El Tribunal de Comptes celebrarà el judici civil de reintegrament contra l'expresident Artur Mas, una vicepresidenta Joana Ortega i els consellers Irene Rigau i Francesc Homs per les despeses del 9-N els propers 10 i 11 d'octubre. En el judici s'haurà de dirimir si els quatre exmembres del Govern i altres exalts càrrecs han de retornar 5,2 milions d'euros per l'organització del procés participatiu del 2014, i que ja han aportat com a fiança amb l'embargament de propietats i l'ajuda de la 'caixa de solidaritat' de l'ANC i Òmnium. En els judicis al TSJC i al Suprem, tots quatre van ser absolts del delicte de malversació.
El Tribunal de Comptes, malgrat el nom, no és un òrgan judicial sinó polític: fiscalitza la gestió comptable de qualsevol administració, organisme o empresa públiques. També supervisa els comptes dels partits polítics. És part de l’Estat profund, la xarxa d’altes institucions —que va del Tribunal Constitucional al Consell d’Estat i fins l’Agència de Protecció de Dades, etc.—, amb funcions supervisores, assessores o legals, els membres de les quals no són electes però intervenen abans, durant o després en l’acció de l'Executiu, del Legislatiu o el Judicial.
La composició d’aquests òrgans es pacta a les Corts entre els partits, i la durada dels nomenaments sol depassar, de vegades de llarg, la del mandat dels polítics que els van triar. Els consellers del Tribunal de Comptes són nomenats per nou anys, per exemple.