Als bancs els hi ha sortit l’as de bastos. Les portades madrilenyes (fora de La Razón) obren a tot drap amb la sentència del Tribunal Suprem que obliga a pagar a la banca l’import de l’impost sobre actes jurídics documentats en les escriptures de les hipoteques.
Cap dels quatre diaris s’atreveix, però, a titular amb una interpretació o un enfocament, com tenen per costum en afers polítics i d’altres. Tots es comporten escrupolosament informant dels fets i prou, tant als titulars com en els texts. Així que no hi ha cap titular com “El Suprem frena la voracitat de la banca” o, si t’ho vols mirar més a favor dels bancs, “El Suprem afegeix més inseguretat jurídica a l’economia” o així.
Es coneix que amb les coses de menjar no es fan experiments, que els bancs tenen un bastó que pega i no fa remor.
L’impacte de les reclamacions té un pronòstic incert, entre els 6.000 milions d'euros que calculen els analistes de Kepler Cheuvreux i els 24.000 en què ho valora l'associació de defensa de clients bancaris Asufin, segons El País. Per postres, la clatellada que s’han endut els bancs a la borsa aquest dijous és de les que fan època: uns 5.500 milions de minva en la seva capitalització borsària. Aviam si convindrà posar en marxa un segon rescat bancari...
El Mundo i l'ABC inclouen detalls en rosa (un llaç!) en honor del dia mundial del càncer de mama
Terratrèmol
Les conseqüències de la sentència seran com rèpliques d’un terratrèmol. D’entrada, els bancs ja es defensen tot dient que les reclamacions han d’adreçar-se a les administracions autonòmiques, que són les encarregades de cobrar l’impost. Que el banc només fa d’intermediari. El Mundo explica que ara, en conseqüència, s'obre un altre front judicial entre administracions públiques, bancs i reclamants.
La sentència, a més, no deixa clar si només afecta a hipoteques noves o a les que ja s’han signat i, en aquest cas, de quina antiguitat. Això: que en sentiràs a parlar.
Aquesta sentència ha estalviat la portada a un plec d’afers (com el nomenament de Soraya Sáenz de Santamaría al Consell d’Estat), o n’ha reduït l’impacte d’altres, com la revisió de l’esborrany de pressupostos que el govern de Pedro Sánchez ha enviat a Brussel·les, o l’arribada a la presó de Lledoners del líder de Podemos, Pablo Iglesias, que visitarà als presos polítics per guanyar-se el vot dels diputats indepes en favor dels pressupostos.
Màgia potàgia
Aquí sí que es titula amb interpretacions. Com que cap ha vist la carta que Brussel·les ha adreçat al govern espanyol però alguna cosa n’han de dir, passa el que sempre passa. La Razón diu que “La UE no s’empassa els pressupostos de Sánchez” (amb una foto de Macron, Merkel i Michel prenent cervesa, la típica que tries per prestigiar-los subliminalment). El Mundo assegura que la UE en fa “una esmena total”. El País, sorpresa, ho mata amb un “Brussel·les només demana aclariments a Espanya”. Només.
En què quedem? Només hi ha hagut una reunió i només hi ha una carta de la UE, però es veu que els diaris han estat en reunions diferents i han vist cartes diferents. En resum: que no ho saben del cert i expliquen allò que els agradaria que la UE digués a l’Estat espanyol.
El Mundo, que no perd pistonada, posa el dit patriòtic a l'ull de Sánchez acusant-lo de no haver aprofitat que coincidia amb Theresa May, la primera ministra britànica, per a reclamar Gibraltar. És un diari amb reflexos. Reflexos patriòtics.
Pel que fa a Iglesias a Lledoners, La Razón va més enllà i amb tècnica, diguem-ne, profètica, avança el que ha dit Junqueras a Iglesias hores abans que es trobin. Increïble, diràs, i així és: increïble.
És la màgia dels diaris.