L’exconseller Lluís Puig Gordi (Junts) a l’exili té la condició de diputat, malgrat que el Tribunal Constitucional (TC) denega que es compatibilitzi el seu vot al Parlament. Així ho considera el Tribunal Suprem (TC) que ha declarat la competència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per jutjar-lo pel seu actual aforament de diputat a la cambra catalana per un delicte de desobediència en el cas dels béns de Sixena, segons una resolució comunicada pel tribunal aquest dimecres. L’octubre passat, el titular del jutjat Penal 1 d'Osca va suspendre el judici contra els exconsellers de Cultura de la Generalitat Santi Vila i Lluís Puig, en relació amb els béns del Monestir de Sixena i va enviar una "exposició raonada" al Tribunal Suprem perquè decidís quin tribunal és competent per jutjar el cas. La Fiscalia defensava que la competència era del Tribunal Suprem.
La defensa de Puig, exercida per l’advocat Jaume Alonso-Cuevillas, va demanar la suspensió de la vista en afirmar que Puig és diputat de Junts al Parlament des del març de 2021 i exiliat a Bèlgica, i, per tant, la seva causa ha de ser jutjada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). El jutge d'Osca va decidir aturar la causa quan el Parlament li va enviar un informe en què li confirma que Lluís Puig és aforat a la cambra catalana. No obstant això, recentment, el Tribunal Constitucional (TC) va anul·lar el vot delegat de Puig i va comunicar a la Fiscalia i a la cambra que es podia deduir testimoni del seu incompliment, és a dir que es podria iniciar un nou procediment penal contra la mesa del Parlament per desobediència al TC.
Els fets, en territori català
La resolució de la sala penal del Tribunal Suprem, datada el 20 de desembre i comunicada aquest dimecres, exposa que a més de l’actual condició d’aforat de Lluís Puig, la desobediència per la qual se l’acusa hauria passat en territori català, i per tant és un segon motiu per derivar el cas al TSJC. En concret, s’acusa els exconsellers Vila i Puig de desobediència a l’autoritat judicial per no donar l’ordre de trasllat de determinades obres d’art del Museu Nacional d’Art de Catalunya al Monestir de Sixena. Se les va endur la Guàrdia Civil per ordre judicial, en un acte que es va viure de forma molt dolorosa entre els professionals de l’art.
El jutge d’Osca considera que la competència és del Tribunal Suprem en raonar que és un diputat català acusat d’un delicte comès “fora de Catalunya” perquè la desobediència “s’hauria d’entendre comesa en el lloc d’on provenia el mandat judicial omès”, és a dir al jutjat d'Osca. Per la seva part, la Fiscalia comparteix que és el Suprem qui ha de jutjar l’exconseller Puig perquè “el delicte no es va cometre a Catalunya”, però matisa que el delicte no es va cometre on es va dictar el mandat judicial (Osca) sinó a la localitat on havien d’anar les 44 peces objecte del requeriment, és a dir, a Vilanova de Sixena.
El cas de Santi Vila
El Suprem desestima els dos raonaments i recorda que la seva jurisprudència precisa que el delicte de desobediència ha d’entendre’s comès “en el lloc on el subjecte va ometre la conducta sobre l’ordre que va desatendre”, és a dir, a Catalunya i quan Puig era membre del govern català. “L’acusat —afirma el tribunal— pel compliment de l’ordre rebuda, va haver d’impartir, segons les acusacions, les instruccions necessàries perquè aquest trasllat fos complidament dut a terme. I és allà on va deixar d’executar la conducta ordenada judicialment”. Per tot això, conclou que “en tractar-se d’un diputat autonòmic i en haver-se comès els fets a Catalunya”, la competència és de l’alt tribunal català.
El Suprem també indica que serà el TSJC qui haurà de resoldre si per “raons de connexitat” resulta o no procedent que assumeixi també la causa contra l’exconseller Santi Vila, ja que se li atribueixen els mateixos fets, o si el retorna al jutjat d’Osca. En el cas de l’exconseller Vila, a més del delicte de desobediència, se l’acusa d’usurpació d’atribucions judicials.