Pas barrat. La secció 5 de la sala contenciosa administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha dictat una resolució en la qual no admet la personació de la Intersindical CSC, l'Associació d’Estudiants en Defensa de l’Educació, Fundació Catalunya Fons per a la defensa dels drets dels catalans, ni de la UGT de Catalunya en el procediment d'execució forçosa de la sentència sobre l'aplicació del 25% de castellà en els centres escolars de Catalunya, segons ha informat aquest dijous el gabinet de premsa del TSJC. Actualment, aquesta execució està suspesa pel mateix TSJC.
En la resolució, el tribunal assegura que les quatre entitats no es poden considerar persones afectades, ja que representen a col·lectius en defensa de la llengua catalana, que no està qüestionada com a llengua vehicular, sinó que l’objecte de l’execució de la sentència -sosté- és “assegurar el compliment del percentatge mínim d’hores de castellà a les aules de forma que garanteixi el marc constitucional i estatutari”. El TSJC també precisa que els dos sindicats i les dues associacions, a més de demanar la seva personació, sol·liciten que s’activi una nul·litat d’actuacions per aturar l’execució de la sentència del 25% de castellà, fet -precisa- que jurídicament no es pot admetre, ja que en una execució es forma part per tal que es compleixi la resolució o perquè s’introdueixin esmenes de com fer-la.
El TSJC sosté que el català no està en perill
En la resolució, el tribunal considera que UGT de Cataluya com a sindicat té per objecte la defensa i promoció dels drets dels treballadors, i en aquest procediment “ha de repetir-se novament el declarat en anteriors resolucions: el present procediment té per objecte una qüestió molt concreta i específica com és la prestació del servei d’educació a Catalunya; és a dir als destinataris del servei públic d’educació”, i conclou que en aquest cas l’execució “no hi ha un interès professional o econòmic que podria derivar-se en un benefici o perjudici per als afiliats, treballadors del servei públic educatiu”, i, per tant, no els considera part afectada, en tenir interessos “genèrics”.
Pel que fa a Fundació Catalunya Fons per a la defensa dels drets dels catalans, Intersindical-CSC i l’Associació d’estudiants en defensa de l’educació pública, el tribunal precisa que tenen en els seus estatuts tant la promoció i desenvolupament de la llengua catalana com d’activitats i finalitats en l’àmbit de l’educació. No obstant això, el TSJC no admet que es personin com a part afectada en afirmar que “el recurs es va interposar contra la inactivitat de la Generalitat per assegurar l’ús vehicular mínim del castellà, no del català”, i insisteix que “en cap moment s’ha plantejat ni qüestionat la posició del català com a llengua normalment utilitzada com a llengua vehicular i d’aprenentatge del sistema educatiu”.
El TSJC reitera que els defensors de la llengua catalana “no tenen perjudicats els seus drets i interessos legítims per l’efecte de l’execució o inexecució de la sentència del 25% de castellà”. El tribunal va usar el mateix raonament per descartar la personació d’Òmnium i altres entitats catalanes, mentre sí que li ha permès a l’Associació per una Escola Bilingüe, que va demanar l’execució de la sentència.
Esperant la resposta per anar al TC
Actualment, l’execució de la sentència del 25% de castellà està suspesa. El TSJC ho va acordar així en considerar que les noves lleis aprovades pel Govern i el Parlament superen la seva sentència dictada el 2020 i ratificada pel Suprem el gener del 2022. El TSJC, però va indicar que la nova normativa pot ser inconstitucional, i ara espera el parer de la fiscalia i de l’Advocacia de l’Estat per si fa una consulta al Tribunal Constitucional (TC), el qual podria anul·lar les noves normes.