L’escanyament econòmic als governs catalans es reactiva. El Tribunal de Comptes ha anunciat avui que ha acabat el termini per personar-se en la causa contra els governs d’Artur Mas i Carles Puigdemont (la B-180/21), als quals reclama 5,4 milions d’euros en despeses dels anys 2011 al 2017 per promocionar Catalunya i el procés d'independència a l'exterior. El tribunal detalla que “no hi ha ningú més que s'hi hagi presentat”, fet que significa que hi continuen personats Societat Civil Catalana, el ministeri fiscal i la trentena d'excàrrecs polítics com a suposats responsables comptables. L’Advocacia de l’Estat ja va anunciar que en la fase d’enjudiciament es retiraria de la causa, ja que s’ha demostrat que no hi ha fons del govern espanyol en aquestes partides sota sospita. La Generalitat de Catalunya sempre ha mantingut que “no ha estat perjudicada” per aquestes despeses de promoció del país.

El Tribunal de Comptes informa que ara es donaran 20 dies a les parts “legitimades per demandar”, i posteriorment es donaran 20 dies més a la Fiscalia perquè presenti la seva demanda. Són els passos previs per dur-los a judici. L’octubre passat, la llavors instructora del tribunal, Margarita Mariscal de Gante, va veure indicis de responsabilitat comptable i va exigir als investigats que dipositessin les fiances amb l’acta de la liquidació provisional, la primera feta el 28 de gener del 2020 i la definitiva, el 29 de juny del 2021. En concret, la nova factura al govern català per la promoció del procés sobiranista a l’estranger és de 5.422.879 euros (amb 271.723 euros d’interessos ja sumats). I, al final, en fa responsables comptables 34 càrrecs públics entre els anys 2011 i 2017.

Els avals

L’octubre passat, Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) va anunciar que havia dipositat al tribunal dos dels gairebé cinc milions i mig d’euros que el Tribunal de Comptes reclama com a fiança i de forma solidària a la trentena d’ex-alts càrrecs de la Generalitat. Fonts d’ERC van detallar que la recollida de diners s’havia fet amb l'esforç de la militància i que, en concret, els dos milions abasten tots els ex-alts càrrecs que van estar al Govern entre el 2016 i el 2017. És a dir, el president Carles Puigdemont, el vicepresident Oriol Junqueras i el conseller Raül Romeva, entre d'altres. Pel que fa a l’època del govern de Mas, com ara l’exconseller d’Economia Andreu Mas-Colell, van haver de dipositar béns immobles personals per cobrir l’aval i evitar embargaments.

Pel que fa a les despeses, n’hi ha 31 sota sospita, la majoria són viatges, però també contractes, lloguers, subvencions del Diplocat o actes a les setze delegacions del Govern a l’estranger. Hi ha només una partida que s’atribueix a un càrrec, que és l’ex-secretari general del Diplocat Albert Royo, que és a qui se li reclama més responsabilitat comptable (3,6 milions), juntament amb la interventora de la Generalitat Mireia Vidal (3,3 milions). En concret, s’exigeix només a Royo 84.465 euros pel personal d’aquest ens publicoprivat i per la demanda de dos treballadors pel tancament de l’oficina a Lleida. Royo comparteix responsabilitat amb l’exconseller Francesc Homs de 47.342 euros per contractes d’anàlisi i difusió i conferències del “nou paradigma econòmic a Catalunya”. I per la subvenció a la plataforma Focir de 444.320 euros (que també s’investiga per la via penal per altres partides) se li atribueix la responsabilitat compartida amb els presidents Mas i Puigdemont, entre altres càrrecs. Pel que fa a les delegacions a l’estranger, la que té la partida més elevada sota sospita és la del Regne Unit (amb 308.515 euros), seguida per la dels Estats Units (176.374 euros) i per la d’Àustria (144.047 euros).

El Govern va idear un fons per poder finançar els afectats, que després va ser refusat. El TSJC no hi va veure cap fet delictiu, com deia Vox. En concret, el novembre passat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va rebutjar investigar el president de la Generalitat, Pere Aragonès, i els consellers Jaume Giró i Laura Vilagrà pels avals de l'Institut Català de Finances (ICF) als ex-alts càrrecs del Govern encausats pel Tribunal de Comptes. En una interlocutòria, la sala civil i penal del TSJC, d'acord amb el criteri de la Fiscalia, acordava inadmetre a tràmit les denúncies que van presentar Vox, Convivència Cívica Catalana i Ciutadans contra Aragonès i els seus consellers pels delictes de prevaricació i malversació de cabals públics.

Tercer procediment

La causa d’Exteriors és el tercer procediment que el Tribunal de Comptes inicia contra governs catalans. El primer va ser per la consulta del 9-N del 2014, en el qual es reclamava al govern de Mas 5,2 milions d’euros, que finalment es van aportar amb donacions de ciutadans a través de la Caixa de Solidaritat. El segon procediment va ser derivat pel Tribunal Suprem perquè acotés la responsabilitat comptable de l’organització de l’1-O, fixada en 4,2 milions d’euros, imposada després de la condemna per sedició el govern. I, en el tercer procediment, obert la tardor del 2020, es reclamen 5,4 milions. La renovació del Tribunal de Comptes no ha implicat que s'aturi el procediment contra el Govern.