L’assemblea de treballadors del diari Ara està en desacord amb la decisió del diari de no publicar la publicitat institucional del referèndum de l'1 d'octubre. També “amb la gestió i la comunicació posterior” de la decisió, diu el comunicat 'Els treballadors de l’Ara, als nostres lectors', publicat al mateix diari. La decisió la van prendre el consells d'Administració i Editorial de l’Ara el proppassat dia 4 de setembre, abans que arribés qualsevol notificació oficial, per por que difondre la campanya els aboqués al tancament.

Per als treballadors, aquesta decisió “no només ens ha apartat de vosaltres, els lectors, sinó que ha posat en dubte el nostre compromís amb els valors de llibertat”. Més endavant, afegeixen: “El rigor i la cura que han definit aquests set anys de periodisme no deixaran de ser la nostra guia (...). Defensem la necessitat de comprometre’s fins a les últimes conseqüències amb la democràcia, la llibertat i el periodisme”.

La plantilla de l'Ara considera que la prioritat en el context actual ha de ser “defensar els drets col·lectius”, tot “assumint riscos, denunciant les injustícies i els atropellaments, i mantenint-nos crítics i vigilants amb els poders”, sentencien al comunicat.

Crítiques dels lectors

La negativa del diari a publicar la campanya ha aixecat molta polseguera entre els seus lectors i subscriptors, un bon grapat dels quals han mostrat el seu descontentament en les xarxes socials, amb anuncis de cancel·lacions de subscripcions, acusacions de covardia, peticions de rectificació, etcètera.

Dissabte passat, dia 9, l'empresa editora va explicar en un altra nota que renunciava a la campanya per a “protegir el diari, és a dir, la informació i l’opinió”. Davant “l'amenaça i la coerció [de l’Estat espanyol]”, afegia, l’Ara no farà “res que posi en perill la continuïtat del projecte, ni ho posarà fàcil a aquells que ens voldrien veure tancats en aquests dies tan decisius”.

La directora, Esther Vera, en el paràgraf final del seu article de diumenge passat, insistia en aquesta línia: “L’única capçalera útil és aquella que continua informant veraçment i publicant les opinions més diverses. Informacions i opinions que alguns preferirien fer callar. No els ho posarem fàcil”.

Teranyina de contradiccions

Antoni Bassas, columnista, membre del consell editorial, cofundador i petit accionista del diari, ha publicat aquest dimarts l’article ‘Us estem escoltant’, personal i ple de matisos, on explica com i per què es va prendre la decisió de no difondre la campanya pel referèndum, la seva comunicació als lectors i “la teranyina de contradiccions” que ha acompanyat a tot plegat.

Bassas admet que “per primera vegada en els vora set anys que té el diari a molts de vosaltres us hem decebut”. Explica que es va decidir no publicar l’anunci el passat 4 de setembre, després que l’advocat de l’empresa informés que fer-ho seria “un delicte que comportaria conseqüències penals per als responsables del diari, i que les conseqüències podrien anar fins al tancament del diari”.

La decisió, que no era pública, es va esbombar divendres següent al vespre, perquè “tres entitats privades van demanar-nos de posar anuncis que diguessin ‘vota’, i una de les tres converses [amb una d'aquestes entitats] es va penjar a les xarxes”, explica Bassas.

Reconeix que la decisió s’ha explicat malament i que la “reacció d’emprenyament” de lectors i subscriptors l’ha portat a concloure que “estàvem equivocats”.

Ve a dir que si depengués d’ell l’anunci s’hauria publicat, “però un diari és el resultat d’una feina col·lectiva, i abans de decidir qualsevol cosa cal pensar un moment en les conseqüències col·lectives”. Alhora, es pregunta si la trajectòria del diari “no compta”. “Es pot dir que perquè no publiquem un anunci dient ‘vota’ mentre el diari diu ‘vota’ som com diaris que diuen ‘no votis’?”