar el contingut del que ha instruït fins ara el Jutjat d'Instrucció número 9 de Barcelona". Una decisió que no ha agradat a la defensa de l'altre investigat, Isaías Herrero (un dels suposats beneficiaris dels contractes), que considera que la instrucció s'està prorrogant de manera il·lícita i al·lega "vulneració del dret a la tutela judicial efectiva i a un procés sense dilacions indegudes". Borràs va assegurar des d'un principi que “col·laborarà amb la justícia”, però que el que no farà mai és “col·laborar amb la injustícia”. Així ho va traslladar també davant del jutge instructor, Eduardo de Porres. “Els estats de dret s’haurien de fonamentar en el dret”, va defensar. “Quan no hi ha proves, hi ha lawfare”, va afegir.

Els fets investigats

Els fets que s'investiguen se situen entre els anys 2013 i 2017 pel "fraccionament de contractes de prestació de serveis informàtics efectivament prestats, que reflecteixen imports i conceptes inventats, sempre en quanties inferiors a 18.000 euros, per evitar, incomplint les normes aplicables, el procediment administratiu pertinent en tractar-se de treballs que suposaven la programació informàtica del portal d'internet de la ILC durant un període superior als quatre anys". Això segons la investigació, que conclou que l'objectiu era poder acudir a l'adjudicació directa amb la intenció d'afavorir personalment Isaías Herrero Florensa, directament o a nom d'altres entitats rere les quals s'ocultava. La investigació quantifica els diners adjudicats a Isaías Herrero o a les entitats "en què s'ocultava", en 259.863,00 euros. La instructora que va començar a investigar el cas i que el va derivar al Tribunal Suprem va expressar que Borràs "havia abusat del seu càrrec" com a presidenta de la ILC per beneficiar Isaías Herrero, amb qui "va actuar de comú acord per defraudar a la institució".