Escanyar o complir la llei? El Tribunal de Comptes (TCu) ha descartat la petició de la defensa del líder d’ERC, Oriol Junqueras, i de vuit excàrrecs del Govern més, perquè aturi el comptador dels interessos de demora de la causa de l’1-O i de la despesa Exterior. Tot i ser un tema tècnic, no és cap broma. La Fiscalia i Societat Civil Catalana reclamen que els presidents Artur Mas, Carles Puigdemont, el vicepresident Oriol Junqueras i una trentena d’excàrrecs tornin a la Generalitat un total de 4.146.274 euros per la despesa del referèndum i per la promoció de Catalunya a l’estranger. Els interessos són els fixats als pressupostos de l’estat espanyol, i el TCu els compta des que es va causar el suposat dany fins a la fermesa de la sentència. En el cas del 9-N del 2014, es va obligar el president Mas i tres dels seus consellers a tornar 4,9 milions d’euros, més 1, 2 milions d’euros en conceptes d’interessos. I no va ser fins al febrer del 2022 que el Tribunal de Comptes va aixecar l'embargament d'algunes propietats del president Artur Mas, dels exconsellers Joana Ortega, Irene Rigau, Francesc Homs i de Jordi Vilajoana pel 9-N, quan va obtenir el pagament dels interessos i costes pendents de la condemna que va dictar el 2018. Finalment, els polítics catalans van rebre l’ajuda dels ciutadans, amb aportacions recollides i lliurades al tribunal per la Caixa de Solidaritat.
La consellera del departament segon de la secció d'enjudiciament, Elena Hernáez, esperava aquesta resolució de la sala del tribunal de Justícia del Tcu sobre la discussió dels interessos de demora, dictada el 29 de febrer passat, per reactivar el final del judici de l’1-O, tal com ha fet aquest dijous. La consellera ja va descartar ajornar el procediment fins a l’aprovació de la llei d’amnistia, com li ha demanat Esquerra. Amb tot, la sentència del Tribunal de Comptes podria arribar just al mateix temps que el Congrés dels Diputats aprovi definitivament la norma de l’oblit penal en els fets del procés, que abraça el període des del 2011 fins al 2023. La llei estableix que també s’han d’amnistiar els processos comptables, com aquest cas, tot i que precisa que no es retornaran les multes ni els diners ja abonats en sentència ferma, com seria el cas del 9-N.
Pagar per avançat a la Generalitat
La petició dels advocats d’ERC en aquest procediment (B-180/21) és que es pagui, provisionalment, a la Generalitat aquests 4,1 milions exigits per l’1-O i Exteriors per tal d’aturar el còmput dels interessos de demora fins que no hi hagi una sentència. Aquests diners ja es van aportar amb compte corrent del TCu amb donacions a la Caixa de Solidaritat i avals de l’Institut Català de Finances, com a concepte de fiança. Tal com va passar en la causa de la consulta del 9-N del 2014, la Generalitat no es considera afectada per aquestes despeses, i segurament tornaran a ser els ciutadans, amb les seves donacions, els que paguin el cost principal i els interessos per la solidaritat amb els seus governants. Els 4,1 milions exigits es van dipositar el febrer del 2020 en dues quantitats: 2.135.948 euros i 2.010.327 euros més.
Mesura inconstitucional
Si no s’accepta aturar els interessos de demora, Esquerra demanava al Tribunal de Comptes que plantegés una qüestió d’inconstitucionalitat d’aquesta mesura, que es considera onerosa i contrària a la Constitució i al protocol addicional del Conveni Europeu de Drets Humans (CEDH). ERC sosté que aquesta mesura no permet el dret de defensa, perquè no hi ha cap mesura per paralitzar el còmput dels interessos de demora sense declarar-se culpable, ja que únicament amb el pagament s'extingeix la responsabilitat comptable. És a dir, no és possible fer el pagament i continuar exercint el dret de defensa. I, per tant, en aquest cas obliguen els polítics catalans a admetre que van cometre una irregularitat, en aquest cas comptable, i pagar per aturar els interessos.
La Fiscalia rebutja aquest raonament de la defensa, i també la sala de Justícia del Tribunal de Comptes, que ha conclós que no presentarà cap consulta al Tribunal Constitucional. Davant aquesta negativa, la defensa de Junqueras estudia ara si presenta un recurs de cassació al Tribunal Suprem, i per tal que es modifiqui la Llei 7/1988 de Funcionament del Tribunal de Comptes (LFTCu), i sigui “més ajustada amb els drets fonamentals”.
En aquest sentit, el Tribunal de Comptes exposa que el sistema de comptabilitzar els interessos de demora funciona en altres àmbits, com ara en la recaptació tributària o en el procediment civil d’execució dinerària, on també es preveu l’embargament si la persona no diposita la quantitat exigida i que els interessos de demora es compten fins que els diners no s’han lliurat a la persona o institució afectada. “Els interessos són la manera d’indemnitzar el perjudicat per la demora en el pagament”, recull el Tcu d’una resolució de l’Audiència de Madrid del 2005, a més d’altres resolucions del Tribunal Constitucional i del Suprem, que insisteixen que fins que no es lliuren els diners a l’administració perjudicada —cosa que només es pot fer quan hi ha sentència—, no es pot aturar el càlcul dels interessos per tal de compensar el retard en la devolució dels diners.
En el cas de l’1-O, però, el greuge és qüestionat: no hi ha cap perjudicat que reclami.