La Sala del 61 del Tribunal Suprem ha rebutjat la querella de Podemos per prevaricació contra el president del contenciós-administratiu del Suprem, Luis María Díez-Picazo, per la seva gestió de la sentència en la qual l'alt tribunal va atribuir el pagament de l'impost de les hipoteques a la banca.

Aquesta sala especial ha admès a tràmit per unanimitat la querella, en què se sol·licitava així mateix la suspensió del ple del contenciós-administratiu convocat per Díez-Picazo pel 5 de novembre, per decidir si serà la banca o el client el que assumeixi el cost d'impost d'actes jurídics documentats.

La sala, presidida per Carlos Lesmes, considera en una interlocutòria que els fets denunciats "no tenen rellevància penal" i que, per tant, no procedeix tampoc suspendre el ple de l'alt tribunal del proper dilluns.

Interessos generals

Podem argumentava que la decisió de convocar el ple està motivada per "un interès en defensar els interessos de la banca" i que anava "en perjudici dels interessos generals de la societat i dels milers de ciutadans que han patit l'abús de les entitats financeres".

La formació lila manifestava el "dubtós" accés a la presidència del contenciós de Díez-Picazo i el conflicte d'interessos que podria existir en el jutge per la seva "vinculació professional prèvia amb les entitats financeres" a l'haver estat professor al Col·legi Universitari d'Estudis Financers ( CUNEF), dependent de l'Associació Espanyola de Banca, d'acord amb algunes informacions periodístiques.

Facultat legal

Però els magistrats sostenen que "no es pot apreciar el més mínim indici de la comissió del delicte de prevaricació", ja que "Díez Picazo es limita a exercir una facultat conferida legalment i conforme amb els criteris establerts en les normes". És per això que descarten que el president de la Sala Tercera hagi actuat per motius aliens als interessos de l'administració de Justícia, ja que la querella es basa en meres opinions o especulacions hipotètiques i en notícies de premsa.

"L'existència d'un mòbil espuri en el supòsit procediment no té cap suport mínimament objectiu i lògic d'acord al contingut de la querella", afegeixen.

A més, la sala recorda que la Llei reconeix la possibilitat de celebrar plens a petició dels seus presidents per tractar "qüestions noves o controvertides jurídicament o que presentin una gran complexitat o siguin d'especial transcendència" que, matisa, "pot ser social però també econòmic ".