El Tribunal regional de Slesvig-Holstein cada vegada té menys temps per decidir si extradeix o no el president Carles Puigdemont. L'última notícia que arriba de la justícia alemanya és que s'ha demanat al jutge Pablo Llarena l'escrit en què l'exministre Cristóbal Montoro explicava per què havia dit a la premsa que no s'havia utilitzat "ni un euro" de fons públics per finançar el referèndum, segons publica El Español.
"Jo no sé amb quins diners es van pagar aquestes urnes dels xinesos de l'1 d'octubre, ni la manutenció de Puigdemont. Però sé que no amb diner públic". Això és el que deia el titular d'Hisenda Montoro el 16 d'abril passat; acte seguit el jutge Llarena va enviar un requeriment al ministre perquè expliqués en què es basava per negar l'ús de fons públics per l'1-O.
Ara qui reclama aquest escrit és l'Audiència del land alemany, per petició de la fiscalia. Els jutges alemanys han acceptat la petició feta per la defensa de Puigdemont, que nega l'ús de diner públic. Cal recordar que la justícia d'Alemanya ja va negar l'entrega del president català per rebel·lió i tampoc no va acceptar la imputació per malversació.
En el text que Montoro va enviar a Pablo Llarena, es van desgranar els "mecanismes de control" que ell aplicava sobre les despeses de la Generalitat des de novembre de 2015 fins a setembre de 2017; moment en què Montoro explicava que s'havia "reforçat el control".
El ministre d'Hisenda reiterava en l'informe que ni les urnes ni la manutenció de Puigdemont a l'estranger s'havien pagat amb diner públic. A més, afegia que si hi havia hagut malversació només podria haver passat "per un delicte de falsificació d'un funcionari conxorxat amb alguns proveïdors a favor del procés".
Montoro defensava que els mecanismes de control a les finances catalanes no havien detectat cap desviament, però apuntava que el Govern podria haver "eludit el sistema de control de pagaments" i que ho hauria d'aclarir la investigació judicial.
"Aquests mecanismes de control no són incompatibles amb la investigació judicial sobre aquelles accions o omissions amb rellevància penal que s'hagin produït al marge o eludint el sistema de control administratiu de pagaments", defensava el ministre. A més, apuntava que qualsevol "sospita" s'havia posat en coneixement de la justícia.