L'amnistia es fa esperar encara més. El Tribunal de Comptes (TCu) ha acordat que no aplicarà de forma immediata l'amnistia als presidents Carles Puigdemont i Artur Mas i als 33 excàrrecs dels seus governs, demandats per l'organització de l'1-O i la promoció de Catalunya a l'exterior entre els anys 2011 al 2017, malgrat l'aval de la llei per part del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE). La consellera Elena Hernáez ha acordat aquest dilluns de reprendre la tramitació del procediment de reintegrament per abast de la despesa B-180/2021, que va suspendre per fer la prejudicial al TJUE, segons un comunicat de l'organisme. En la providència, "concedeix a les parts un termini comú de deu dies perquè formulin les al·legacions que estimin oportunes i aportin la documentació que considerin pertinent en relació amb l'origen dels fons utilitzats" per a organitzar el Referèndum de l'1 d'octubre de 2017.
En aquest procediment, Societat Civil Catalana ha mantingut que es condemni als excàrrecs del Govern a retornar uns 5 milions d'euros a la Generalitat, mentre que la Fiscalia va defensar que se'ls apliqués la llei d'amnistia, en la celebració del judici. I ara, la consellera de Comptes els dona un nou termini perquè busquin i trobin si aquestes despeses van ser amb fons de la UE i evitar l'aplicació de l'amnistia, segons indica la seva resolució.
Sense fons europeus gastats
El TJUE va ser molt clar en la seva sentència, feta pública dijous. Va resoldre que l'article 325 del Tractat de Funcionament de la Unió Europea no s'oposa a l'aplicació de la Llei orgànica 1/2024 quan els actes objecte del procediment es refereixin a fons que no procedeixin del pressupost de la Unió Europea ni estiguin destinats a aquest.
En la causa de l'1-O, el Tribunal Suprem que va condemnar una part del Govern per sedició mai va indicar que la despesa provingués de fons de la Unió Europea, per això, els advocats dels demandats de Junts i d'ERC esperaven una aplicació immediata de la norma.
A més, el Tribunal amb seu a Luxemburg també donava el seu vistiplau que el legislador hagués delimitat el termini i els fets a amnistiar sense necessitat que el tribunal que ha d'aplicar l'amnistia, un cop revisats els fets, hagi de demanar nova prova o documentació. Un extrem que ara tampoc compleix el Tribunal de Comptes perquè, a més d'obrir un termini d'al·legacions, també accepta nova documentació.
A la cerca de diners de la UE
En concret, la consellera exposa que "se sotmet a les parts, sense que això suposi prejutjar la resolució definitiva, la possibilitat que no resultés aplicable la Llei orgànica 1/2024, en cas que s'haguessin utilitzat fons procedents del pressupost de la Unió, o administrats per la Unió, o per compte d'aquesta, per a realitzar qualsevol de les despeses pels quals en les demandes de Societat Civil Catalana, Associació Cívica i Cultural i del Ministeri Fiscal es reclamen responsabilitats comptables per l'1-O; a aquests efectes, es concedeix a les parts el termini comú de deu dies perquè puguin formular les al·legacions i presentar la documentació que estimin oportunes sobre aquest punt, amb suspensió del termini per a dictar la resolució definitiva que procedeixi".
El cas dels CDR
Paral·lelament, els 12 membres de CDR acusats de terrorisme han començat a demanar aquest dilluns a l'Audiència Nacional que els apliqui l'amnistia, després del rotund aval del TJUE. En una segona sentència, el tribunal europeu també considerava correcta la norma per perdonar acusacions de terrorisme, si aquestes no havien vulnerat drets humans, com és el cas dels independentistes catalans detinguts el 2019 per participar en protestes i intentar preparar material.