La Fiscalia del Tribunal de Comptes, que ha demandat que Artur Mas i altres exalts càrrecs de la Generalitat tornin els prop de cinc milions de les arques públiques que creu que es van gastar en el 9-N, està segura que l'expresident català no va voler mai desactivar la consulta independentista.

El fiscal en cap de l'òrgan fiscalitzador, Miguel Ángel Torres Morato, ha presentat un escrit de demanda contra Mas i altres exalts càrrecs, entre ells els exconsellers Francesc Homs, Joana Ortega i Irene Rigau i l'exsecretari general de Presidència Jordi Vilajoana. A tots ells els acusa com a responsables comptables directes en relació amb les despeses de la consulta duta a terme el 9 de novembre del 2014.

La demanda destaca que, en cap moment, va estar en l'ànim dels demandats desactivar la consulta del 9-N, malgrat que va ser suspesa pel Tribunal Constitucional mitjançant providència de 29 de setembre del 2014. Segons el parer de la fiscalia, els comportaments que poden generar "responsabilitat comptable" són una desena d'operacions, una d'elles sufragada fins i tot amb diners procedents del Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA), en concret la campanya de publicitat institucional per a la consulta.

 


També enumera la fiscalia el registre d'una pàgina web institucional, la fabricació del material per ser usat en la votació i el transport d'aquest als locals de votació, i l'adquisició d'ordinadors portàtils per ser utilitzats a les taules de votació.

A més, esmenta l'ampliació del contracte d'assegurança per incloure els voluntaris que van participar en l'organització de la consulta; l'elaboració del suport necessari per celebrar la consulta del 9-N; l'enviament d'informació; les despeses del centre de premsa per a la cobertura informativa; el contracte menor per al disseny de la campanya del procés participatiu, i un altre contracte menor per a la producció de la campanya informativa del procés participació ciutadana.

Per a la fiscalia, la conducta dels demandats s'ha de qualificar de "dolosa comptablement", o, almenys, "greument imprudent", i per això sol·licita que es xifrin en 4.995.918,34 euros els perjudicis ocasionats als cabals públics, en concepte de principal, i que siguin declarats responsables comptables directes i solidaris.