"Ens veiem el pròxim estiu; o almenys ho intentaré". Així s'acomiadava aquest passat dimecres Pedro Sánchez dels periodistes en una roda de premsa a Palma, després de l'habitual reunió que el president del govern espanyol manté amb el rei al mallorquí Palau Reial de l'Almudaina; just abans de les vacances d'estiu. El líder socialista ja ha dit per activa i per passiva que pretén esgotar la legislatura, presentar-se a les pròximes eleccions generals i, les guanyi o no, aconseguir ser investit i allargar la seva estada a la Moncloa quatre anys més. Ho aconseguirà? Les travesses recomanen apostar al contrari, però en política mai se sap; especialment si es tracta del curriculum vitae de Pedro Sánchez, un supervivent polític que ha remuntat escenaris que semblaven impossibles. Per aconseguir la gesta, el president espanyol cal que es posi les piles el setembre i recuperi algunes assignatures que li queden pendents: tribunals, estabilitat parlamentària i demoscòpia.
La demoscòpia, al cap i a la fi, és el més important de tot. Sánchez ja va aconseguir vèncer els mals pronòstics del 2023; i les urnes del 23-J el van permetre governar una legislatura més. Però actualment el panorama és desolador per als socialistes. El CIS dirigit pel socialista José Félix Tezanos situa el PSOE gairebé vuit punts per sobre del PP. Però els laboratoris demoscòpics privats dibuixen l'escenari contrari: hi ha consens que la suma de PP i Vox s'aproxima als 200 escons, sobradament per sobre de la majoria absoluta. Part d'aquest desgavell per a Sánchez es deu, també, al desgast de l'espai a l'esquerra del PSOE. Es tracta, de fet, d'un altre dels fronts oberts; què passarà en aquest espai després de Yolanda Díaz, que ja ha confirmat que no es presentarà a les pròximes eleccions generals. Les formacions que actualment integren Sumar ja tenen converses per escollir el seu futur lideratge; mentre Podemos s'ho mira des de la distància i Gabriel Rufián, líder d'ERC a Madrid, advoca per un front comú a tot l'Estat.
Tribunals
En qualsevol cas, el desgast del PSOE que acrediten gairebé totes les enquestes ha sigut provocat, en bona part, per la tempesta judicial que assetja el president espanyol. En el cas dels tribunals, Sánchez continuarà arrossegant aquest setembre la pedra a la sabata que l'acompanya des del principi de la legislatura: els casos que afecten el PSOE. El Tribunal Suprem ja ha dictat sentència en la peça de les mascaretes del cas Koldo: 24 anys de presó per a l'exministre José Luis Ábalos, i 19 anys per al seu exassessor. Mentrestant, a l'Audiència Nacional es couen dues derivades igual de perilloses: la branca del cas Koldo que afecta l'exsecretari d'Organització Santos Cerdán, i sobretot el cas Leire; amb Cerdán també com a protagonista principal. Paral·lelament, a Begoña Gómez ja se li ha confirmat que, si res no canvia, serà jutjada amb un jurat popular. L'acusació unificada liderada per Hazte Oír li demana tretze anys de presó per tràfic d'influències i malversació. El president espanyol defensa que el cas de la seva esposa és un bon exemple de lawfare; també el deu seu germà, David Sánchez, que ja ha estat condemnat: nou anys d'inhabilitació per prevaricació, malgrat evitar la presó.
I encara n'hi ha més. L'expresident José Luis Rodríguez Zapatero continua investigat a l'Audiència Nacional pel cas Plus Ultra, amb les seves filles també sota sospita. El seu amic i soci l'ha delatat i ha ratificat davant del jutge que va ser l'expresident del govern espanyol qui va liderar aquest entramat internacional basat en el tràfic d'influències. I ha explicat que l'exlíder socialista va negociar amb Plus Ultra una comissió de l'1% a canvi d'aconseguir el rescat de l'aerolínia durant la pandèmia del coronavirus. A causa d'aquesta investigació, la policia va trobar al seu despatx joies valorades en 1,3 milions d'euros. De moment, Zapatero ho nega tot, però no dona cap explicació. I Sánchez s'obstina a tancar files amb el seu antecessor en el càrrec.
Debilitat parlamentària
Si Sánchez suspèn en tribunals, també ho fa en parlamentarisme; com a mínim en l'apartat de la (no) estabilitat que li complica la governabilitat. Aquestes darreres setmanes la majoria alternativa de PP, Junts i Vox li ha tombat els objectius d'estabilitat, el primer pas per elaborar els pressupostos generals de l'Estat. El partit de Carles Puigdemont ha complert des de ja fa molts mesos la promesa de trencar amb els socialistes a causa dels incompliments dels acords d'investidura, i això ha convertit el Congrés dels Diputats en un terreny de múltiples derrotes per a Sánchez. Davant la inestable majoria parlamentària, Sánchez ha aprovat ja aquest 2026 vint reials decrets.
Mentre Junts i el PNB el conviden a anticipar eleccions però alhora no se sumen a cap moció de censura d'Alberto Núñez Feijóo, Sánchez intenta legislar amb mesures que, fent uns equilibris olímpics, té alguna possibilitat de tirar-les endavant. El decret d'habitatge n'és un bon exemple. Havia d'aprovar-se el 28 de juliol en Consell de Ministres i s'ha acabat ajornant a setembre, perquè Junts ja va tombar-ne un que incloïa pròrrogues als lloguers i ara amenaça de fer el mateix si no s'hi inclouen mesures fiscals i contra l'ocupació. Caldrà veure si Podemos situa en els incentius fiscals per als propietaris la seva línia vermella; però hi ha una certa escletxa per a l'acord.
Per altra banda, el govern espanyol espera que un pronunciament favorable a Puigdemont i la seva amnistia per part del Tribunal Constitucional; així com l'eventual —per a res confirmada— aplicació d'aquesta llei per part del Tribunal Suprem faciliti un retorn del president a l'exili. Sánchez confia que això faci sanar les relacions entre el PSOE i els independentistes, malgrat que els juntaires insisteixen que el trencament es deu als incompliments, i que res del que passi amb el líder del seu partit farà canviar res.
La via dels pressupostos 'fake'
Davant l'asfíxia parlamentària i judicial que pateix Sánchez, fonts de la sala de màquines de la Moncloa expliquen que la presentació d'uns pressupostos condemnats al fracàs és una via per controlar millor el relat d'un avançament electoral; fer veure que no es veu obligat a convocar eleccions per culpa dels casos de corrupció. El president espanyol pretén dissenyar uns comptes expansius i farcits de mesures socials que, tot i saber-se abocats a la derrota, li permetrien desviar el focus de la corrupció cap a un suposat "bloqueig polític" dels seus socis i de l'oposició, traspassar-los la responsabilitat d'haver frenat mesures socials i triar el millor pitjor moment per a convocar les urnes.
També amb aquesta voluntat de liderar el debat, Sánchez ha tornat a oferir en els darrers dies al PP un pacte d'estat contra l'emergència climàtica arran dels incendis d'aquest estiu Feijóo, però, li ha respost recordant que es tracta de la mateixa proposta que Sánchez ja va posar sobre la taula fa un any i que va acabar retirant del mateix Congrés en constatar que ni tan sols els seus propis socis hi donaven suport. Fonts de la direcció dels populars admeten que no tenen cap intenció de negociar el pacte ofert per Sánchez.