La resolució de la Mesa del Parlament que va decidir portar a ple la resolució independentista el mes de novembre passat va vulnerar el dret a la participació política dels diputats de Ciutadans, el PSC i el PP a Catalunya en obviar "tràmits essencials" del procediment parlamentari. Així ho ha donat a conèixer el Tribunal Constitucional (TC) en les tres sentències en què s'estimen parcialment els recursos presentats pels tres partits polítics i es reconeix el dret dels seus integrants a la participació política establerta a l'article 23.2 de la Constitució.

D'aquesta manera, el TC declara la nul·litat de l'acord la Mesa del Parlament de 3 de novembre del 2015, per la qual es va desestimar la reconsideració plantejada de l'acord del mateix òrgan de 27 d'octubre del 2015. No s'estimen, tot i això, altres motius dels recursos, com els que denunciaven vulneració d'altres drets perquè considera que s'ha admès una resolució de contingut contrari a la Carta Magna.

El recurs va ser interposat el passat 4 de novembre pels líders de C's, el PSC i el PP a Catalunya, Inés Arrimadas, Miquel Iceta i Xavier García Albiol, respectivament, que van demanar empara contra la tramitació al Parlament de la proposta de resolució abans que alguns grups, com el popular, s'haguessin constituït formalment.

"Els drets dels parlamentaris han de ser respectats en tot cas, qualsevol sigui el propòsit dels qui legítimament els exerceixen", declaren les sentències, el contingut de les quals és molt semblant.

El TC considera que la resolució de la Mesa es va adoptar amb l'omissió del tràmit essencial d'aquest procediment intern de garantia que és la prèvia audiència a la Junta de Portaveus.

"Aquest tràmit és un element central del procediment", per al TC, que afegeix que té a més "una connexió immediata amb les facultats dels representants, per la qual cosa en ometre'l es va produir "la lesió del dret" dels diputats recurrents.

Sense poder opinar

El tribunal conclou que la Junta no va ser escoltada, ni els grups van poder desplegar degudament la funció que se'ls atribueix en el procediment a través dels seus portaveus. Per això no pot compartir-se l'asseveració de la presidenta, Carme Forcadell, que "tots els grups han pogut manifestar la seva opinió".

El TC no accepta altres motius dels recursos com l'assenyalat pels recurrents en el sentit que l'admissió a tràmit de l'esmentada proposta de resolució hagi violat el dret fonamental dels recurrents, per haver donat curs la Mesa a una iniciativa manifestament contrària a la Constitució.

En aquest sentit, assenyala que no existeix un dret fonamental a la constitucionalitat de les iniciatives parlamentàries, doncs això "no sols difuminaria els contorns del dret instituït en aquell precepte (el 23 de la Constitució), sinó que alteraria al mateix temps la pròpia configuració del recurs d'empara i fins i tot, potser, el sencer sistema de la nostra jurisdicció constitucional."

Malgrat admetre aquest assumpte per estudiar el fons, el tribunal de garanties no va acollir la petició de mesura cautelar instada llavors per Ciutadans i el PP de deixar en suspens el tràmit, amb la finalitat d'evitar que arribés a produir-se el debat de la proposta independentista.

En les tres sentències, en les quals han estat ponents el president del Constitucional, Francisco Pérez de los Cobos, i els magistrats Fernando Valdés Dal-Ré i Juan Antonio Xiol, es fa esment de l'extensa jurisprudència que regula la funció de les meses dels parlaments autònoms en pro de "controlar la regulació jurídica i viabilitat formal o processal".