Un desafiament. Amb la proposta de Pedro Sánchez de celebrar una consulta entre les bases socialistes sobre els pactes de govern, el líder no sols va sortir ahir reforçat del comitè federal. També va desafiar aquells barons i exdirigents que posaven línies vermelles a la seva voluntat de pactar amb Podemos. La jugada és de doble tall: per una banda, podria refermar el seu lideratge i decisions; però per l'altra, podria fallar, resultant ineficaç per evitar la convocatòria de noves eleccions i la pèrdua de la presidència.

1. Silenciar la vella guàrdia

Sánchez va deixar clar ahir que no permetria, ni per activa ni per passiva, la investidura de Mariano Rajoy –considerant que aquesta acció seria un "indult" als casos de corrupció populars–. Així, va lligar-se al cumpliment dels punts acordats en l'anterior comité federal, tot mostrant el seu compromís cap a les promeses del partit. L'acció l'ajuda a callar les veus d'exdirigents del partit com Felipe González, qui aquesta setmana va afirmar que ni PP, ni PSOE, haurien de posar traves a la investidura de l'altre.

2. Marcar lideratge

La reacció oficial de la majoria de barons ha estat la sorpresa. Afirmen que el secretari general s'havia reservat aquesta carta per al comitè federal, sense haver-la exposat en la seva ronda de consultes –en un gest de lideratge polític–. El responsable del PSOE a Aragó, Javier Lambán, ha reconegut que Sánchez li hauria comentat la possibilitat, però sense fer-li explícit que la presentaria. Ara bé, no ha estat mal rebuda. Ximo Puig, líder del PSPV, ha aclarit no sentir-se desafiat per l'acció, i la lideressa del PSOE Andalusia, Susana Díaz, va comparèixer per defensar –oficialment– el mecanisme.

3. Consolidar Podemos

Díaz encarna l'oposició d'una part del partit cap a la pretensió de Sánchez de pactar amb Podemos. Però després de la reunió d'ahir, Sánchez va aconseguir també desafiar la lideressa –i a altres figures com l'exportaveu socialista Pepe Blanco i a Lambán–, consolidant els morats com a socis necessaris, però amb algunes esmenes.

És a dir, la majoria de barons no vol pacte amb independentistes –com també es desprèn de la resolució del Comitè del 28 de desembre–. Així, l'únic acord aritmètic factible passa per un pacte entre IU i Podemos amb abstenció de Ciutadans. A més, de refrendar-lo les bases, gaudiria de plena legitimitat, i el comitè federal seria conscient del desprestigi polític que comportaria no ratificar-lo –malgrat que la consulta no és vinculant–.

4. Pedagogia i límits

La presidenta andalusa va insistir ahir en el text del pacte. Díaz va subratllar la normalitat del fet, sempre i quan les clàusules puguin ser conegudes per la militància, abans de ser votades. Per això, es va remetre al seu acord amb C's, amb qui governa Andalusia, i al pacte entre els socialdemòcrates alemanys i el partit d'Angela Merkel, –de "dos-cents" i escaig fulls–.  En el cas del PSOE, el document seria clau per lligar de mans a Iglesias, i establir uns límits a respectar –com podria la supressió de la proposta de referèndum català–.

5. La por al 'no'

Però, i si les bases rebutgessin l'acord? A la pràctica, seria poc probable. Amb l'elevada quantitat de línies vermelles presents –'no' a PP i 'no' a independentistes catalans, o a un Pablo que defensi un referèndum– l'acord del PSOE quedaria acotat a IU-PSOE i C's. Es parteix de la premisa que la majoria dels 190.000 militants volen que governi el seu líder, de manera que acceptarien la proposta del difícil pacte a què el secretari general arribés.

Al seu torn, Díaz –qui fa temps preté la secretaria general– tampoc temeria la negativa de la militància. Pedro cauria en desprestigi, es convocarien primàries i eleccions, on ella podria presentar-se. La pregunta és si els barons donarien suport a Sánchez; o tractarien d'influir o fer campanya pel 'no'. Es desconeix si aquesta opció estaria permesa.

6. Regeneració democràtica?

Sánchez ha volgut ressaltar que s'adreçaria a les mateixes bases que el van escollir per tal de ratificar el pacte. Amb aquesta actuació, combina la lògica entre "democràcia directa i representativa", en paraules de Ximo Puig. Díaz és partidària d'aquesta eina, perquè permet testar si algú es comporta com a "bon socialista" i garanteix "legitimitat". Tot i així, el comitè federal es guarda el dret a imposar la darrera paraula, en cas que el pacte no fos afí a alguns barons, i això augmentés la divisió en el partit.

7. Noves eleccions

El conjunt de supòsits anteriors trobarien un tap en el partit d'Albert Rivera. Els taronges han negat que estiguin disposats a abstenir-se per facilitar un govern dels podemistes. Per tant, Sánchez no assoliria el suport necessari. La gesta és difícil amb el termini d'un mes, temps restant per formar govern, segons la legislació espanyola.

Amb la manca de suport en la investidura, es sobrevindrien eleccions. Ara bé, El Nacional va qüestionar fa unes setmanes la gravetat en la pèrdua de vots socialistes, com defensen certes enquestes. Curiosament, la imatge d'un Sánchez lluitant per la formació de govern i la desaparició de les lluites fratricides al PSOE, almenys públicament, eren els elements que el politòleg Pablo Simón creia que li permetrien aturar la davallada.

Així, sembla que el desafiament de Sánchez podria trobar les de guanyar en el terreny de la credibilitat, però amb una incògnita prou difosa sobre la possibilitat de ser novament escollit, després d'haver fet un esforç de lideratge i credibilitat com el d'ahir a Ferraz.

(Foto: Pedro Sánchez i Micaela Navarro, presidenta del PSOE, al comitè federal del partit / EFE)