El Tribunal de Comptes (TCu) també s'ha pronunciat aquest dimarts amb la publicació al BOE de la llei d'amnistia del procés. L'organisme comptable, però, va més enllà dels tribunals penals del TSJC i del Tribunal Suprem, que per ara només han donat un termini a acusacions i defenses perquè exposin si s'ha d'aplicar o no la norma de l'oblit penal, administratiu i comptable. En concret, la consellera del departament segon de la secció d'Enjudiciament del Tribunal de Comptes, Elena Hernáez, ha dictat una providència, en la qual suspèn el termini per dictar la sentència sobre la despesa de l'1-O i la promoció exterior, i alhora ja considera que la llei d'amnistia és contrària al dret de la Unió, i per això demana a les parts que es pronunciïn, si ha de fer una consulta al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), segons ha informat el TCu. Les defenses d'èxcarrecs de Junts i ERC, així com la Fiscalia i les acusacions de Vox i Societat Civil Catalana (SCC) tenen un termini de 10 dies per respondre-hi.
Reclamació de 3,2 milions
En la causa de l'1-O, el Tribunal de Comptes ha jutjat els presidents Artur Mas i Carles Puigdemont i l'exvicepresident Oriol Junqueras i una trentena d'excàrrecs dels seus governs per suposadament no haver gestionat correctament diners públics per organitzar el referèndum i la promoció de Catalunya a l'exterior. Les defenses dels càrrecs d'ERC i de Junts sempre han defensat que no va haver-hi cap perjudici a l'administració catalana, i que algunes consignacions ni es van pagar, com el milió d'euros per butlletes de l'1-O.
La Fiscalia demana que tornin 3,2 milions a les arques de la Generalitat, i l'entitat espanyolista SCC, 5,3 milions. Aquests diners van ser aportats al tribunal amb un aval de l'Institut Català de Finances i donacions de ciutadans a la caixa de solidaritat. Les defenses també han denunciat que aquests diners estan duplicats, com a finances, en el jutjat d'instrucció 13 de Barcelona, que investiga una trentena de càrrecs per l'1-O.
Articles de l'amnistia qüestionats
En concret, la consellera del Tribunal de Comptes afirma que hi ha una sèrie d'articles de la Llei orgànica 1/2024, de 10 de juny, d'amnistia per a la normalització institucional, política i social a Catalunya, que "podrien oposar-se a la interpretació que el TJUE realitza de determinats preceptes del Dret de la Unió Europea". I detalla que són els articles: 1, 2e, 8.3, 10 i el 13.3.
Hi precisa que el plantejament de la qüestió prejudicial serà per aclarir si la llei d'amnistia del Procés encaixa en la lluita contra el frau i tota activitat il·legal que afecti els interessos financers de la UE; al principi de cooperació lleial; als principis d'igualtat i de no discriminació, i als principis de seguretat jurídica i confiança legítima, i al principi de l'estat de dret.